El dimarts al vespre 11 d’Octubre, aprofitant que el dia següent era festiu tornem al Teatre, aquesta vegada al Lliure de Gràcia, per veure una obra que ens havia recomanat la nostra germana “madrizlenya” Mari Carmen…. LA VIOLACIÓN DE LUCRECIA de William Shakespeare, e interpretada per la gran Núria Espert.
Argument:
Lucius Tarquinius usurpa el poder a Roma després d’haver assassinat al seu sogre. Durant la invasió de Ardea els nobles que acompanyen a Tarquinius lloen la castedat de les seves dones, entre ells destaca Colatinus espòs de Lucrècia. Per a comprovar el comportament de les seves mullers, els nobles entren a Roma sense previ avís, totes les esposes estan de festa o de ball menys la bella Lucrècia que s’ha quedat a casa amb les seves donzelles. Sisè Tarquinius, fill del Rei, queda enlluernat per la bellesa i virtut de Lucrècia i es presenta a l’endemà a casa de la dona, ella li dóna una innocent benvinguda però Sisè la viola. Lucrècia escriu al seu pare i al seu espòs i els exigeix venjança, després es lleva la vida per a purgar el seu honor. Els romans exilien la família Tarquina i la Monarquia s’acaba donant pas a la República.
Es tracta d’un poema eròtic a l’estil d’Ovidi de tema històric mitològic molt al gust renaixentista. La violación de Lucrecia és un poema de 1855 versos agrupats en estrofes de sis, set o vuit versos seguint l’esquema de quartet més apariat.
En la valoració del espectacle, em sap greu, però solament puc dir que em va agradar (***), però no em va entusiasmar. Tenim un problema, perquè a la meva dona, l’Imma li va agradar força mes que a mi… i no ens posem d’acord… ella ja dirà la seva. Per mi seria totalment impensable llegir “la violación de Lucrecia”, com també ho seria llegir “Los poemas del mio Cid” o “El Quijote”…. seran obres mestres, però amb tota sinceritat, NO m’interessen. Per molt “Shakespeare” que sigui…. i os sembli impossible que afirmi això, es el que penso.
Se que molts que llegeixen aquesta crònica deuran pensar, que si en principi les obres clàssiques en “vers” no m’acaben d’agradar…. per quina raó hi vaig ? … i en part segurament tindreu raó. Però es que el record que encara tinc de veure treballar a Núria Espert a “La Casa de Bernarda Alba” i que em va deixar literalment noquejat… va fer que esperes ara quelcom similar…. i no va ser així.
Raons per el que no em va entusiasmar l’espectacle ? ….
– Es un text escrit en vers, traduït segurament molt be al Castellà per en José Luis Rivas Vélez, però que per la simple traducció haurà perdut de ben segur una part important del seu valor.
– L’argument d’una violació per part d’un príncep, seguint els seus instints “sexuals/animals” i escrit a mes a mes amb la visió de fa variïs segles, en una època en que la “castedat” era el principal valor d’una dona, el trobo vist des de l’època actual absolutament arcaic i retrògrad. No em puc identificar amb un text que des de la seva primera frase tracta a la dona, com la propietat en exclusiva del mascle, encara que aquest mascle sigui el seu marit que està a la guerra… i te la dona gairebé clausurada en el seu Palau.
– No m’identifico evidentment, ni molt menys en el “violador”, però no em sembla pas avui en dia, un argument capaç d’atrapar-me a la butaca en un Teatre…. potser si, al lector que li agradi la poesia…. que no es el meu cas.
El treball de la Núria es absolutament “brutal”… es buida tota ella sencera en l’escenari, i dona tot, a pesar de l’edat que ja te i que de ben segur li passa factura…. ja que tinc que dir que en alguna escena cap al final, on te que cridar per representar la seva desesperació no la vaig trobar gaire encertada… . De totes maneres si tingués que valorar tan sols el seu treball a escena, de ben segur que tindria la màxima valoració de 5 estrelles…. però no es el cas perquè valoro l’espectacle en el seu conjunt.
Núria Espert, interpreta Lucrecia, però també al violador, el marit…. tots els papers alhora i suposo que te l’ajut important del director del espectacle… en MIGUEL DEL ARCO, però em veig incapaç de valorar la seva feina, ja que es tracta d’un monòleg, i no se sincerament fins on la Núria ho diu o no d’una determinada manera en funció de la pauta que l’indiqui el director.
No forma part de la meva valoració, però tinc que expressar-ho…. i es que no acabo d’entendre per que a Barcelona no s’ha fet l’esforç de representar l’obra en català, i mes sabent que ja existeix una traducció al català que te casi 100 anys… i sobretot perquè l’única intèrpret del espectacle es Catalana i ho parla normalment, segurament una de les actrius catalanes de mes prestigi de l’historia. Es que Shakespeare sona millor en Castellà que en Català? Crec que no es suficient que la Núria Espert faci un petit “gest de complicitat” al espectador al principi de l’obra, parlant en Català per el mòbil tot dient que no pot sortir de casa perquè te que assajar “la Violación de Lucrecia”.
Espectacle apte per la gent que li agradi La Núria Espert o be el Teatre clàssic (sense actualitzar).
Títol original : THE RAPE OF LUCRETIA. Existeix una traducció catalana de La violació de Lucrècia, de ANFÓS PAR escrita a l’any 1908.
————————————————————————————————————————–
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 27 € – ( preu pagat 6 € – TresC )
—————————————————————————————————–
