Divendres passat ens varem apropar de nou a Arteria Paral.lel, amb una certa por, perquè tots els espectacles que hem vist fins ara en aquesta sala, han estat un fracas absolut….. aquesta vegada tenia que ser diferent perquè Ángel Pavlovsky sempre ens ha agradat… i molt, però malaguanyat es van complir la maledicció de nou.
Malauradament en Rubianes ens va deixar i sempre el trobarem a faltar.
Pavlovsky, va néixer a Rivera, a la província de Buenos Aires. Va ser precisament allà, a Buenos Aires, on va debutar en el món del teatre abans de viatjar a Europa. Però on realment va triumfar de debò, va ser a Barcelona on va estar considerat el rei del cabaret al Paral.lel. Aquest any es compleixen els cinquanta anys de la seva carrera professional.
Ara Ángel Pavlovsky, amb aquest espectacle, segons ell mateix, vol deixar de ser “Àngel” i convertir-se en “Fada”…. i vet aquí que amb aquesta transformació ens ha deixat d’agradar. Espectacle avorrit i quasi inaguantable, amb ganes reals de que acabes el mes aviat possible.
Vaig anar a una escola de fades i allà em vaig graduar…
Vaig amb una vareta màgica “comprada als xinos, perquè l’altra, la bona, la vaig perdre”
Segons ell mateix explica en un diàleg força llarg, no aguantava la jerarquització del mon celestial dels “Àngels” perquè ell estava a sota la piràmide de poder i era dels pobres, diguem-ne dels “currantes” que tenien que treballar, i per sobre d’ells estaven els Arcàngels que no fotien res… ni un pal, i per sobre els Querubins… i aixi anant pujant en una narració feixuga, que al principi inclús m’havia produït algun somriure. Poc a poc treu altres temes com el de la “compra de mares”, perquè segons ell es poden comprar i va ell i es compra una mare autista perquè aixi no li parla i la deixa tranquil·la, únicament li dona estimació que es el que realment li manca.
Un tipus de public (realment pocs) reien totes les gracies, reien inclús quant no tenien que riure o no s’esperava d’ells que ho fessin, reien força i nosaltres no enteníem de que…. darrera nostre una noia es petava de riure i ho feia d’una manera tan espectacular que semblava que ho fes per compensar a la resta de gent… perquè es veies que SI l’agradava l’espectacle i no parava de repetir… “hòstia que BUENO…..”, una i mil vegades…”que BUENO” en veu alta i que feia que anulés la veu… i el que l’actor estava intentant dir.
Per finalitzar l’espectacle, Pavlovsky es va passar un quart d’hora fent una lectura del que ell deia que era un “poema” únicament amb la vocal “A”…. es va fer insuportable.
A la dreta del escenari una noia, (Martina Burlet), que l’actor la va fer servir de “mare” i que desprès va aclarir que era la seva neboda real, no sabem encara que pintava en tot això… gesticula, no parla, toca els platerets en algun moment donat o una campaneta… poc mes. Absurd.
Ens va defraudar totalment… creiem que no l’han assessorat be amb la base del argument, si es que te en realitat argument, ja que en teoria es improvisació: però per el que he llegit cada dia parla de la mare, de les fades i del poema amb la lletra “A”. Un consell que li transmeto des de aquí…. es que torni a ser ÀNGEL i deixi immediatament el paper de FADA que no li cau gens be.
L’únic que ens va agradar del espectacle es el vestit que es un esclat de fantasia i evidentment la personalitat del pròpi Ángel Pavlovsky, una persona amb moltes taules a sobre del escenari i amb una sensibilitat increïble…… però amb aquest espectacle creiem que l’ha errat per complert.
La nostra valoració es tan sols d’una estrella sobre 5, es a dir PER OBLIDAR !!!