Arxiu d'etiquetes: WASTED

– Teatre (199) – WASTED (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 02.03.2017

WASTED

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

El 12 de setembre del 2015, l’Imma i jo vàrem poder veure aquesta proposta escènica dins del Festival de Teatre de Tàrrega i malauradament més que gaudir-la, la vàrem patir per una sèrie de circumstàncies, segurament aliena a la direcció i la companyia Íntims Produccions, que no tenien pas a veure amb el text o les interpretacions dels actors.

En aquella crònica acabàvem dient: Ens agradaria tornar a veure la representació amb unes millors condicions, sense d’haver d’apartar constantment els peus per deixar passar als actors, no haver de girar-me constantment 180 graus per veure les actuacions i sobretot no tenir un focus directament dirigit a la cara.

Doncs bé, per sort ahir, almenys jo (l’Imma estava a la feina), vaig poder treure’m aquella petita espina clavada des de llavors, en assistir a una representació matinal d’aquesta proposta escènica a la Sala Beckett, juntament amb un grup nombrós d’estudiants d’Instituts.

wasted-sala-beckett-voltar-i-voltar-1

WASTED és la primera obra de la dramaturga, poetessa i MC britànica Kate Tempest. Íntims produccions ha estat la primera companyia en portar aquest text a escena fora del Regne Unit.

Una magnífica posada en escena, que es basa amb la força interpretativa de tres personatges dels quatre dels que parla el text, ja que un d’ells ha mort fa 10 anys, però està constantment en boca dels altres tres. Un espai escènic que comparteixen espectadors i actors, absolutament despullat de qualsevol escenografia, ja que la direcció de Iván Morales el que vol ressaltar és el text i les interpretacions dirigides directament al públic.

wasted-sala-beckett-voltar-i-voltar-2

L’Edu, la Carlota i en Dani han quedat a l’arbre d’en Toni. Avui fa deu anys que va morir. Deu anys sense el seu millor amic. Deu anys sense la quarta peça del trencaclosques que els unia. I entre birres, tabac i porros sorgeixen els records: com era en Toni? Què volia ser? Què volia fer? Ja gairebé ni se’n recorden. El temps esborra moltes coses.

I ells? Què volien fer ells quan tenien quinze anys? Què volien ser? Odien la merda en què s’han convertit, el puto curro, el puto pis, el puto cotxe-gos-piscina. I arribar a casa esgotat i sense putes ganes de fer res. Veure’s poc amb els col·legues. Poquíssim. I enyorar molt tot allò que eren abans. Moltíssim.

Aquesta vegada m’ha agradat molt la posada en escena i les interpretacions… i encara més veient la reacció dels estudiants que em rodejaven, perquè es notava clarament que el missatge els arribava directament, perquè els actors parlaven el seu mateix llenguatge.

Continua llegint

– 35ª FIRA de TEATRE de TÀRREGA (1 de 2) – 12/09/2015

Feia molts anys que no assistíem a la Fira de Teatre de Tàrrega, després d’anar sovint a les primeres edicions amb els nostres fills quan eren petits i dormíem tot el cap de setmana a la zona d’acampada dins de la nostra autocaravana; llavors gairebé tots els espectacles eren de carrer i gratuïts i l’ambient era, crec jo, molt diferent de l’actual, per què el Festival és molt conegut fora de Catalunya i l’afluència dels teatraires i dels passavolants és massiva (a vegades estressant per la quantitat de gent que s’apropa a Tàrrega). Actualment apropar-se al Festival sense haver comprat les entrades dels espectacles de pagament, és una bogeria, perquè s’esgoten setmanes abans de l’inici de la Fira. Nosaltres ho vàrem fer al mes de juliol i ja llavors ens va costar trobar hotel per dormir relativament a prop…. Guissona a 20 quilòmetres.

Aquest cop faré un resum del que vàrem poder veure durant els dos dies que vàrem passar a Tàrrega (12 i 13 de setembre 2015) ….. 9 espectacles dels quals 2 gratuïts…. crec que en general vàrem tenir sort amb la nostra tria.

Fira Teatre Tàrrega 12 setembre 01-imp

  • Circ – OPERATIVITI !  (🐌🐌🐌 ) Plaça dels Àlbers – 12/09/2015

Es tracta d’un espectacle de pallassos per adults, on els infants que estaven presents també s’ho vàrem passar bé. Humor que sembla estret d’un acudit tronat … Tres soldats a escena…. un americà, un italià i un alemany, però amb un argument força treballat i sobretot amb una mímica excel·lent.

Continua llegint