Arxiu d'etiquetes: Yves Abel

– 286 – Òpera – LES PÊCHEURS DE PERLES – de Georges Bizet (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.05.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

LES PÊCHEURS DE PERLES (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam fer cap al Gran Teatre del Liceu amb moltes ganes de veure aquesta producció, amb concepció escenogràfica i direcció escènica de Lotte de Beer, una jove directora holandesa que, amb 35 anys, debuta en el Liceu amb una innovadora i magnífica posada en escena.

A LES PÊCHEURS DE PERLES,  emmarca la història dels dos amics, Nadir i Zurga, en un reality show televisiu. Els amics s’havien jurat amistat eterna i, ara, es veuen enfrontats en estimar a la mateixa dona. L’acció transcorre entre càmeres de televisió, i el poble de pescadors de Bizet és ara una illa remota on els concursants fan vida sota la mirada dels espectadors. Lotte de Beer aconsegueix portar a l’actualitat els temes de fons plantejats a l’òpera: amors, religió, gelosia i amistat.

Malgrat que a nosaltres ens ha agradat molt aquesta posada en escena, el resultat global va ser una mica decebedor, especialment en les veus dels protagonistes, potser perquè encara recordàvem l’extraordinària versió que vàrem poder veure en directe als cinemes des del MET de Nova York, l’any 2016, amb les magnífiques veus de Diana Damrau (Leila), Matthew Polenzani (Nadir), Mariusz Kwiecien (Zurga) i Nicolas Testé (Nourabad).

LES PÊCHEURS DE PERLES és una òpera amb música de Georges Bizet (1838-1875) i llibret en francès d’Eugène Cormon (1810-1903) i Michel Carré (1822-1872). Va ser estrenada el 1863 al Théâtre-Lyrique du Châtelet de París i es van fer únicament 18 representacions, ja que no va ser pas ben rebuda per la crítica del seu temps. Una peça composta en plena maduresa artística, tot i que encara no tenia vint-i-cinc anys, i amb trets orientalistes, ja que està situada a Ceilan. El llibret es va inspirar en òperes preexistents com La Vestale (Spontini) o Norma (Bellini) que parla de l’amor prohibit entre una dona consagrada als déus i un pescador.

Continua llegint

– Òpera al cinema – ELS CONTES DE HOFFMANN (🐌🐌🐌 + 🐚) de Offenbach (6/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 31/01/2015

Aquest passat dissabte, de nou ens vàrem dirigir als cinemes Yelmo Icaria per tal de veure en directe des del Metropolitan de NY, l’òpera ELS CONTES DE HOFMANN, i ens trobem que bona part de la colla que hem anat formant aquests últims anys, ha desertat en aquesta ocasió.

IMG_0380

És per nosaltres una òpera prou coneguda i l’ultima vegada que la vàrem poder veure en directe va ser al Gran Teatre del Liceu fa ara justament dos anys (podeu veure la crònica);aquella versió ens va agradar força mes que la d’ara, especialment per la seva magnífica posada en escena; malauradament, les produccions operístiques del MET, últimament són força “carrinclones”, encara que haig de dir que aquesta no ha estat de les pitjors, a pesar de què com de costum, és força conservadora.

Les contes d’Hoffmann és una òpera en tres actes, amb pròleg i epíleg, música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier. Es basa en una obra que el mateix Barbier i Michel Carré havien escrit sobre contes d’ETA Hoffmann. El mateix Hoffmann és un personatge de l’òpera, com ell mateix feia en moltes de les seves històries.

Es va estrenar en l’Opéra-Comique de París, el 10 de febrer de 1881. Offenbach va morir abans d’acabar-la, i Ernest Giraud(1837-1892) va emprendre la seva orquestració i també va musicar els recitatius.  La primera representació a Barcelona, que va ser també la primera a Espanya, va tenir lloc al Teatre Eldorado, amb el llibret traduït al castellà.

El controvertit tenor Vittorio Grigolo assumeix el paper del torturat i aventurer poeta que dóna nom a l’obra mestra operística d’Offenbach; nosaltres vàrem gaudir força de la seva interpretació, que creiem va estar per sobre de les expectatives.En aquesta ocasió el MET va escollir a les sopranos Hibla Gerzmava, Erin Morley, i a la mezzo-soprano Christine Rice, per interpretar a les tres heroïnes, cadascuna d’elles amb una personalitat pròpia, però que idealitza algun aspecte del desig d’Hoffmann. Ens va agradar especialment Erin Morley en el paper de la “nina- robot” Olympia, tant en l’aspecte teatral com en el vocal. Gairebé a la mateixa alçada Hibla Gerzmava, interpretant el paper de dues dones, Antonia i Stella.

Continua llegint