Arxiu d'etiquetes: Xavier Bobés

– 162 – Teatre – CORPUS (Xavier Bobés) (🐌🐌🐌🐌) ——– L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 110 ) – 2020.02.20

CORPUS (Xavier Bobés) (temp. 19/20 – espectacle 110)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Amb moltes ganes, dijous dia 20 de febrer, ens vam dirigir a l’Auditori de Barcelona on dins del cicle “Escenes” s’ha programat l’última producció de Xavier Bobés, CORPUS.

CORPUS proposa la trobada entre un manipulador d’objectes, un músic i un escultor. Un diàleg escènic a cau d’orella on 25 espectadors seiem al voltant d’una tarima circular, obra de Pep Aymerich, molt a prop, observant la construcció d’un paisatge.

Xavier Bobés, nascut a Barcelona en 1977, viu i treballa a Girona i feia uns quants anys que no estrenava a Barcelona. CORPUS és un espectacle que s’aparta de la línia del que fa normalment, en tractar-se d’una proposta molt més poètica, amb un caire recitatiu, música i molts moments de silenci.

Nosaltres no ens perdem cap de les seves propostes d’ençà que el vam descobrir amb       “Insomni” (NEO-Institut del Teatre 2012) i del que després hem vist “El rei de la soledat” (la Pedrera 2013), “Cosas que se olvidan fácilmente” (Mercat de les Flors 2016), “Primer Album” (Temporada Alta 2016) i “Cuaderno de campo” (Grec-Jardi Botànic 2018). Podeu accedir a les ressenyes dels espectacles clicant a sobre del nom de cada un d’ells.

CORPUS és un viatge entre un home i la seva forma, un diàleg impossible desfent les hores d’una vida, retrocedint camins, empetitint per a desaparèixer de nou. Amb el desig que el silenci i la quietud despleguin la seva eloqüència.

Xavier Bobés proposa explorar el moviment d’un objecte escultòric amb relació al cos humà, l’animal i el vegetal. Una reflexió poètica sobre la cosificació que cerca trobar la manera d’interpretar-la, transformar-la i representar-la. Una mirada a com observem la vida i deixem que les coses passin. Un paisatge que es va construint a escena interaccionant amb l’escultura hiperrealista de Gerard Mas i la música de Frances Bartlett.

En paraules del mateix Xavier Bobés…

CORPUS és un ritual, la creació d’un paisatge en escena, un poema que cadascun interpreta de forma molt personal.

Un pas, un segon pas amb l’altre peu. Un arbre, un descans i un ocell. Abraço l’arbre. Escolto una melodia… és l’ocell? és el vent? és l’arbre?

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – CUADERNO DE CAMPO – Jardí Botànic (🐌🐌🐌🐌) – 2018.07.10 (temp. 17/18 – espect. nº 345)

CUADERNO DE CAMPO (temp. 17/18 – espectacle nº 345)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts, vam fer cap al Jardí Botànic de Barcelona que ha acollit per primera vegada un espectacle del Festival Grec: CUADERNO DE CAMPO, de l’Agencia el Solar. Detectives de objetos.

Un espectacle que s’ha pogut veure durant cinc dies i que ha esgotat entrades en totes les representacions. Conceptuat com a “creació híbrida” consta d’una part itinerant pel Jardí Botànic, i una segona part a la Sala Salvador de l’Institut Botànic.

Una conferència poètica en la qual “El Solar” duu a terme una investigació sobre la muntanya de Montjuïc per tal de recuperar memòries materials oblidades. Durant més de 3 setmanes, els artistes han estat treballant en la creació d’aquesta obra, i han comptat amb la col·laboració del personal de l’Institut Botànic i del Jardí Botànic i de les persones que van viure en aquest indret, ocupant les anomenades “barraques de Montjuïc” durant els anys 40-60.

La muntanya de Montjuïc es va revelar als “detectius d’objectes”, com un document ple de relats perduts. En aquestes aparicions, la muntanya també els va conduir a un lloc on van instal·lar l’oficina. Cap a aquest lloc seran també conduïts els espectadors perquè totes aquestes veus, aplegades, deixin de ser un secret de sumari.

Fa força temps que Xavier Bobés, Shaday Larios  i  Jomi Oligor van encetar una tasca d’investigació en un racó del Barri Vell de Girona, el resultat de la qual va ser mostrat al públic en Temporada Alta 2016, amb l’espectacle “PRIMER ÁLBUM“.

Segons llegim a la pàgina web de l’agència, els tres, cadascun per separat, han realitzat un treball de recerca sobre la poètica dels objectes i la seva articulació escènica. Cadascun parteix de mons molt particulars, comparteixen la passió per la memòria que s’acumula sobre els objectes quotidians i els espais. Els seus processos creatius transiten entre l’oníric i el documental, la fantasia i la vida, la micologia i la fragilitat.

Shaday Larios és una artista mexicana especialitzada a analitzar la força dels objectes documentals, Jomi Oligor, és un artista de Tudela integrant de la companyia Hermanos Oligor, i el català Xavier Bobés, un creador de teatre d’objectes a qui nosaltres vam descobrir amb la proposta “EL REI DE LA SOLEDAT”, l’any 2013 I que ens va seduir totalment amb “COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE“, que vam poder veure el gener de 2016.

Continua llegint

– Teatre (100) Temporada Alta – PRIMER ÁLBUM (🐌🐌🐌🐌+🐚) – escales de Sant Domènec – Girona – 22.11.2016

PRIMER ÁLBUM

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa força temps que Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor van encetar una tasca d’investigació en un racó del Barri Vell de Girona. Una tasca que han dut a terme durant tres mesos conversant amb veïns del barri per treure a la llum històries i objectes tancats durant anys en calaixos, armaris o vells arxivadors.

