Yelmo Comèdia |

FOLLIES (temp. 17/18 – espectacle nº 202)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Feia molts mesos que havíem comprat les entrades per veure la retransmissió a les pantalles de cinema espanyoles d’aquesta producció de National Theatre i per tant teníem potser unes expectatives massa inflades. Ahir per fi va arribar el dia tan esperat i malgrat que el vàrem gaudir de valent, especialment per la música del mestre Stephen Sondheim, potser esperàvem una mica més del que vàrem veure; malgrat tot, com heu vist, la valorem amb la màxima puntuació “voltaire”.

FOLLIES, de Stephen Sondheim, la llegendària figura dels musicals, s’ha escenificat, per primera vegada al National Theatre i ha estat retransmès als cinemes d’arreu del món.

FOLLIES és un musical estrenat a Broadway el 4 d’abril de 1971 dirigit per Harold Prince i Michael Bennett. Va ser nominat per a onze premis Tony i en va guanyar set. La producció original, la més cara feta a Broadway fins aquella data, va oferir més de 500 representacions.

En aquesta producció del National Theatre, FOLLIES presenta un repartiment de 37 intèrprets i una orquestra formada per 21 músics. Dirigida per Dominic Cooke compta amb Tracie Bennett (Carlotta), Philip Quast (Ben), Peter Forbes (Buddy), Janie Dee (Phyllis) i Imelda Stauton (Sally) com a principals protagonistes d’aquesta producció.

Estem a Nova York, l’any 1971, i hem estat convidats a presenciar el retrobament de “Follies” veteranes en el marc del Weismann Teatre, un icònic edifici que ha de ser enderrocat. Trenta anys després de la seva última actuació, les noies del “Weismann’sFollies”, una revista musical basada en “les bogeries de Ziegfeld”, es retroben. Aquesta revista s’havia representat en aquest teatre entre les Guerres Mundials.

Continua llegint →

ANGELS IN AMERICA – PERESTROIKA (segona part) (temp. 17/18 – espectacle nº 109)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una setmana després, tornem a estar a la sala 4 del Yelmo Comèdia per veure la segona part d’aquesta producció del National Theatre Live, ANGELS IN AMERICA.

Amb una durada total entre la primera i segona part, de set hores i mitja, hem tingut l’enorme sort de gaudir d’una producció teatral èpica. Aquesta segona part té una durada de 4 hores i 40 minuts.

Per sort, aquesta segona part l’hem gaudit moltíssim mes, potser perquè en aquesta impera el surrealisme i l’espectacularitat de la posada en escena, amb moments d’un intimisme i tendresa aclaparadors.

Tony Kushner, l’autor del text, va batejar aquesta obra com “A gay fantasia on national themes“, en un text provocador i estrany on les al·lucinacions salvatges conviuen amb els arguments polítics. Una obra que ens parla d’un període de la història americana, sota la presidència de Ronald Reagan, la seva retòrica, la seva manera d’enfrontar els problemes i sobretot l’enorme lentitud en la resposta davant de la crisi humanitària que va plantejar la irrupció de la SIDA.

Amb bones dosis d’humor, ens planteja temes d’immigració, d’acceptació de valors religiosos dels altres, discriminacions per identificacions sexuals o per idees polítiques.

Roy Cohn, interpretat per un magnífic Nathan Lane (una superestrella de Broadway) encarna en el seu personatge totes les contradiccions alhora i el seu comportament és canviant en funció de les seves arrelades conviccions i de la persona que té al davant. Un advocat hipòcrita que manega els fils del poder a la seva conveniència, fins i tot des d’un llit d’hospital.

En aquesta segona part l’àngel, que va aparèixer a l’escena final de la primera part, té un paper destacat, interpretat per Amanda Lawrence que surt a escena com un titella humà on les seves enormes ales són accionades per altres actors a l’ombra. Veu en Prior un profeta i qüestiona al mateix Déu i la seva obra.

Continua llegint →