Arxiu d'etiquetes: Xavi Lloses

– Teatre (153) – GERONIMO STILTON Gran retorn a Fantasia – Teatre Condal (🐌🐌🐌) – 13.01.2017

GERONIMO STILTON

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

GERONIMO STILTON va néixer l’any 2000 de la mà de l’escriptora italiana Elisabetta Dami per a nens de 6 a 12 anys. Des d’aquella data s’han publicat més de 200 títols entre les diferents col·leccions de llibres i han estat traduïts a 35 idiomes. Còmics, sèries de televisió, club de fans, concursos i un munt d’activitats al voltant d’aquest personatge nascut a Ratalonia. Una gran part del èxit d’aquests llibres radica en què contenen diferents olors segons els personatges que van apareixent i una cal·ligrafia i estètica d’acord amb el que va succeint. També presenten jocs i jeroglífics que els petits lectors han de resoldre.

Geronimo Stilton és el rosegador més famós de la literatura infantil, periodista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més venut a Ratalona, capital de l’illa dels Ratolins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Divendres vam fer cap al Teatre Condal convidats a veure aquest musical dirigit per Lluís Danés, amb música de Xavi Lloses i llibret d’Enric Llort.

Molts nens expectants que anaven parlant del personatge i del que veurien i un silenci total en començar, únicament reaccionant a les preguntes que els hi feien des de l’escenari.

Una innovadora posada en escena, que a nosaltres, adults, se’ns acabarà fent una mica reiterativa, ja que està fonamentada en projeccions d’imatges que recreen l’entorn en què es desenvolupa cada una de les proves que ha de resoldre Geronimo Stilton. Les projeccions es fan sobre unes estructures amb forma de formatge que en un inici representa la casa del ratolí, mil·limètricament encaixades i d’una gran plasticitat.

Continua llegint

– Teatre (143) – ELS DOMICILIS DE LATUNG LA LA (🐌🐌🐌+🐚) de David Ymbernon – pis fundació Ybernon Augé – 29.12.2016

ELS DOMICILIS DE LATUNG LA LA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa potser més d’un any que ens havien arribat veus d’aquest artista, David Ymbernon, a través d’un parell d’amics; en tenim moltes ganes de poder veure una de les seves propostes escèniques. Aquest passat dijous, un parell de dies abans d’acabar l’any 2016, tenim l’oportunitat de reservar dues places al seu domicili, per tal de veure el seu darrer espectacle ELS DOMICILIS DE LATUNG LA LA.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arribem a la porta del seu domicili i en entrar ens fan treure les sabates i posar-nos uns mitjons de color taronja, abans de passar al saló de casa seva. La decoració de gairebé tot el que està a la nostra vista és de color taronja, quadres, estores, ampolles, llums. Les entrades per aquesta sessió estan exhaurides i ens col·loquem com bonament podem en una mena de graderia improvisada que han instal·lat … nosaltres com hem arribat d’hora, tenim la sort d’asseure’ns a primera fila, en l’únic sofà disponible.

….I comença l’espectacle amb els llums apagats i amb l’única il·luminació d’uns lots que manipulen ells mateixos. No es tracta de teatre de text, ni tampoc té una narració seqüencial realista, ja que més aviat sembla que entra en el món oníric dels somnis del seu creador; es podria classificar molt bé com “teatre d’objectes”, recolzat amb la música en directe; aquesta està interpretada per l’únic membre que no forma part de la família, en Xavi Lloses, que també genera una banda sonora afegida amb un munt de sorolls que efectua amb tota classe d’estris; la música i els efectes sonors complementaris és l’únic que es pot escoltar durant els 30 minuts de durada d’aquesta representació, ja que en l’espectacle no s’utilitza en cap moment la paraula.

Els domicilis de Latung La La, és una obra escènica, poètica, parateatral, amb una gran càrrega de poesia visual. Una obra que és i prou, sense història, sense arguments. Tot el meu treball és una línia contínua que comença des d’un principi, des de la infància.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – NÀUFRAGS – Lluís Danés (🐌🐌+ 🐚) – Mercat de les Flors – 10/01/2016

L’atzar va voler que aquest passat diumenge poguéssim anar a veure dos espectacles basats en la manipulació de titelles a escala humana i que es representaven a escassos 200 metres un de l’altre. Aquesta circumstància aliena a nosaltres, ens va donar l’opció de poder comparar molt fàcilment la diferència de qualitat entre els dos … o el que no és el mateix, el que a nosaltres ens va transmetre com espectadors cada un d’aquests dos espectacles.

El primer, és aquest “NÀUFRAGS” de Lluís Danés al Mercat de les Flors, amb l’enorme sala MAC gairebé plena…. i que a nosaltres,  ja us avanço, ens va decebre força; l’altre, “DON JUAN …” de Miquel Gallardo, representat al Teatre La Vilella, que novament ens va tornar a fascinar, encara que malauradament érem tan sols una desena d’espectadors, segurament per la impossibilitat econòmica d’efectuar un acurat màrqueting des de les sales de teatre petites; d’aquest darrer espectacle en parlarem en un pròxim apunt.

Naùfrags - Mercat de les Flors 1

Val a dir que la posada en escena de “NÀUFRAGS” és si mes no, força espectacular i compta amb forces mitjans per què així sigui; una escenografia que es basa en una mena d’embarcació mig destrossada per la fúria del mar al ben mig de l’enorme escenari de la sala MAC; al seu voltant un mar amenaçant amb onades de plàstic negre, mogudes per uns canons d’aire que a vegades destorben amb el seu soroll i ens fa mal bé l’audició de la música que s’interpreta en directe des de dos pianos situats a banda i banda de l’embarcació.

Continua llegint

– Teatre – GREC 2013 (15) – WASTELAND (****+) – Mercat de les Flors – Sala Maria Aurelia Campmany – 19/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Un altre plat fort d’aquest GREC2013. Un espectacle on et quedes quasi sense alè per tanta bellesa des de bon començament.

Todos somos TIEMPO, TIERRA, AGUA y VIENTO.

Wasteland - cartell

La combinació perfecta de musica en directe, creada per en LLUÏS LLACH, … de les acrobàcies del protagonista, MANOLO ALCÁNTARA, que sembla talment de goma, … l’escenari tret d’un compte de “terror” ple de deixalles, …. la poesia i les narracions meravelloses del escriptor uruguaià EDUARDO GALEANO ….. els ninos / titelles gegants que participen amb el protagonista…. Tota aquesta barreja d’arts escèniques aquesta vegada aconsegueixen la quasi perfecció absoluta gràcies a la direcció impecable d’en LLUÍS DANÉS.

Una mirada agredolça a la realitat de milers de pobres que malviuen entre deixalles. Són cercadors de somnis i d’esperances que busquen entre la brossa un bitllet per sortir de la misèria.

Es tracta de teatre visual i d’objectes, però també amb la presencia d’actors que no parlen amb paraules, però si amb tot el cos… o be belluguen enormes titelles; es tracta de combinar-ho tot amb música i circ.   Lluís Danés ha creat l’escenografia d’un abocador on un tub gegant vomita constantment tota mena d’estris i també persones /deixalles que la societat rebutja.  Sembla que per fer-ho es va inspirar en un documental de la britànica Lucy Walker, amb el mateix títol “WASTELAND”, que significa “el païs de les deixalles”.

Continua llegint