Per Imma Barba

Vaig tenir oportunitat de llegir aquest llibre quan es va publicar en la seva versió castellana l’any 2002. Recordo que aleshores vaig pensar que Islàndia era un lloc al qual no m’agradaria anar …. però ves per on, al mes de juny ens anem a conèixer aquest país i he aprofitat per rellegir aquest llibre en la seva versió catalana, revisat i ampliat per l’autor l’any 2005.

En aquest llibre l’autor ens relata les seves visites a Islàndia la primera de les quals va ser una llarga estada a Reykjavík, buscant la tranquil·litat que necessitava per acabar la seva novel·la “Zanzíbar pot esperar”. Un bon amic, l’Einar Örn Gunnarsson l’ajudarà a integrar-se en el país i amb ell ens apropa a la vida quotidiana dels islandesos. Ens va descobrint la màgia d’un paisatge ple de contrastos i d’una societat moderna i avançada que no deixa de venerar els seus ancestres vikings i que continua creient en els elfs.

“Al fons, entre la boira, s’intuïa una serralada de muntanyes ennegrides; a l’altra banda s’estenia un mar hostil, d’un antipàtic color gris metàl·lic, amb onades de consistència marmòria que morien en una desolada platja volcànica. Amb aquella imatge en vaig tenir prou per comprendre que la natura és la gran protagonista d’Islàndia i que, si havia de jutjar pel que veia, no es tractava d’una natura amable, a escala humana, sinó d’una natura disposada a mostrar i a exercir tot el seu poder”

Continua llegint →