Arxiu d'etiquetes: Xavier Capdet

– Teatre – LA VISITA DE LA VELLA DAMA (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure Gràcia – 2018.01.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 172)

LA VISITA DE LA VELLA DAMA (temp. 17/18 – espectacle nº 172)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Partint de la peça de Friedrich Dürrenmatt (1921-1990), escrita l’any 1955, la companyia Farrés Brothers presenta una versió diferent i original combinant actors i titelles. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Palet Puig, aquesta proposta que es va estrenar al Temporada Alta, ha arribat al Lliure de Gràcia amb totes les entrades exhaurides, abans de la primera representació.

Segons ens va comentar en Jordi Palet a la roda de premsa, el projecte es va començar a treballar en la primavera de 2016 un cop confirmada la participació de Vicky Peña i de Xavier Capdet com a protagonistes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’una obra amb més de 30 personatges que en aquesta versió s’han reduït a 13. Tres són els actors, Jordi Farrés, Pep Farrés i Ireneu Tranis, que donen vida als titelles de mida humana que representen als habitants del poble de Güllen.

Clara Zachanassian torna a la seva ciutat natal, Güllen, per tancar una ferida oberta fa quaranta-cinc anys. Durant tot aquest temps, ella s’ha enriquit i, curiosament, la ciutat ha caigut en la misèria. Els gullenencs l’esperen il·lusionats, sobretot l’Alfred Ill, el seu amor de joventut. Tots tenen l’esperança que la Clareta els tregui de la ruïna. Però ningú dona res a canvi de res…

Una “comèdia tràgica”, com l’etiqueta el seu autor, que destil·la perversitat i tristesa i un joc pervers entre manipulador i manipulats i que ens mostra l’enorme poder dels diners, capaços de comprar la moral, la justícia i, en definitiva, qualsevol cosa. Perquè, encara que molts es neguen a acceptar-ho, tot té un preu, fins i tot la vida i la mort.

Clara Zachanassian  (Vicky Peña) va haver de marxar del poble després de quedar embarassada per un dels seus respectables habitants, Alfred III (Xavier Capdet), que va eludir amb testimonis falsos la seva responsabilitat. Ara torna convertida en milionària I amb una particular petició de justícia a canvi d’afavorir al poble amb els seus diners. Cal que Alfred III mori.

Continua llegint

– Teatre (138) – SIK SIK y otros (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 21.12.2016

SIK SIK y otros

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimecres ens vam apropar al Teatre de Akadèmia, per veure aquesta proposta, que inclou tres peces breus del dramaturg italià Eduardo De Filippo, tal com ens van anunciar a la roda de premsa.

Com sempre en aquest teatre, fem cua per entrar, però aquesta vegada és diferent, al nostre voltant parlen italià, hi ha fotògrafs i veiem arribar a Sergi Belbel i a Lluís Pasqual. Expectació.

Guido Torlonia ha escollit aquestes tres peces d’Eduardo de Filippo que ens ofereixen un apropament a la tradició popular que va servir d’inspiració a l’autor napolità. Recrea l’atmosfera d’una companyia de teatre que sembla descendir directament de la Commedia dell’Arte, una companyia d’actors ambulants acostumats a voltar amb els seus baguls.

La família De Filippo compta amb una llarga tradició teatral , ha seguit personalment aquesta adaptació, i ahir estaven presents a l’estrena. La directora actual de la companyia De Filippo, Carolina Rosi, vídua del fill d’Eduardo de Filippo va participar en el col·loqui que va tenir lloc en finalitzar la representació. 

sik-sik-teatre-akademia

El Teatre Akadèmia ha volgut apostar per la posada en escena d’aquestes petites joies, per tal de donar-les a conèixer i poder oferir un teatre familiar en aquestes dates. Per poder fer-ho ha hagut de transigir amb una imposició de la família de Eduardo de Filippo, fent aquestes representacions en castellà, amb la intenció de què puguin girar per l’estat espanyol. En el col·loqui es va fer pales que aquest fet distanciava enormement el resultat de nosaltres. El fet d’escoltar la representació en castellà amb accent català l’allunya sensiblement. Fet que la representant dels hereus de la família no va saber/voler entendre.

Les tres peces breus que formen part d’aquesta proposta són:

Amistad” escrita el 1952 que ens descriu la relació actual de dos vells amics de la infància que es retroben a la casa de camp on un d’ells, greument malalt, està reclòs amb la seva germana. La visita no serà ben rebuda i acabarem sabent la veritable naturalesa de la seva amistat.

