Per MIQUEL GASCÓN …
Arriba l’ultim dia de Diàlegs sobre Teatre dins del Festival Grec2013. Dic l’ultim, encara que no sigui pas veritat, ja que el proper divendres torna a haver-hi, però a una hora que la gent “normal” fora de la faràndula, no podem assistir (12 del migdia), i és que per “sort” encara treballem.
No seria mes normal fer-ho a unes hores on el public pugui assistir ???
M’ha fet arribar des de l’organització el següent missatge : “Hola Miquel, ens ha estat impossible organitzar el dialeg del proper divendres 26 amb en Claudio Tolcachir dins l’horari habitual de les Jornades, perquè ell actua al Romea en l’obra El viento en un violin i hem preferit organtizar la sessió durant el matí a perdre l’oportunitat d’escoltar aquest brillant director i actor argentí que només s’estarà uns pocs dies a BCN. Confiem que potser alguns estudiants de teatre estiguin lliures per assistir-hi. Trobarem a faltar la teva crònica, però podràs recuperar la sessió al web de BIT quan penjem la gravació de tots els diàlegs.”
Aquesta vegada la xerrada és a la Sala Ovidi Montllor de l’Institut del Teatre, que està força plena, si la comparem amb altres dies….. potser unes 40 persones ??? Torno a fer la reflexió de què xarrar sobre Teatre, no interessa massa a ningú. On estan els actors ? On els directors ? On els alumnes de l’Institut del Teatre ? On els aficionats ?…. de debò que no entenc el que està passant a casa nostra.
A l’escenari , els protagonistes son MICHAEL BILLINGTON i RAMON SIMÓ; el Moderador: XAVIER GRASET i l’enunciat del tema d’avui “Teatre i entreteniment: és possible una cultura mainstream?”
MICHAEL BILLINGTON (Leamington Spa, Anglaterra, 1939) Oficial de l’Ordre de I’ lmperi Britànic pels seus serveis al teatre, crític de teatre per al diari anglès The Guardian des de 1971, és el crític més veterà de la Gran Bretanya. També col·labora amb la BBC i és, a més, el biògraf autoritzat del dramaturg Harold Pinter i de Peggy Ashcroft. Ha publicat estudis sobre l’obra d’ Alan Ayckbourn i Tom Stoppard. El seu llibre State of the Nation, una investigació sobre el Teatre Britànic a partir de 1945 va rebre el premi Theatre Book of the Year Prize 2007. Dóna classes sobre teatre a la University de Pennsylvania del King’s College de Londres i és Membre Honorari del St Catherine’s College, Oxford i de la University de Warwick. Inclòs a la Llista de Honor 2013 de l’Ordre de l’Imperi Britànic.
RAMON SIMÓ (Tarragona, 1961) Actual director del Grec Festival de Barcelona. Anteriorment va ser membre del comitè artístic del Teatre Nacional de Catalunya i Professor a l’Institut del Teatre. Assajista, traductor i director d’escena. És autor de diversos assaigs sobre teatre i editor de la traducció al català de les Obres Completes, de Samuel Beckett. Treballs recents com a director d’escena: Ball de Titelles (TNC, 2012), Los villanos de Shakespeare (Sala Muntaner, 2011), Arcàdia (TNC 2006).
Michael Billington – Existeixen actualment dos tipus de Teatre:
1 – Teatre artístic subvencionat, públic i seriós
2 – Teatre Comercial
La seva teoria és que l’únic Teatre que te esperança de futur és el Teatre seriós subvencionat. A Anglaterra aquest tipus de Teatre està gaudint una temporada d’Or. A Londres s’han arribat a fer 10 obres sobre Afganistan, sobre la relació de Xina i Amèrica, sobre Guantánamo… etc. Obres que el Teatre comercial mai apostarà a realitzar perquè únicament recerca l’estabilitat econòmica.
