Arxiu d'etiquetes: Xavi Sáez

– Festival GREC 2018 – Teatre – LA REVELACIÓ (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.07.11 (temp. 17/18 – espect. nº 346)

LA REVELACIÓ (temp. 17/18 – espectacle nº 346)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, moltes ganes de veure aquesta proposta dins del Festival Grec, a l’Espai Lliure, LA REVELACIÓ , una obra de Jorge Yaman-Serrano que ens parla de la llibertat d’expressió i de la censura en el món d’Internet, i que va ser presentada a la roda de premsa del passat 3 de juliol.

En sortir, la nostra posició era ambivalent, per una banda el tema ens havia interessat pel que té d’inquietant i tremendament real, però d’altra banda ens va faltar alguna cosa perquè ens acabes enganxant.

No sabem dir, avui encara, si va ser la posada en escena, les interpretacions o el text, però alguna cosa va impedir que ens omplis. O potser va ser que és un món que nosaltres coneixem com a usuaris i que se’ns escapa més enllà d’això, pel seu llenguatge de vegades massa tècnic. O potser també pel fet de dividir l’obra en tres parts i voler explicar moltes coses en 80 minuts.

L’obra es planteja a través de la història de tres reveladors o filtradors d’informació reservada o whistleblowers: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. A banda hi ha dos personatges secundaris que apareixen de forma breu i puntual durant els entreactes: Sòcrates i Galileo Galilei.

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Què faríeu si tinguéssiu accés, les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, a un material classificat que demostrés l’abús, la corrupció i la il·legalitat tant del govern com de grans empreses?

Els tres protagonistes d’aquesta proposta estan actualment, d’una manera o altra, mancats de llibertat o a l’exili per haver publicitat material “classificat”. La peça està estructurada en tres parts i en cada una de les parts el protagonista un dels personatges ens fa coneixedors de la seva història, bé simulant entrevistes periodístiques, la de Shmitd (director de Google) i Assange, la de Snowden amb dos periodistes que farien pública la notícia, o bé com en el cas de la soldat Chelsea Manning amb un relat basat en una carta personal.

Per construir la proposta s’han basat en textos, vídeos i fets verídics documentats sobre aquests personatges.

Continua llegint

– Teatre – ESMORZA AMB MI (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2018.05.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 273)

ESMORZA AMB MI (temp. 17/18 – espec. nº 273)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’Imma i jo quan sortim de veure una representació teatral, acostumem a tenir una valoració força similar, tot i que sovint argumentem les nostres diferències de criteri i alguna vegada fins i tot arribem a discutir.

Aquesta vegada la sang no ha arribat al riu, però haig de reconèixer que l’Imma ha connectat força mes que jo amb aquesta proposta de “ESMORZA AMB MI“, que vàrem poder veure aquest passat diumenge a la Sala Beckett.

Encara que en general la proposta ens ha agradat a tots dos, jo he sortit una mica amb la moral per terra per la desesperança provocada pel desamor i la incapacitat d’estimar, que vol transmetre expressament la proposta. Per altra banda a mi m’han sobrat uns quants minuts de l’escena inicial del fisioterapeuta i m’han mancat en l’escena final, perquè no me l’he acabat de creure, per la urgència en què prenen les decisions finals els seus protagonistes.

És per això que aquesta vegada la valoració “cargolaire” correspon més aviat a la visió de la proposta que ha realitzat l’Imma. Dit això, entrem en matèria …

ESMORZA AMB MI, de la cia. losMontoya, és una proposta escrita i dirigida per l’Ivan Morales i que ens havien presentat la setmana passada en roda de premsa. Una proposta “cuinada a foc lent” segons ens va explicar Morales, perquè s’ha pogut treballar d’una forma pausada en els locals de la Beckett, experimentant sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors.