Peligrosamente” escrita el 1938, inspirada en les farses napolitanes del 800 amb Pulcinella com a protagonista. L’autor presenta la relació d’un matrimoni que ha trobat una manera força curiosa de mantenir l’equilibri davant dels ulls astorats d’un amic de la infància. O com el marit tempera el caràcter impetuós de la dona.

Sik Sik, el artífice mágico” escrita el 1929, és la peça que dóna nom a l’espectacle i segons ens diuen la que el mateix De Filippo reconeixia que era la seva peça més volguda i d’on van néixer tots els personatges que va crear després per a altres comèdies. Explica la hilarant història d’un il·lusionista de fira, Sik Sik, acostumat a actuar acompanyat de la seva dona i el seu assistent. Però, una nit, l’ajudant serà substituït per un altre còmplice, maldestre i barroer. Una aventura que va situar aquesta peça a l’alçada de les millors comèdies de De Filippo.

Continua llegint

– Teatre – FALSTAFF (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 03/03/2016

Anàvem amb moltes expectatives per veure aquesta producció i la veritat és que vam sortir una mica decebuts, no per les interpretacions que vam trobar molt acurades, si per la posada en escena i la manca d’emoció que ens va donar com a resultat un espectacle llarg i avorrit.

Punt i a part i molt destacable per sobre de la resta la interpretació que en Francesc Orella fa d’un Falstaff vividor i tendre que en els moments finals ens ha fet vessar la llagrimeta.

Falstaff - Teatre Akademia 1

Falstaff no és el títol de cap obra de William Shakespeare, és un personatge que apareix a diverses de les obres de l’autor: Ricard II, Enric IV (parts 1 i 2), Enric V i Les alegres comares de Windsor. És també el protagonista de l’òpera de Verdi amb el mateix títol i el protagonista de la pel·lícula d’Orson Welles Campanades a Mitjanit.

Falstaff és un home que estima la vida, gaudeix de l’amistat, li encanten les dones i li perd un bon vi i bon menjar. Viu en un món en guerra, un món violent en el qual triomfen la força, la traïció i l’ambició pel poder. Falstaff només sobreviu.

Continua llegint

– Teatre – NO FEU BROMES AMB L’AMOR (🐌🐌 + 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 12/02/2015

El passat dijous 12 de febrer vàrem tornar a trepitjar la Sala petita del Teatre Nacional de Catalunya, precisament la nit d’estrena a la Sala Gran d’una obra que nosaltres veuríem l’endemà; l’espectacle que s’acostuma a veure en les estrenes d’aquest teatre públic, amb el tema de les “invitacions” és realment patètic i molt feridor pels espectadors que acostumem a pagar les nostres entrades; és un tema prou conegut per tots els que estimem el Teatre, però que pel que sembla no se li vol posar aturador, ni tan sols es comenta en els fòrums de”cultura”….. potser per por a perdre certs privilegis?

Escoltar frases en el vestíbul com aquesta … “Escolta maca, si vols venir al TNC ara mateix, vina corrents que t’espero al vestíbul, … tinc 8 invitacions i me’n sobren tres…. i és que em sap greu que es perdin“, això dit per una dona d’uns 30 anys, parlant a crits per telèfon a la porta dels lavabos compartits per les dues sales. Cada vegada més, evitem el dia de les estrenes als Teatres públics de casa nostre, ja que les platees estan gairebé exhaurides abans de posar-se a la venda i la cohort d’aprofitats que les omplen són gairebé sempre els mateixos… i no parlo pas de la premsa ni d’altres mitjans paral·lels que promocionen el Teatre.

Però anem al que toca, que no és més que parlar de l’obra que venim a veure… NO FEU BROMES AMB L’AMOR, escrita el 1834 per Alfred de Musset (Paris 1810 – 1857). Musset va escriure aquesta obra a l’edat de 24 anys, immediatament després del trencament del seu apassionat romanç amb l’escriptora George Sand; es tracta d’un drama romàntic amb la presència de l’amor, del seu fracàs a causa de l’orgull humà, … i l’aparició sobtada de la mort.

IMG_0547

El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a ignorar per orgull, a pesar dels danys col·laterals que això pugui ocasionar.

Suposo que en aquella època podria arribar a ser un text molt atractiu, precisament per tractar de l’amor adolescent que té molt de romàntic i que, qui mes qui menys hem “patit” tots, amb les falses actituds vers la parella estimada, com de no voler aparentar-ho massa, per tal de ser encara més valorat i desitjat; malauradament és un text que no ha resistit el pas del temps i que vist des del present, almenys a mi no m’interessa gaire. Un text que camina des de la comèdia esbojarrada de l’inici, fins a la previsible tragèdia final, amb algun moment intermedi remarcable.

Continua llegint