Arxiu d'etiquetes: Zaira Montes

– 093 – Teatre – MRS DALLOWAY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 061) – 2020.01.04

2 respostes

MRS DALLOWAY (temp. 19/20 – espectacle nº 061)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dissabte passat vàrem anar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya … i ens va tornar a passar, … anàvem amb les expectatives molt baixes pel que havíem llegit d’aquesta proposta de Carme Portacelli, dirigint MRS. DALLOWAY de Virginia Woolf, i hem de dir que ens ha sorprès i ens ha agradat molt. A causa del nostre viatge “nadalenc”, hem hagut d’anar  l’últim dia de representacions en aquest teatre.

MRS. DALLOWAY és una de les tres adaptacions escèniques que amb veu de dona, ha programat el TNC dins de l’Epicentre Pioneres. La primera va ser “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda que vam veure el passat novembre, i la tercera serà “Solitud” de Víctor Català programada per al mes de març.

MRS. DALLOWAY és la quarta novel·la de Virginia Woolf publicada en 1925.

Fotografia de Sergio Parra

En aquest text Virginia Woolf fa un recorregut en un dia de  la vida de la Clarissa Dalloway (extraordinària interpretació de Blanca Portillo), des de que es lleva de bon matí i comença a preparar una festa, fins a l’inici de la festa al vespre.

Clarissa és una dona abocada a fer feliços els altres i ha pres decisions a la seva vida sense tenir en compte els seus veritables desitjos. Casada amb un home ric, Richard Dalloway, que és el gran absent a la seva vida i a l’escenari, gaudeix de totes les comoditats i el seu benestar físic contrasta encara mes amb la seva insatisfacció vital, que acaba qüestionant. En aquestes 24 hores, Clarissa repassa el seu present i el seu passat i pren consciència del que és la seva vida.

Continua llegint →

– Teatre (28) – EL PADRE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 21.09.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

EL PADRE – 

El padre és una història que angoixa perquè la podem protagonitzar qualsevol de nosaltres o persones del nostre entorn. Ens parla de la pèrdua de la memòria, de la pèrdua de la realitat, de la confusió d’una ment envellida pels anys i de com el seu entorn ho viu. Sense anomenar-la en cap moment ens parla de la malaltia d’Alzheimer.

Florian Zeller, és el dramaturg francès autor d’aquesta obra (Le père), que ell mateix conceptua com a farsa tràgica.

Va ser estrenada en 2012 en el Théâtre Hébertot. Es tracta de la peça teatral de Zeller que fins al moment ha tingut més èxit (Premi Molière Millor Obra 2014). Estrenada a Anglaterra en 2014 amb excel·lents crítiques, i el 7 de gener de 2016 estrenada amb èxit a Argentina sota la direcció de Daniel Veronese. Pròximament arribarà a Broadway amb Frank Langella encapçalant el repartiment. Va ser portada al cinema en 2015 per Philippe Li Guay.

el-padre-teatre-romea

Andrès (Hector Alterio) és un ancià que viu sol, i veu com la seva vida va canviant sense que ell en sigui conscient. La seva filla Anna (Ana Labordeta) veu i viu amb desesperació aquesta desorientació del seu pare i intenta repartir el seu temps entre ell i el seu marit Pedro (Luis Rallo), al que li costa acceptar el que s’està esdevenint.

Des de la nostra butaca assistim angoixats a aquestes pèrdues de memòria o d’identitat encara que hi ha moments que, com el pare, dubtem que no siguin la filla i el gendre qui estan fent confondre la ment del pare amb intencions amagades. En paraules del propi director:  “Y ahí radica su grandeza y su dificultad. Trata un tema tan espinoso como la perdida de la realidad debida a la vejez. Nos coloca en la perspectiva de una mente confusa o, quizá, confundida  por los intereses de los que le rodean, nunca lo sabremos”.

Continua llegint →