Continua llegint

– Roda de premsa ESMORZA AMB MI – Sala Beckett – 2018.05.15 (temp. 17/18 – RdP 081)

Roda de premsa ESMORZA AMB MI – (temp. 17/18 – RdP nº 81)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig poder assistir a una nova roda de premsa, convocada per presentar la nova proposta de la Sala Beckett, ESMORZA AMB MI de la cia. losMontoya  (pantalla & escena), amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales.

El director artístic de la Sala Beckett, Toni Casares fa la presentació de l’equip artístic de la proposta i comenta que està molt satisfet del treball de les dues companyies residents d’aquest any, una de les quals (losMontoya) presenta aquesta producció, que s’estrenarà demà 17 de maig i es podrà veure fins al 10 de juny.

La Sala Beckett, afirma Casares, sempre ha volgut donar la màxima importància a la figura del dramaturg, encara que en aquest cas dramaturg i director recauen en la mateixa persona.

Ivàn Morales, ens ha comentat que ha estat un plaer treballar aquesta proposta d’una forma pausada en els locals de la Beckett, perquè ha pogut cuinar-la a foc lent i experimentar sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors, en un ambient gairebé màgic on t’adones que estàs treballant en un “obrador” d’arts escèniques i perquè et trobes contínuament amb altres artistes, creadors i projectes.

Ens comenta que ha volgut escriure una història de personatges com tots nosaltres, com els nostres amics, de com estimem, de com ens perdem, de com ens donem plaer, de què ens fa patir, i com intentem riure. Ha intentat explicar la intimitat de les nostres vides fugint del fals realisme o costumisme de les sèries televisives. Ha volgut retratar-se a ell mateix i a les persones del seu entorn, i construir una mena de mirall on segurament els espectadors es podran veure reflectits.

Continua llegint

– Teatre – LA CALAVERA DE CONNEMARA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2017.09.23 – (temp. 17/18 – espectacle nº 31)

LA CALAVERA DE CONNEMARA (temp. 17/18 – espectacle nº 31)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Sabíem que era una aposta segura, de fet ja ho vam saber el dia de la roda de premsa amb el petit “tastet” de la producció.

El tàndem que formen en l’escenari Oriol Pla i Pol López és extraordinari, i de fet a la funció d’ahir al vespre, tota la platea vam aplaudir entusiasmats en finalitzar dues de les escenes de l’obra en mig de la representació. Ens costa recordar aquest fet en cap altra obra de teatre no musical !!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Els dos actors estan molt ben acompanyats per la Marta Millà que ens ha agradat molt en el seu paper de dona solterona, catòlica, intransigent i aficionada al bingo de la parròquia i al “poiteen”, l’aiguardent del poble.

En un paper molt més petit però que és imprescindible en la trama, Xavi Sáez interpreta molt bé el policia que ha de donar importància als detalls per resoldre l’autoria dels delictes.

Impactant l’espectacular escenografia realitzada per Marc Salicrú que evoca un lloc rural de la plujosa Irlanda. Un poble petit amb les seves pròpies normes, les seves veritats i les seves mentides. Un poble on tots estan lligats per llaços familiars i on el capellà de la parròquia és una autoritat.

Som a Connemara a principis dels anys noranta. Mick Dowd (Pol López) té una vida monòtona i dedica el seu temps a rebre a la seva veïna Maryjohnny Rafferty (Marta Millà) amb la que fa safareig de les novetats del poble mentre prenen un got de poiteen, una beguda destil·lada, tradicional d’Irlanda, amb un alt contingut alcohòlic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Cada tardor, i durant uns dies Mick té una altra ocupació, és l’encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. Han de fer lloc pels nouvinguts. Però aquest any no serà com sempre, aquest any ha de desenterrar les restes de l’Oona, la seva dona que oficialment va morir en un accident de cotxe, versió que la gent del poble no creu, i els rumors l’acusen d’haver-la matat voluntàriament.

