Arxiu d'etiquetes: Xavi Casan

– 200 – Teatre Musical – TAN BONICA AQUESTA NIT – El Maldà – (🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 146)

TAN BONICA AQUESTA NIT (temp. 18/19 – espectacle nº 146)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres de la setmana passada, al vespre, vam anar a El Maldà per tal de veure el concert escènic TAN BONICA AQUESTA NIT. Un espectacle que havia estat estrenat a la Seca-Espai Brossa l’any 2014.

TAN BONICA AQUESTA NIT forma part del cicle anomenat “Tres musicals que no et pots perdre” que el Maldà dedica a Xavi Casan durant el mes de març. Aquesta es podrà veure els divendres a les 20,30h.

Els diumenges a les 18 h, podrem veure STRANGE  FRUIT que nosaltres vam veure la temporada passada, i també els diumenges a les 20,30 h BALLA AMB MI que vam poder veure en 2015.

This slideshow requires JavaScript.

Marc Sambola a la guitarra i Marc Vilavella es preparen per a oferir el repertori d’aquesta proposta de cançons del teatre musical nord-americà.

Xavi Casan, responsable de la selecció musical i de la direcció escènica, obre la nit dedicant la representació d’avui a Iñigo Santamaria, biòleg i oncòleg molecular, que el passat dilluns va abandonar voluntàriament la vida amb només 49 anys.

Una pèrdua que a nosaltres ens va colpir especialment, perquè quan durant la tardor de l’any passat ell viatjava pel Japó, vàrem intercanviar nombrosos missatges amb ell, ja que nosaltres estàvem llavors a punt d’iniciar el nostre viatge al país nipó. La nostra relació per internet va continuar en veure que després viatjava a Fuerteventura, i nosaltres casualment també el teníem planificat per unes setmanes més tard.

Iñigo Santamaria, és l’autor dels llibres Desde el sur del Pacífico hasta más allá de la Luna, tres toms que recullen la història dels musicals a Espanya. Més de 700 espectacles i 4.000 fotografies. Una tasca que havia impulsat el seu company mort de fa quatre anys.

Continua llegint

– 098 – Teatre Musical – ÀNTEROS. CANÇONS D’UN FINAL – Onyric Teatre Condal (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2018.12.03 (temp. 18/19 – espectacle. nº 077)

ÀNTEROS (temp. 18/19 – espec. nº 077)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després del petit tastet de l’espectacle que ens havien ofert a la roda de premsa del passat 19 de novembre, no vam dubtar a comprar entrades per l’únic dia possible, ahir dia 3 de desembre.

La sala del Teatre Onyric plena a vessar de familiars i amics dels participants en ÀNTEROS. CANÇONS D’UN FINAL, un espectacle creat per la jove actriu i compositora Núria Llausí, que en format de concert dramatitzat, ha combinat música i teatre, i que ha estat capaç d’emocionar-nos.

Amb aquest espectacle presenta el seu primer disc.

Concebut com un song single, grup de cançons dissenyades per a ser executades per separat, però formant una sola entitat, l’espectacle ha estat dirigit per Xavier Casan.

Han estat 12 temes que ens han parlat del desamor i les ruptures amoroses i que han estat interpretades per 8 veus diferents: la mateixa Núria Llausí, Roc Bernadí (a qui vam veure a “La Jaula de las Locas” i “El despertar de la primavera”), Bittor Fernàndez (a qui diumenge mateix vam veure interpretant el paper de Tommy a “Carrie”), Pol Forment, Eloi Gómez (a qui hem vist a “Molt soroll per res” i “El despertar … “ o “Elsinor”), Carme Milán (a qui recordem de “Cabaret 13”), Claudia Nogués i Sílvia Sonet.

Quatre músics, Dani Katena a la bateria, Pol Barbé al baix, Oriol Padrós a les guitarres i Dani Campos a la direcció musical i als teclats.

Continua llegint

– Teatre Musical – STRANGE FRUIT (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2018.06.24 (temp. 17/18 – espectacle  nº 323)

STRANGE FRUIT (temp. 17/18 – espectacle nº 323)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam aprofitar per veure les dues propostes que actualment s’ofereixen a El Maldà. La primera va ser, STRANGE FRUIT, un musical de petit format dirigit per Xavi Casan, amb el que vam poder parlar a la roda de premsa del passat dia 8.

