– Teatre – UNA VELLA CONEGUDA OLOR (****) – Teatre Nacional de Catalunya

Miquel Gascon

13 anys ago

Ahir divendres 14 d’Octubre 2011, ens varem retrobar amb una manera de fer Teatre de les que mes m’agraden…. Teatre actual, Teatre realista… Teatre Català i en Català, d’un autor viu, l’extraordinari JOSEP MARIA BENET I JORNET, i l’obra per la seva senzillesa de plantejaments, per la seva proximitat… tot i sabent que no pretén en cap cas ser un text extraordinari, ens va MERAVELLAR .

UNA VELLA CONEGUDA OLOR (****), la seva primera obra, escrita a l’any 1962, amb tan sols vint-i-dos anys… i que ja en aquell temps va obtindre el Premi Josep Maria de Sagarra, ja transmet aquella sensació de que el que esta explicant es part de la teva vida o del teu entorn ben pròxim. Es un autor que principalment ha estat reconegut per el gran public, per el treball que ha realitzat per les Televisions, amb les series de gran èxit i que per molts del puristes “teatraires” ha estat injustament criticat per fer-ho.

Crec que BENET I JORNET, ha aconseguit mes aviat tot el contrari del que se l’hi acusa… i es que ha apropat el TEATRE a la gent que segurament no hauria trepitjat una Sala de Teatre en tota la seva vida, perquè te una manera d’explicar en les seves narracions, les coses de la vida diària, d’una manera tan natural i propera que la gent les viu realment com si estiguessin passant al costat de casa seva. Algun dia se li tindrà que reconèixer la gran tasca que ha fet en favor del Teatre, del bon Teatre.

Series com:

Poble Nou (1993-1994)
Nissaga de poder (1996-1998)
Laberint d’ombres (1998-2000)
El Cor de la Ciutat (2000-2009)
Ventdelplà (2005 – 2010)

…..seran per molta gent simplement “culebrons” e intentaran comparar-los amb les infames series sud-americanes. Crec que no es just.. i molta gent que les critica no s’ha assegut a analitzar-les amb seriositat i sense prejudicis previs. Evidentment es TEATRE encara que sense poder-lo elaborar per manca de temps i de pressupost com si cada capítol fos una obra de Teatre per ella sola…. però es Teatre, i fins i tot algun cop BON TEATRE, sobre tot per els seus elaborats guions.

La mateixa gent que considera gairebé una traïció al Teatre el fet de haver treballat en aquestes series…. desconeixen el seu dilatat i quasi sempre magnific repertori d’obres estrenades en els Teatres de Catalunya…

Una vella, coneguda olor (1962)
Cançons perdudes (1970)
Berenàveu a les fosques (1972)
Supertot (1973)
La desaparició de Wendy (1974)
Revolta de bruixes (1976)
Quan la ràdio parlava de Franco (1980)
El manuscrit d’Alí-Bey (1985)
Desig (1991)
E.R. (1995)
Testament (1997)
El gos del tinent (1999)
Olors (2000)
L’habitació del nen (2002)
Salamandra (2005)
Dues dones que ballen (2011)

………….

L’argument (que no explicaré pas),…. passa en un pati interior d’una mançana del barri del Raval de Barcelona….. es parla de que tindran que enderrocar tot allò per deixar pas als cotxes i obrir una nova avinguda….. la Rambla del Raval ???… Dins el pati, quasi totes les persianes estan abaixades, però el veïnat sap TOT de tothom i entre ells es critiquen, s’envegen, s’enamoren… els sorolls te tot arreu, les radionovel·les.les que tothom segueix, la Elena Francis i els seus consells matrimonials, les cançons de la Marisol, la cançó del Cola-Cao, les discussions matrimonials, les estovalles de plàstic amb els típics quadres que tothom hem tingut a casa, els testos plens de flors, la roba estesa que serveix com excusa per tafanejar… les aparences que cada veí vol oferir en va, perquè tothom coneix la vida de l’altre. Però sobretot vol representar durant L’època del franquisme, com un conflicte d’interessos, en el que en una situació econòmica no gaire bona pot arribar fins i tot trair els sentiments mes íntims.

Tot això i mes, posat en l’escenari amb una escenografia realment “real”, de MAX GLAENZEL i que es per treure’s el barret…. esplèndida….. que es transforma del color sèpia de la imatge inicial, a un mon ple de colors, com si l’obra reneixes desprès de casi 50 anys de la seva estrena al Romea. Un ambient creat per en BENET I JORNET que de ben segur si procedís d’una altre cultura de dins o de fora de la península tot serien elogis… però a qui a casa nostre tan sols per el fet de ser un referent tan proper al nostre, l’únic que fem es com i de quina manera ens la podem carregar. Creieu-me que no és gens fàcil fer-ho.

Sota la direcció magnifica de SERGI BELBEL, amb l’ajuda de la meva benvolguda CRISTINA CLEMENTE…. i amb una durada força curta (1 hora i 25 minuts), passen per davant nostre, tots els esdeveniments amb una naturalitat que a vegades et creus que no estas realment al teatre i ets un veí mes que esta a la guait del que passa en el veïnat.

Nosaltres asseguts a la fila zero i sense cap desnivell entre els actors i nosaltres, a un parell de pams d’on es recreava aquell ambient dels any 50 i 60, ho varem viure intensament…. rememorant els nostres records i passant una estona realment magnifica.

La protagonista principal … la MARIA, interpretada per SARA ESPÍGUL, ens va encantar i fins i tot ens va emocionar al veure en la proximitat, els seus ulls envidriats per les llàgrimes a punt de sortir. Un protagonisme que aquesta mataronina de tan sols 25 anys, se l’ha guanyat a pols. Felicitats Sara.

En el paper de la seva mare, MERCÈ ARÀNEGA, fa un treball antològic…. i es que tot el que he vist d’ella a sobre d’un escenari em deixa bocabadat. En el paper de la veïna tafanera, una memorable IMMA COLOMER que ja ens te acostumats a aquest tipus de papers i que ens diverteix molt…. i es que els borda. PAU ROCA (el jove que recerca una vida mes fàcil), treballa força be i fa el seu paper creïble, així com el paper de la seva mare, amb un treball molt digne, el de l’actriu MAIFE GIL.

La resta d’actors amb papers mes secundaris, tots a un bon nivell (amb l’excepció del paper de la Teresa, que no va acabar de convèncer). No es pas un retret, perquè de ben segur es un dels seus primers papers importants a escena i se li nota falta de seguretat….. creiem que la experiència d’ara en endavant la farà créixer com una bona actriu.