Una nit en la que tots els que ens agraden els Musicals, teníem les nostres esperances i la nostra il·lusió per veure que tal podria resultar un concert amb algunes de les mes conegudes peces dels Musicals del compositor català Albert Guinovart. A l’ambient del Teatre Grec, es respirava una sensació de expectació  i de veritables “ganes” de que tot sortís be, i encara mes, sabent que si era així, podria tenir continuïtat en propers concerts als anys vinents amb d’altres compositors.

Al escenari també s’intuïa aquesta il·lusió, amb la Banda Municipal de Barcelona en ple, una bona pila de cantants de casa nostre, que han cantat en representacions als teatres de Catalunya, Musicals com Flor de nit, Mar i cel, Gaudí, La vampira del Raval i molts d’altres, tots ells Musicals del mestre Guinovart,  al que aquesta nit se li vol retre homenatge. Ell mateix va estar present al escenari, interpretant les seves peces al piano.

Malauradament a la poca estona ens vàrem adonar tots plegats que no es el mateix veure un Musical amb representació a un teatre,  que escoltar un concert amb una deficiència notable de so, amb un equip de “fireta” que transmetia a les grades del Grec les veus dels cantants  amb un so “brut” i clarament insuficient; Tant era així que a vegades, quant l’equip acústic fallava del tot, els que teníem la sort de estar a les primeres fileres, podíem escoltar molt millor les veus en directe, sense amplificació,  que el que vomitaven els altaveus “cutre-saltsixeros”.

El programa, recollit gràcies a l’Imma, va estar a la primera part el següent:

 1. Arrebato – Desconcerto Grosso (1993)

 2. Carrerons de Barcelona – La vampira del Raval (2011)

 3. Llatzer- Crim i Càstig (no estrenada)

 4. Dins les venes – La vampira del Raval

 5. Somnis de puresa – La vampira del Raval

 6. Estic confós – Flor de Nit (1992)

 7. Flor de nit – Flor de Nit

 8. La carta – Flor de Nit

 9. Charlestone de la Pastera – Flor de Nit

10.Cançó de la Remei – Flor de Nit

11.Ciutat d’ivori – Flor de Nit

La il·lusió es va anar esvaint poc a poc i jo crec que inclús  els cantants (Daniel Anglès, Xavier Fernández, Elena Gadel, Ivan Labanda, Mone i Toni Viñals), adonant-se d’aquestes deficiències força greus de so, que els afectava a ells mes que a ningú, es van contagiar d’un desànim que no va desaparèixer en gairebé tot l’espectacle. Únicament quant sortia el cor Deudeveu semblava que l’ambient s’animava una mica mes, però quant de debò vàrem creure que tot  s’animava, va ser quan va fer l’aparició la cantant NINA, que amb la seva empenta, alegria i força escènica, va semblar que tot seria molt millor a partir d’aquell moment.

Continua llegint →