Com llegim al programa de mà, es tracta d’un viatge musical de la innocència a la consciència a través de la dona afroamericana.

Una proposta musical, de fet un concert teatralitzat, amb dramatúrgia i direcció escènica de Xavi Casan, els arranjaments, direcció musical i acompanyament al piano i veu de Dani Campos i la interpretació i magnífica veu de Virgínia Martínez.

La veu de Virginia, la vam conèixer a GERMANS DE SANG i que ens va enamorar a CLOSE TO LIZA (va estar nominada als premis Butaca per les dues interpretacions).

El viatge musical s’inicia amb Strange Fruit (Fruits estranys), que dóna el nom a l’espectacle, és el títol d’una cançó popularitzada per Billie Holiday. El tema parteix d’un poema escrit l’any 1937 per Abel Meeropol per expressar el seu horror pels linxaments d’afroamericans dels als anys 30 al Sud dels Estats Units. La cançó es va convertir en un dels primers lemes del moviment pels drets civils dels afroamericans. La lletra obté la seva força emocional confrontant una imatge bucòlica del sud amb la realitat dels linxaments.

Un viatge construït per explicar gairebé un segle de lluita de la dona afroamericana.  Virginia Martínez  canta la primera part amb un turbant al cap, element reivindicatiu de cantants contemporànies de música negra.

Un recorregut musical que ens proposa una reflexió individual, racial, política i de gènere a través de les cançons. Amb un format mínim, veu i piano, la majoria de cançons han estat traduïdes perquè ens arribi el missatge amb claredat.

El fil conductor del musical són les artistes afroamericanes perquè segons van argumentar, es tracta d’un col·lectiu que ha sabut descriure, sempre, amb precisió, l’essència de la seva anima. En l’àmbit personal també comenta la Virgina que la fa connectar amb les seves arrels, en ser la seva besàvia una dona de pell negra.

L’espectacle inclou una vintena de cançons de diferents estils, el gospel, el soul o el blues passant pel teatre musical i el pop-rock. Catorze temes són cantats en català per primera vegada i han estat traduïts per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, Albert Mas-Griera, David Pintó i Roser Batalla.

This slideshow requires JavaScript.

Cançons que parlen d’amor, religió i candidesa, per anar derivant a la violència de gènere, la política i la consciència de raça:

Continua llegint

– Teatre/cabaret (192) – CLOSE TO LIZA (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 20.02.2017

CLOSE TO LIZA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Els dilluns d’aquests mesos de gener i febrer, s’ha pogut veure aquest espectacle que perfectament el podríem classificar dins de l’entorn del món del Cabaret, però que al mateix temps te molt de Teatre, per la seva acuradíssima posada en escena i també molt de concert.

close-to-liza-cartell

CLOSE TO LIZA fa un recorregut per les cançons de Liza Minnelli, i no solament per les més conegudes a casa nostra, com són Cabaret o New York, New York, sinó per bona part de les cançons que aquesta actriu/cantant ha anat interpretant amb la seva veu al llarg dels anys.

Ho fa de la mà de Virgínia Martínez, amb la seva càlida veu, però sobretot amb la seva expressivitat i gest, la seva dolça mirada que dirigeix directament al públic, la seva tendresa o inclús provocació continguda, que arriba fins i tot en algun moment, a tocar físicament a alguns espectadors a la recerca de la complicitat necessària per fer entendre el que expressa, amb les cançons.

En començar Virgínia, comença a cantar fora de l’espai escènic, en una habitació amb la porta closa i a capel.la sense cap tipus d’ajuda musical…. i comprovem de seguida la seva gran qualitat com a cantant. En sortir, a la poca estona comprovem que és molt més que una bona veu.

No tracta d’imitar a Liza Minnelli, a no ser en algun moment molt puntual, perquè la vol reinterpretar com a bona actriu que és i no pas copiar; també és conscient que no arriba a tenir la mateixa veu i és per això que utilitza els seus propis recursos vocals i aconsegueix no sé encara com, que en molts moments, si tanquéssim els ulls, arribaríem a creure que estem assistint a un veritable concert de la mateixa Liza, cantant a una petita cava de Jazz de New York.