Continua llegint

– Teatre (84) – AMANDA T (🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 06.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

AMANDA T –

La roda de premsa de presentació d’aquest muntatge ens va crear la necessitat de veure aquesta proposta i fins i tot vam engrescar la nostra filla. AMANDA T ens parla del greu problema de l’assetjament sexual a través de les xarxes socials i que malauradament com en el cas de la jove canadenca Amanda Todd va acabar provocant la seva mort.

Amanda Michelle Todd (Port Coquitlam novembre 1996-Ibídem octubre 2012) va penjar, abans del seu suïcidi, un vídeo a YouTube “My Story: Struggling, bullying, suicide and self-harm” de nou minuts de durada en el qual relatava les seves experiències (xantatge, assetjament escolar i agressió física). Aquest vídeo va arribar a ser un “fenomen viral” arran de la seva mort i fins i tot va ser notícia en els mitjans internacionals de comunicació.

amanda-t-sala-atrium-voltar-i-voltar

Àlex Mañas ha treballat des de la perspectiva de teatre-document però introduint elements de ficció que ens ajudin a prendre distància de la història real i al mateix temps incloure en la mateixa historia altres casos que s’han conegut posteriorment. Vol també provocar la reflexió sobre la influència de les xarxes socials i les noves tecnologies en la nostra societat i sobretot entre els adolescents. Aquesta proposta escènica vol qüestionar el sistema i planteja la possibilitat de prendre mesures de protecció per als menors, com a persones més vulnerables, malgrat que en alguna mesura TOTS ho som de vulnerables.

Continua llegint

– Teatre – L’ÚLTIMA NIT DEL MÓN (🐌🐌🐌🐌) – Sala Flyhard – 11/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’ÚLTIMA NIT DEL MÓN

La Sala Flyhard acaba la temporada amb un text de Llàtzer Garcia inspirat en tres relats de tres autors de literatura de ciència-ficció: Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont.

Un petit menjador amb tots els elements en blanc, inclosos marcs dels quadres, ampolles i fins i tot l’equip de música que acompanyarà bona part de l’espectacle.

L'ultima nit del mon - Sala FlyHard

Xavi Gardés que cinc minuts abans ens ha facilitat les entrades que haviem comprat per internet feia poca estona, assoleix el paper de narrador i ens recorda la famosa sèrie de televisió “Dimensió desconeguda” creada per Rod Serling del qual ens ensenya una foto. Ens aconsella desconnectar del món real tot apagant els mòbils i ens diu que hem d’estar preparats per qualsevol cosa per molt inversemblant que sembli. Ens diu que el món real queda fora de la sala i que nosaltres acompanyarem els personatges i les seves històries ….. un començament prou inquietant …..

Continua llegint

– Teatre – QUI BONES OBRES FARÀ (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 28/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, dissabte a la tarda, ple de gom a gom. Ens esperen tres hores de teatre, d’esplèndid teatre.

A partir de textos de Txèkhov, Pep Tosar ha escrit un text que te com a rerefons “la Gavina” i com a base “l’Hort dels cirerers” tal com ens va explicar ell mateix a la roda de premsa.

Una “família teatral” ha estat treballant en una sala de teatre durant més de 35 anys i estan a punt de ser desnonats per falta de pagament del lloguer de la sala. Com a comiat estan assajant una nova versió de “la Gavina”. Tot i que el productor els hi insisteix, ells no estan disposats a fer teatre comercial per poder mantenir la sala.

Quines obres farà - TNC 1

En paraules del mateix autor el Teatre ha de lluitar amb la comercialitat del cinema i la televisió i sobretot amb la immediatesa que exigeix un públic nascut en una nova cultura més consumista on tot caduca quan tot just a acabat de néixer.

El repartiment d’aquesta producció ha estat un luxe, començant pel mateix Pep Tosar que interpreta a Txèkhov i que al mateix temps que ens explica moments de la seva vida i de la seva mort, serveix de fil conductor de tota la història i fa una mica de veu de la consciència de tots plegats, actors i espectadors.

Continua llegint