Arxiu d'etiquetes: Xavi Morató

– 046 – Teatre Musical – CARLOS GRAMAJE – AL SUD DEL PARAL·LEL (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2018.09.22 (temp. 18/19 – espectacle. nº 032)

AL SUD DEL PARAL·LEL (temp. 18/19 – espectacle nº 032)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte, al vespre, vam tenir el plaer de poder veure aquesta proposta que ja s’havia representat la temporada passada a la Sala Barts, i que nosaltres ens vam perdre. Una comèdia musical basada en la trajectòria professional de Carlos Gramaje, un dels actors de musicals més representatius del nostre país.

El Teatre Eòlia ha encetat la temporada amb AL SUD DEL PARAL·LEL , una proposta amb guió de Xavi Morató i la participació de Carlos Gramaje i Lu Fabrés.

A la temporada passada, i dins del Cicle #MondayMonday del mateix Teatre Eòlia, l’espectacle va ser un concert, que ara, Xavi Morató ha convertit en espectacle musical en crear la dramatúrgia.

This slideshow requires JavaScript.

Un espectacle musical que va molt més enllà d’un simple concert, dirigit pel mateix actor i que a través de l’argument creat especialment, fa un repàs a la seva trajectòria de 20 anys amb la companyia Dagoll Dagom. I ho fa a través de cançons que ell ha cantat en musicals com Mar i Cel, Poe, Boscos Endins, Aloma, Flor de Nit, T’odio amor meu o Els Pirates.

Nosaltres desconeixíem la seva faceta com a compositor i ens ha regalat una versió del poema de Josep Palau i Fabre “Jo em donaria a qui em volgués” musicada per ell.

Continua llegint →

– Teatre Musical – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2018.08.12 (temp. 17/18 – espect. nº 381)

3 respostes

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – espectacle nº 381)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Malgrat que segurament no serà el nostre últim espectacle de la temporada, aquest Musical, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), si que serà l’última representació teatral que veurem en aquesta temporada 2017-2018.

Un Musical de petit format que ens va ser presentada en roda de premsa fa un parell de setmanes, i on vam constatar de nou que el Teatre Gaudí torna a apostar i arriscar-se econòmicament (sense subvencions públiques) per tirar endavant Musicals fets a casa nostra, en català i amb música en directe.

Un teatre que a més a més és un dels escassos espais que resten oberts durant el mes d’agost, quan la ciutat de Barcelona sembla més aviat un desert, culturalment parlant.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és una peça creada i produïda per la companyia Generació de merda als qui vam conèixer fa un parell d’anys amb un altre espectacle que amb el mateix nom van presentar en aquesta sala en 2014 i que nosaltres vam “repescar” al Teatre Poliorama en 2016.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és un musical que parla bàsicament del tractament de l’homosexualitat en el món del futbol.

A la lliga espanyola no hi ha un sol futbolista homosexual? Això no només és sorprenent, sinó estadísticament impossible. Sis-cents futbolistes hi juguen a la lliga espanyola i cap jugador ha declarat públicament la seva homosexualitat. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol, ha estat la raó per la qual han decidit posar en peu aquesta proposta.

Continua llegint →

– Teatre – GENERACIÓ DE MERDA (🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 29/04/2016

Deixa un comentari

Aquesta proposta teatral, s’ha estat representant al Teatre Poliorama, durant diversos divendres a unes hores fora del que és corrent, ja que s’iniciaven a les 23:30 hores de la nit. Aquest fet ens tirava enrere, perquè l’Imma els dies laborables s’aixeca a les 6 del matí i a aquella hora ja no està per més cultura. L’últim dia que es representava va ser aquest passat divendres i ella em va animar a fer “doblet” després de la representació de “La Peixera”, malgrat que ella no es va veure amb cor d’anar-hi.

GENERACIÓ DE MERDA es tracta d’una proposta de teatre musical de petit format, en la que es retrata la vida de la generació que va néixer en la dècada dels anys 80 del segle passat a casa nostre, és a dir els joves que ara tenen entre 25 i 35 anys… exactament l’edat que tenen els nostres dos fills.

Una generació que ha estudiat de valent, potser mes que els seus pares, però que els ha tocat en sort una crisi econòmica que els ha portat a tenir un treball precari amb sous, que en general no es poden comparar amb la dels seus pares; això els ha abocat a haver de viure amb els pares segurament molt més del que haurien desitjat… o en alguns casos a retornar de nou, quan de sobte s’han quedat sense feina. Una generació que al mateix temps ha viscut l’esclat de les noves tecnologies i de les xarxes socials, a les que gairebé tothom (joves i vells), som addictes…. i especialment a les relacions personals a base d’enviament compulsius de missatges via WhatsApp, de Twitter o de Facebook …. o de lligar mitjançant aplicacions per a mòbil.

Continua llegint →

– Teatre – BALNEARI MALDÀ (La identitat) (🐌🐌) El Maldà – 16/11/2015

Deixa un comentari

Una mica esperonat per la bona crítica d’un amic bloguer (bloc d’en Kabrota), vaig assistir aquest passat dilluns a La Maldà per tal de veure l’espectacle BALNEARI MALDÀ; aquesta producció teatral únicament es pot veure els dilluns en aquesta sala i té l’al·licient afegit que cada tres mesos, varia el seu contingut; en aquests moments es poden veure una sèrie de gags humorístics relacionats poc o molt amb La identitat; pròximament a partir de febrer el tema serà L’educació i finalment a partir de maig, El poder.

La companyia que porta a terme aquesta iniciativa és “Els Pirates Teatre“, i amb diferents convidats per cada un dels temes mencionats, proposen un espectacle que ells mateixos anomenen de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic i coreogràfic.

Tot això és cert en bona mesura, però crec que no passa de “divertimento”, que encara que ja és molt, a mi no m’ha acabat d’omplir globalment; crec que la seva dramatúrgia és força desigual i les interpretacions pequen una mica del mateix, malgrat que sobresurt per sobre te tothom un excel·lent Ricard Farré.

Els esquetxos sobre temes d’identitat estan ja molt gastats, especialment els que tracten sobre els nacionalismes (el català i l’espanyol) amb acudits que com a molt et fan somriure però que en cap cas et sorprenen.

Continua llegint →