El passat dilluns 12 de Setembre 2011 varem aconseguir assistir al acte d’inauguració Teatral de la temporada 2011/2012, (Catalunya aixeca el teló), que ens va sorprendre favorablement ja que es va sortir de tot el que havíem vist fins ara; va ser un acte curt pensat per ser vist per TV3 en directe, però molt divertit almenys per les persones que varem tenir la sort d’assistir-hi.
La segona representació teatral d’aquesta temporada la varem veure el divendres 16 de Setembre 2011 al Teatre Romea, LLUM DE GUÀRDIA (***), primera aportació directe del nou director del Teatre Romea, JULIO MANRIQUE, desprès de que l’anterior director Calixto Bieito va deixar vacant la plaça.
Esperàvem sincerament molt mes d’aquesta primera aportació, segurament perquè creiem que al ser la primera aportació, en Julio hauria treballat molt mes acuradament aquesta presentació com a nou director d’aquest nostre estimat Teatre.
Malauradament ens ha decebut força i encara que no podem dir que no ens ha agradat gens, tampoc podem dir que ha estat una representació encertada segons el nostre punt de vista.
Això si…. esta pensada casi en exclusiva per ser representada al teatre ROMEA, ja que parla del propi Teatre i del “fantasma” de Margarida Xirgu que segons la llegenda encara dona voltes per el Teatre, quant el public desapareix de la sala…. i es llavors quant fa seva la Sala i el seu escenari on va treballar sovint abans de la seva mort.
El que si valorem es que sigui un obra de nova creació pensada per l’ocasió amb autoria del mateix Julio Manrique i d’en SERGI POMPERMAYER. Un obra que segons els seus autors ha estat elaborada a mida que els assajos havien començat amb els actors… o sigui un treball semblant al que es fa al Teatre Nacional de Catalunya amb el projecte T6.
Creiem que la idea inicial del argument ha estat una bona pensada…. parlar del Teatre Romea, dins del propi Teatre Romea….. parlar del Teatre en general dins d’una sala de Teatre…. parlar dels actors, autors, tècnics…. de les pors a l’estrena, que pot portar al èxit o al fracas absolut… de les pors de la pròpia existència, dels fantasmes que portem dins nostre al llarg de la nostra vida…. dels nostres enamoraments, de les nostres actituds vers a una època passada, molts cops frustrants.
Un cop dit això, creiem que s’ha volgut posar a sobre del escenari masses temes per un argument de tan sols un hora i mitja; tot el que he comentat abans però afegint molts aspectes que en principi son aliens al argument principal, com pot ser una escena força còmica en un vol d’un avió, el massatge d’un del protagonistes en un local gai on es retroba amb un antic company de teatre, la vida sentimental i la condició sexual dels seus protagonistes… i molts mes temes amb el simple lligam del dia a dia d’un taxista barceloní, que es va retrobant amb tots el seus antics companys “teatreros”, 7 anys desprès de que el Teatre Romea hagi desaparegut per un incendi.
Es un argument que NO es creïble en absolut; tampoc es pot considerar teatre del absurd ni teatre fantàstic….. vol ser tot alhora… i et vas adonant a mida que passa l’obra de que no arriba a ser res del que pretén ser…. te molts daltabaixos….quant sembla que comença a enganxar, de sobte la funció s’enfonsa… aixi un cop i un altre. El public es riu força, però es a base de posar recursos força trillats …. de sal gruixuda… d’acudits de “caca, pedo i culo” i de insults amb paraules que converteixen als espectadors en adolescents riallers…. de rialles provocades fàcilment amb l’únic objectiu de fer la representació molt mes comercial…. i es que en l’època que vivim de crisis econòmica, això sembla que preval per sobre de tot.
LLavors us preguntareu el perquè no he posat dues estrelles en comptes de tres. Per la senzilla raó que les interpretacions dels actors em semblant força treballades i la escenografia senzilla però variada que va posant al espectador en cada moment en el lloc que passa l’acció amb rapidesa i sense tallar l’acció. En tot cas, la valoració de les dues estrelles que en principi volia posar, seria directament per el director d’aquesta decepcionat producció teatral, en JULIO MANRIQUE.
AUTORS: Sergi Pompermayer i Julio Manrique
DIRECCIÓ: Julio Manrique
REPARTIMENT:
Mireia Aixalà (Clara Azpeitia i Sara Dalmau)
Ivan Benet (Àstor García Roig)
Cristina Genebat (Mirta Blanc)
Oriol Guinart (Àlex Pérez Feliu)
Xavier Ricart (Charlie)
Marc Rodríguez (Abel Borràs)
Andrew Tarbet (Josh L. Franklyn)
ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa
VESTUARI: María Armengol
IL·LUMINACIÓ: Jaume Ventura
ESPAI SONOR: Damien Bazin
AUDIOVISUAL: Marc Lleixà
MOVIMENT ESCÈNIC: Ferran Carvajal
CARACTERITZACIÓ: Núria Llunell
– Teatre Romea – Preu per persona 25 Euros ( preu pagat 18,75 Euros – TresC)