Aquest llibre, publicat al 2009, es el resultat d’una experiència vital del seu escriptor , James A. Levine, doctor en endocrinologia i llicenciat per la Universitat de Cambridge, que treballa actualment a la Clínica Mayo dels Estats Units on es un metge de reconegut prestigi. Es tracta de la seva primera novel.la i ha estat traduïda a multitud d’idiomes.
James A. Levine ha centrat la seva activitat, en col.laboració amb las Nacions Unides, en la defensa de les dones i els nens en els països en desenvolupament.
L’autor va viatjar a Mumbai i allà va presenciar en primera persona les atrocitats de la prostitució infantil. Va conèixer una noia de quinze anys que ha estat l’inspiració per aquest llibre.
El cuaderno azul es una novel.la explicada en primera persona per la veu de “Batuk“, una nena que mitjançant les paraules que escriu al seu diari, troba la esperança i la bellesa fins i tot en les situacions mes difícils.
Batuk es una nena amb una gran imaginació, una jove brillant de la India rural a on las necessitats familiars condueixen al seu propi pare a vendre.la per al esclavisme sexual quan tan sols té nou anys.
D’entrada sembla una historia explicada o llegida mil vegades, la de una noia que es dedica a la prostitució des.de molt jove. La diferencia d’aquesta historia es la forma en que Batuk expressa els seus sentiments i el detall amb que explica tot el que viu.
Instal.lada en un prostíbul del carrer Comun, tancada en una habitació i exposada a criteris i desitjos dels clients, passa el seu temps escrivint en una llibreta de tapes blaves que amaga sota el seu matalàs i amb un llapis que ha robat a Mamaki, la seva mestressa que adquireix el paper de mare. Ha après a escriure, al començament del seu captiveri en que ha estat internada en un hospital.
“El arte de hacer pasteles”, com així defineix la seva feina la protagonista, passa a ser un dels pilars de la seva existència juntament amb les relacions d’amistat que estableix amb els companys de “feina“, i la seva afició a escriure.
Batuk no es pregunta el perquè, no culpa al seu pare del seu destí, es l’exemple perfecte de la submissió.
Al punt de fer els quinze anys, un incident ocorregut en una bacanal en un hotel en la que ella participa, farà que la seva vida faci un gir per sempre.
La narrativa es bonica i trista i el llibre està meravellosament escrit de tal manera que oblides la duresa de la historia que explica.
Es un llibre que no deixa indiferent a ningú i que planteja molts interrogants :
– Com poden alguns governs tolerar la prostitució infantil ?
– Com podem mirar cap a un altre banda quan sabem el que passa ?
– Com podem conviure amb persones que fan de la prostitució infantil el objectiu de les seves vacances ?
Al final del llibre colpeja l’afirmació de Batuk :
Todo lo que queda de mí es tinta.
L’autor està donant tots els guanys derivats de la venda del llibre a centres internacionals per lluitar contra l’explotació infantil en qualsevol de les seves vessants.
Un llibre que desitjaria no haver llegit però que agraeixo que hagi estat escrit. Un llibre difícil d’oblidar i molt difícil de recomanar.
