Avui 24 d’Octubre de 2011, celebrem l’IMMA i JO,  amb molta joia, que fa 1 any  vaig iniciar aquesta aventura de escriure un Bloc.  Fins i tot a mi mateix em costava creure quant vaig començar,  que arribés a assolir aquesta fita …

UN ANY !!!

I per tal de celebrar-ho us deixo una selecció de pastissos, amb CARGOLS, per que vosaltres mateixos escolliu el que us be mes de gust….

…. de xocolata negre ???

Feia molt de temps que seguia els escrits d’alguns BLOCS, de viatges, de música, d’Òpera i em feia enveja perquè jo m’havia rumiat algun cop fer-ho, però sempre acabava pensant de que no tenia temps material per dedicar-me.  Un bon dia, vaig tenir una conversa “virtual” amb un autor d’un Bloc (ara ja amic), que acostumava a llegir… (en Jose Luis de ANCHA ES MI CASA) …. ell em va animar a fer-ho i em va donar les primeres nocions i em va demostrar que no era pas tan complicat…. em deia que el que jo escriguis…. sempre estaria allà… i que poc a poc es faria gran ….i que arribaria un dia que estaria orgullós d’haver-ho començat.  En Joaquim de IN FERNEM LAND, també em va ajudar força un cop havia començat a publicar les primeres cròniques. Vull agrair públicament als dos,  la seva empenta i la paciència que han tingut amb mi.

Hem volgut escriure el BLOC en CATALÀ,  perquè es el nostre idioma i el que parlem normalment, la que estimem i volem parlar … i que mai ha estat imposada per ningú. Això ens costa un sobre esforç important perquè hem estat educats en un altre llengua que altres anomenen “comuna” i mai em pogut aprendre la nostra com deuria ser.  Sabem que al escriure caiem amb “barbarismes”… en “castellanades” i en munt de faltes ortogràfiques que mes d’un  es posarà les mans al cap….. però per nosaltres això es el menys important. L’important es fer-ho en CATALÀ amb o sense faltes…. cada vegada mes.. ho intentarem fer millor.

 

 

…. de xocolata amb llet ???

Avui puc dir que ha estat una aventura apassionant, i que des de aquella idea inicial d’explicar tan sols els nostres viatges, el Bloc s’ha convertit en un seguiment de les nostres activitats culturals, que per nosaltres es un dels aspectes a les nostres vides del que estem mes orgullosos, ja que aquets ens fan sortir de la rutina del dia a dia i encarar la vida amb mes il·lusió. A mes a mes de VIATGES, intentem explicar amb cròniques, les sensacions bones o no tan bones dels espectacles TEATRALS als que assistim, dels CONCERTS, OPERES de les que gaudim.

En els 365 dies que han passat, hem publicat 185 cròniques i avui arribarem a les 33.000 visites, cosa que mai ens haguéssim imaginat ara fa un any.

En tot aquest temps, ens hem adonat de que existeix molta gent com nosaltres, que viuen intensament la CULTURA i el mes important es que fins i tot hem fet AMICS (virtuals i també de “cuerpo presente”… jejejeje).

…. de massapà ???

… i això cada dia ens encoratja mes a continuar explicant en el nostre Bloc les nostres experiències.   Ho hem dit moltes vegades però crec que ho tenim que dir de nou…. no pretenem fer el paper de crítics, ja que no som ni entesos en cap matèria ni ens dediquem a això professionalment; ho fem perquè ens agrada explicar ( i alhora tenir recollits en un lloc accessible) aquells moments en els que gaudim de tot plegat…. i també per animar a que altres persones que ens llegeixen s’animin a sortir mes de casa i a perdre la por d’anar al Teatre, de viatjar, de escoltar musica, de llegir, de passejar per la seva pròpia ciutat i redescobrir-la, de anar a exposicions, museus, conferencies…. i tot el que està al nostre abast i que moltes vegades desconeixem.

El “nom” del BLOC va ser un encert de l’IMMA, perquè “VOLTAR i VOLTAR” es un resum claríssim del que fem nosaltres…  som uns “culs inquiets” que volen tafanejar gairabe tot en el mon de la cultura, uns “rodamóns” quasi “viatger-maníacs”, ja que ens apassiona viatjar i descobrir cada cop mes, aspectes i cultures del nostre planeta terra,  aspectes que fins i tot desconeixíem i que ara ja formen part de les nostres vides.

…. de Lacasitos ???

L’IMMA  fa molts i molts anys que col·lecciona tots el programes de ma dels espectacles que anem veient, i els te emmagatzemats amb carpetes que ja no sabem con posar a la nostra petita biblioteca.  Allà ves a saber si algun dia, algú els remenarà o no…. potser els llençarà a les escombraries quan ja no siguem per aquí….  però amb aquesta posibilitat de explicar-ho en el Bloc, veiem que moltes persones entren, s’interesen, tafanejan, llegeixen o miren tan sols les fotos…. algunes fins i tot deixen comentaris  (menys de les que ens agradaria, perque tan sols hem aconseguit 1.420 …i la meitat son nostres)….i aquestes visites i comentaris ens empenyen a continuar perquè veiem que el nostre esforç serveix per alguna cosa mes que estar emmagatzemats en un prestatge.

Es un esforç, si… perquè dona molta …però que molta feina; cal a mes a mes d’anar a veure els espectacles….  analitzar-los posteriorment, o inclús a fer-ho al mateix temps que  s’està veient una funció de Teatre o escoltant una determinada música en un concert… o tot veient una pel·lícula.   Cal també sacrificar el poc temps lliure que ens resta per escriure tot plegat, seleccionar fotos, vídeos…. i ara “cargols” de la nostra col·lecció.

….. o poder mes petits, però variats ???

Però tot plegat ens agrada cada vegada mes i estem molt satisfets del resultat d’aquell primer impuls que vaig tenir el 24 d’Octubre de 2010, al publicar la primera crònica  al sortir del Teatre Goya, de veure l’obra BARAKA.

L’IMMA s’ha integrat ja fa temps en aquesta iniciativa i col·labora sovint en fer les seves pròpies cròniques d’alguns llibres que llegeix, de pel.licules que veiem…. però la veritat es que participa molt mes del que sembla, ja que en les cròniques de viatges trec bàsicament l’informació dels “diaris personals” que fa sempre quant viatgem.

En tot aquest temps, ha presidit el BLOC una fotografia que varem fer en el viatge de estiu 2010 a INDONÈSIA…. estàvem a l’illa de JAVA i aquell dia ens varem aixecar abans de les 4 del mati  per ascendir en vehicles tot terreny fins al cim d’una muntanya, des de on es podia veure (si teníem sort), l’alba amb la meravellosa vista del volcà BROMO als nostres peus.  Estava tot ennuvolat i a mes a mes plovia… i de sobte el cel es va obrir  miraculosament i varem veure la sortida de sol amb la boira als nostres peus i dos craters del volcà BROMO fumejant…. es segurament un dels moments que recordarem de aquell viatge per sempre mes….. absolutament meravellós e irrepetible.

A partir de demà presidirà el BLOC un altre fotografia feta per nosaltres durant el viatge a Àsia Central. Esperem continuar escrivint aquí per molt de temps, perquè això voldrà dir que continuarem tenint il.lusió per viure intensament. Esperem que ens llegiu també molt de temps. Gracies a tots els que han arribat fins aquí…. i excuseu-me el rotllo que us he fotut.

Una abraçada molt forta a tots els  “Voltaires”.