Dissabte 25 de Juny de 2011. Desprès d’una trobada “bloguera” , per tal de petar la xarrada, dels que ja considerem els nostres amics, José Luis, Fede, Joaquim…….. i de passar-ho super-be…. s’ens va espatllar la tarde tontament, perquè varem tenir que escorçar la sobretaula per anar a veure i escoltar al Liceu l’Opera “LORD BYRON, un estiu sense estiu” … decisió totalment desencertada perquè va ser un “bunyol” insuportable. Si no voleu seguir llegint ja us aviso que la valorem amb la pitjor qualificació possible, es a dir 1 estrella sobre 5 (no ens va agradar)…. i de fet varem decidir plegats a la mitja part abandonar el Liceu i tornar a casa …. va ser molt mes profitós.
Aquesta òpera em feia molta il.lusió perquè fa molt anys que al Liceu no es representava una òpera en Català i aquesta era una ocasió de conèixer noves òperes contemporànies i a mes a mes en la nostra llengua. De fet varem assistir a la seva estrena a Espanya, ja que la estrena mundial va estar a Alemanya el 12 de març passat, a l’òpera de Darmstadt, teatre que ha coproduït juntament amb el Liceo aquesta nova aposta fallida. Es curiós el fet que les critiques a Alemanya varen ser força positives i es van arribar a fer 7 representacions… mentre que aquí únicament es faran tres.
El compositor es AGUSTÍ CHARLES i el llibretista en MARCH ROSICH . Jo no em considero un expert en el mon de l’Òpera encara que possiblement hem escoltat i vistes al llarg dels anys mes d’un centenar…. però sincerament al quart d’hora de començar em va deixar d’interessar i encara que no volia desconnectar vaig tindre que fer esforços titànics per no adormir-me.
La música per mi força estranya, però suportable fins a un cert punt, el llibret no em va interessar gens des de el inici…no passava res…. les veus fluixes per dir-ho amablement i la del protagonista, el contratenor GERSON SALES, per el meu gust insuportable, fins al punt que cada vegada que sortia a escena em venien ganes de aixecar-me i marxar, cosa que no he fet mai en mig d’una representació, per respecte.
Em van agradar…. la posada en escena de ALFONSO ROMERO ROMA…. per mi el millor de la representació, amb una mena de illetes amb plànols inclinats, on els cantants i actors tenien que lluitar per mantenir el equilibri mentre cantaven. Em va agradar el fet de que el cor estes present a escena durant tota la representació, amb una mena de grades, encara que el que cantaven no ser dir realment si ho feien be o no, perquè eren sorolls produïts amb les seves goles. L’Orquestra BCN216, tampoc se dir si ho varen fer com devien o no… ja que era l’estrena absoluta a Espanya i per tant totalment desconeguda….. i aquella música per mi es com a mínim “difícil”.
Valoro també el fet de que cantants alemanys i d’altres països, cantessin en CATALÀ, encara que la veritat si no fos per els sobretítols a sobre del escenari, no haguéssim entès absolutament res del que deien.
Si voleu conèixer l’opinió d’una persona a la que jo considero un gran entès en òpera a mes d’un amic, llegiu la seva crònica a In Fernem Land. Jo no ser explicar res mes del que vaig veure…. simplement un gran desencís per l’ocasió perduda.