El resultat ha estat aquest PRIMER ÁLBUM que ens presenta “El Solar, Agencia de Detectives de Objetos“.

Shaday Larios de la companyia Microscopía i Jomi Oligor de la companyia Hnos. Oligor, van presentar fa un parell d’anys el seu treball conjunt “La máquina de la soledad” que nosaltres no hem tingut l’oportunitat de veure tot i que es va programar al Mercat de les Flors. Ara s’han unit a Xavier Bobés al que seguim d’ençà que vam veure en la seva producció “El rei de la soledat” l’any 2013 i que ens va acabar d’enamorar amb “Cosas que se olvidan fácilmente” que hem vist al gener d’aquest any.

girona-investigadors-objectes-_0067

Aquesta és la seva primera col·laboració. Els tres han treballat individualment en el camp de la poètica dels objectes, la memòria que aquests acumulen i la seva possibilitat de transmetre-ho damunt un escenari. Els seus processos creatius transiten entre l’oníric i el documental, la fantasia i la vida, la micrología i la fragilitatEn els últims anys treballen conjuntament fent visibles les càrregues emocionals i documentals d’objectes en aparença insignificants, objectes oblidats. Es relacionen amb les persones i amb l’entorn buscant els secrets amagats o arraconats en la memòria.

Van crear El Solar, definit com una agència de detectius d’objectes, una oficina de recerca portàtil, que es dedica al treball de camp, a una labor etnogràfica amb les persones i les seves pertinences; i a com, a través d’aquestes, es reflecteix la història singular i col·lectiva d’una petita comunitat.

Les agències de detectius són petites habitacions de secrets”.

El detectiu és com el mag, fa aparèixer o desaparèixer. I ell mateix apareix i desapareix”.

Fruit de la feina d’investigació que han dut a terme a Girona ens parlen d’una fusteria des de mitjan segle passat fins al dia d’avui a través de tres generacions. Estan sorpresos de la gran receptivitat que han trobat en la gent gran “Nosaltres, interessats a saber més del seu passat, i ells, a explicar-ho“.

Estem convocats a Girona, al carrer de la Llebre a les 21 hores de dimarts dia 22 de novembre, davant del despatx de l’agència de detectius, local que abans ocupava la fusteria Sureda. Som 45 persones que tindrem l’oportunitat de saber el resultat d’aquesta àrdua investigació. D’allà ens traslladem a un espai, a la pujada de les escales de Sant Domènec, un local que en si mateix és passat i és present, que respira historia, vivències quotidianes, un espai que te ànima. Un espai màgic.

Continua llegint

– Teatre – COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE – Xavier Bobés (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 14/01/2016

Fa força temps que seguim amb admiració el treball de Xavier Bobés en una mena de teatre no gaire conegut pel gran públic, el Teatre d’objectes.  És una mena de teatre gairabé sense paraules i representat en la intimitat d’una petita sala; teatre que s’ha de viure d’aprop i aixó vol dir per un petitisim nombre d’espectadors.

xavier-bobes-cosas-790x490

Nosaltres per sort, aquest COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE, és el tercer espectacle que veiem d’ell; prèviament ja havíem vist dos espectacles que ens van agradar moltíssim:

  • INSOMNI  (🐌🐌🐌🐌) l’any 2012 al Institut del Teatre, dins del Festival NEO, i
  • EL REI DE LA SOLEDAT  (🐌🐌🐌🐌) l’any 2013 a La Pedrera

Però Xavier Bobés amb aquest espectacle que ara ens ofereix ha aconseguit fascinar-nos del tot, per la seva sensibilitat i la seva voluntat per aconseguir la excel·lencia en un treball absolutament artesanal, que requereix un gran esforç personal de preparació abans inclús de començar cada una de les representacions. Considerem que és el millor treball que ha realitzat … i com veieu a la capçalera el valorem amb la màxima qualificació Voltaire.

Continua llegint

– Teatre – NEO 2012 (b) – Noves Escenes Obertes – GREENWICH ART SHOW (**) – MAQUINOFÒBIAPIANOLERA(*****) – INSOMNI (****)

Continuem amb el Festival de Teatre o de “Noves Escenes Obertes” NEO 2012, i el dijous    fem el triplet. Desprès de la jornada laboral a les 7 de la tarda estàvem a la Plaça Margarita Xirgu, per tal de veure 3 propostes d’aquest Festival, una darrera de l’altre i sortíem passades les 12 de la nit cap a casa.

Dijous 10/05/2012 – GREENWICH ART SHOW  (**) – (Macarena Recuerda Shepherd) – Institut del Teatre – Teatre Estudi 

És el retrat d’un fotògraf, una dona i una ciutat explicada a través de les fotografies que el nostre protagonista va fer entre els anys 1942 i 1945.

Aquesta peça pretén ser un biopic del fotògraf i una de les dones que casualment posa en diverses de les seves fotografies, suposadament documentals. Aquesta casualitat va desencadenar la possibilitat que el fotògraf de premsa, conegut com un dels pares de la fotografia sincera, fingís retratar la veritat dels carrers, fent-se anomenar a si mateix fotoperiodista quan en realitat són escenificacions amb actors més pròpies de la foto d’autor.

Un treball ben pensat i realitzat a base de maquetes, vídeo en directe i interpretació de la seva creadora Macarena Recuerda; llastima que el dia de l’estrena absoluta la tècnica no els va anar de cara i varen tenir forces errades, que va provocar fins i tot que al final Macarena es tingues que disculpar, tot i que va dir que mai surt a escena en els aplaudiments.

Continua llegint