En mig de la marató de RADICALS, i ja una mica saturats de tant Teatre, no ho podem resistir i encara fem la bogeria d’afegir un altre espectacle aprofitant que el dimarts passat 10 de maig de 2011 “els RADICALS , almenys ells…. SI descansen.
Ens apuntem a anar un cop mes al Teatre, aquest cop a la Sala Villarroel i es que no ens volem arriscar a perdre-la un altre cop. COSES QUE DÈIEM AVUI va ser estrenada la temporada passada en el marc del GREC 2010 i es va representar amb grandíssim èxit a la Sala Beckett…. ens varem despistar i quant varem anar a comprar les entrades va ser “missió impossible”… ho varem intentar de una i mil maneres però res…. esgotades totes les localitats fins a l’últim dia. 
La reposició a la Sala Villarroel aquesta setmana ens ha descobert per fi aquesta meravella de espectacle….. i això que anàvem “saturats” de Teatre i a sobre amb una certa por de que desprès de tant esperar no ens acabes d’agradar, perquè aquestes coses passen sovint….. però no…. ni així.
Aquesta producció composta per tres textos curts, va néixer a partir de la complicitat que va sorgir entre l’autor nord-americà Neil LaBute i l’actriu i traductora Cristina Genebat durant el curs que va impartir el dramaturg a “l’Obrador d’estiu 2009” que organitza la Sala Beckett cada any, Coses que dèiem avui és el títol d’una cançó dels Beatles i també d’aquest espectacle, que recull tres peces breus, inèdites, de LaBute: Romance i Les Fúries, Helter Skelter.
Les tres peces tenen un denominador comú, i es ni mes ni menys que la INFIDELITAT dins de la parella…. un tema dur que a molts espectadors els hi costara de empassar, perquè es veuran clarament reflectits a l’escena. Aquests textos breus estan tractats per l’autor, mesurant cada frase, cada paraula amb una perfecció increïble…. res no es diu perquè si; en tan poc temps es te que escriure molt be per expressar tants sentiments. Em va meravellar el text…. tant que m’agradaria llegir-los amb calma i no se pas si estan editats.
A “Romance” (escrita durant l’edició de l’any 2009 de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett), dos personatges homosexuals que havien mantingut una relació de parella ja fa algun temps es retroben després d’anys de no veure’s. Andrew Tarbet i Norbert Martínez interpreten els seus papers d’una manera extraordinària, un d’ells en el paper del que necessita el “sexe” amb qui sigui… amb el que se li posi per davant, sense respectar cap vincul de parella…. l’altre perdudament enamorat de la seva ex-parella i que serà potser capaç de rebaixar-se per tal de retindre’l una vegada mes al seu costat…encara que sigui per una estona… potser l’ultima.
Coses que deiem avui – “Romance”
A “Les Fúries”, la Paula cita en Jimmy per explicar-li la seva decisió de deixar-ho córrer, però les coses es compliquen quan en Jimmy s’hi presenta amb la seva germana, una germana força especial. Mireia Aixalà, Xavier Ricart i Oriol Guinart (en el paper transvestit de germana), també fan una feina increïble a dalt del escenari. La germana domina al seu germà que esta sotmès a ella absolutament… no te decisió pròpia. Ens trobarem amb un doble drama que no desvelaré… i ens quedara el dubte del que passa realment entre els tres personatges. En aquest text, s’aconsegueix en mig del drama inserir escenes “còmiques” que serveixen per alleugerir tensió en l’espectador.
Coses que deiem avui – “Les Fúries”
A “Helter Skelter”, una parella sopa en un restaurant ‘chic’ i encantador. Tot sembla anar bé fins que ens assabentem que ella ha descobert que el seu marit li és infidel. Ernest Villegas i Cristina Genebat, també fan unes interpretacions inoblidables dels seus personatges; Cristina es a mes a mes la persona que ha traduït tot plegat amb una feina que ens fa molt propers aquests textos. El drama esta “servit” quasi d’una forma “operística” que deixa clavats als espectadors a les seves butaques.
Coses que deiem avui – “Helter Skelter”
L’escenografia de Lluc Castells es senzillament “deliciosa”, quasi cinematogràfica, ja que l’escenari esta enmarcat com si es tractes d’una pel.licula, amb tan sols 3 tauletes en un simulat bar de qualsevol ciutat del mon…. i a traves d’un vidre al fons s’entreveu el carrer i el que passa al exterior. Les llums (Jaume Ventura), tenen una gran importància en aquesta escenografia tan senzilla i alhora tan impactant.
Per ultim felicito a JULIO MANRIQUE que es el responsable de tot plegat perquè ha aconseguit amb el seu treball posar-me “gallina de piel”. Felicitats Julio !!!
Faig “meves” les paraules d’una critica que va sortir a “El Pais” en la seva estrena….“Contundent, potentíssim, brutal. Superb muntatge de Julio Manrique. El tractament del conjunt (espai, il.luminació, banda sonora, algun subtítol i crèdits finals) és de pel.licula, literal i amb admiració !!!…… I la interpretació de tots, també. Què realisme i quina força !!!, i que bé estan definits tots els personatges. Les tres històries són brillants, la seva potència va en augment fins al final de l’última “. Podria haver escollit qualsevol paràgraf de qualsevol critica de qualsevol diari…. ja que totes les que he llegit, la deixen a un nivell similar.
UNA AUTENTICA JOIA que ningú que li agradi el Teatre, NO es deuria de perdre !!!
AUTOR: Neil LaBute
TRADUCCIÓ: Cristina Genebat
DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Julio Manrique
REPARTIMENT:
Andrew Tarbet (Romance. A)
Norbert Martínez (Romance. B)
Oriol Guinart (Les fúries. Jamie)
Xavier Ricart (Les fúries. Jimmy)
Mireia Aixalà (Les fúries. Paula)
Cristina Genebat (Helter Skelter. Dona)
Ernest Villegas (Helter Skelter. Home)
ESCENOGRAFIA: Lluc Castells
VESTUARI: María Armengol i Clara Peluffo
IL·LUMINACIÓ: Jaume Ventura
SO: Daniel Aznar