Continua llegint

– Teatre (03) – LA REBEL·LIA POSSIBLE (🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 07.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA REBEL·LIA POSSIBLE – 

Aquest passat dimecres 7 de setembre va ser nit d’estrena de temporada a La Seca Espai Brossa, i ho va ser amb una obra estrenada l’any 2007  a Madrid, que va tancar un cicle amb més de 250 representacions i un munt de premis. Rebeldias posibles és el seu títol original, escrita per Javier G.Yagüe i Luis García Araus, i ara traduïda al català per Gemma Roura. Ara, aquesta proposta està dirigida per José Sánchez Orosa.

La Rebel·lia possible és una interessant visió sobre les petites lluites que tenen el seu fruit.

la-rebellia-possible_2-eduardo-pelach_27706047334_oJa al començament de l’espectacle, cinc dels actors que intervenen, d’entrada ja han trencat la quarta paret i alguns d’ells situats entre el públic, estan llegint diaris del dia i comenten en veu alta notícies de rabiosa actualitat i que ens afecten a tots, notícies de fets que ens indignen i que sovint comentem a casa o a la feina per, al moment següent,  oblidar-ho i continuar amb la vida com si res. Som incapaços d’actuar perquè pensem que no hi ha res a fer. Aquesta obra ens fa reflexionar sobre la possibilitat de les petites revoltes que poden canviar coses. 

Un conte que ens parla d’algú decent en un món indecent, de la tenacitat enfront de la impaciència, de l’idealisme enfront del pragmatisme.

García (Joan Sureda), és un personatge gris i anònim que decideix lluitar fins a les últimes conseqüències per recuperar uns cèntims de més que li ha cobrat una companyia telefònica.

En paraules de l’autor, García pertenece a la vida real. De hecho, supimos de alguien como él a través de la noticia de un periódico. Es una persona completamente anónima. Y así quiere seguir siendo. Ganó un juicio a una gran operadora internacional, que fue condenada a devolver cientos de millones de pesetas”.

Continua llegint

– Teatre Musical – BALLA AMB MI – (🐌🐌🐌🐌 ) – Al Maldà – 24/09/2015

A la tercera vegada d’intentar-ho (entrades exhaurides) vàrem aconseguir reservar les entrades per veure aquest magnífic espectacle en una de les dues funcions afegides a darrera hora. BALLA AMB MI es tracta d’un homenatge al Teatre Musical, amb un repertori que inclou alguns dels noms fonamentals del teatre musical nord-americà, d’Irving Berlin a Jason Robert Brown, passant per Richard Rodgers, Stephen Sondheim o Jonathan Larson.

En la petita sala del Circol Maldà, i tan sols amb l’actuació del pianista Marc García-Rami i el cantant Toni Viñals, hem pogut gaudir d’un espectacle Musical que no oblidarem fàcilment. Estar clar que sense cap afegit, sense escenografia i tan sols amb una perfecta il·luminació i una estudiada posada en escena, també es poden aconseguir resultats extraordinaris.

La veu de Toni Viñals potent, amb multitud increïble de matisos vocals i amb afinació perfecte des de la primera cançó a l’última; tot això, sense cap amplificació i únicament recolzada per un piano…. aconsegueix posar “pell de gallina” als espectadors; però no es tracta tan sols d’un recital de cançons de Teatre Musical nord-americà, sinó que Toni Viñals a més a més d’interpretar-les amb la seva veu, les fa viure amb la seva variadíssima escenificació i la seva dansa i moviment que deixa als espectadors amb una sensació d’esgotament físic, tan sols en veure la vitalitat física que desprèn, tot deixant-se literalment la pell a escena.

This slideshow requires JavaScript.

Les 17 cançons han estat traduïdes i adaptades per Jordi Galceran, David Pintó, Cèsar Aparício, Joan Lluís Bozzo,Roser Batalla, Roger Peña, Daniel Anglés, Joan Vàzquez, Òscar Martinez, Bealia Guerra, Escola Memory i Toni Viñals.

Continua llegint