Ens considerem “teatraires” de mena, com molt bé sabeu, ja que intentem veure el màxim possible del que es representa a Barcelona, tot i que encara treballem i el temps del qual disposem és força reduït, però tot i així, intentem gaudir d’ell, el màxim possible. Tot això bé a “cuento”, per tal de dir-vos, que gairebé per casualitat ens hem assabentat del pas d’aquesta obra per Catalunya….. GRANOS DE UVA EN EL PALADAR, concretament al Teatre de Ponent de Granollers, després de programar-se forces dies a Buenos Aires i Madrid ….. i ara començar una gira per tot l’estat espanyol.
La casualitat a la qual ens referim, bé donada en rebre una invitació com a “premsa”, cosa que no ens acostuma a passar, ja que per dissort, els programadors i els mateixos teatres, no s’adonen que els bloguers que parlem de Teatre, som en realitat un mitjà alternatiu i complementari a la premsa tradicional, que moltes vegades arribem a un sector de públic que no l’acostuma a llegir gairebé mai. Si no fos per aquesta invitació, ni tan sols ens hauríem assabentat….. com la majoria de “teatraires de Catalunya”…… i és realment una llàstima, de debò.
És més, segons les autores i actrius en acabar la darrera funció de les dues que s’han pogut fer, ja en els aplaudiments finals, ens vàrem explicar que els ha estat impossible trobar un Teatre a Barcelona ciutat, on les aixoplugues; únicament han rebut suport per part de Casa Amèrica Catalunya i pel mateix Teatre de Ponent.
Penseu, a mes a més, que aquest intent de silenciar aquest treball, que ens parla sobre la memòria històrica del nostre país, no té cap sentit, quan bé avalat i recomanat per persones com Baltasar Garzón, Montxo Armendáriz i Federico Luppi, entre d’altres.
Cinc dones, cinc actrius nascudes a Espanya, però que fa ja uns anys viuen a Argentina, són les que han creat aquest espectacle, que ens parla de la història d’Espanya des de 1931, data del reconeixement del sufragi per part de la dona, passant per la República, la guerra civil, la dictadura de Franco, fins la transició a la Democràcia, etapa que malauradament sembla que encara no ha acabat del tot; les cinc, són nascudes a l’etapa d’aquesta transició i per tant no han viscut aquesta història amarga, que ara volen treure de l’oblit, …. un oblit interessat per determinades classes socials que es mantenen al poder des de la caiguda de la República espanyola.