Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.
Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.
Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.
Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.
Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.
Un cop ha acabat la temporada teatral 2015 – 2016, i abans d’encetar la nova temporada, després d’unes vacances descobrint un extraordinari país: Colòmbia, ens toca fer la valoració de les cròniques que hem escrit al llarg d’aquest últim any, des de setembre del 2105 fins a final de juliol 2016.
Els que seguiu aquest Blog, teniu molt clar que parlem bàsicament d’Arts Escèniques, Teatre, Dansa, Circ, Òpera etc….. Doncs bé, al llarg d’aquesta temporada hem escrit un nombre força important de cròniques d’espectacles que hem pogut veure: 247
A aquestes hem de sumar les cròniques relacionades amb el Teatre, malgrat que no són dedicades a cap producció en concret, destacant per exemple les 10 que vàrem escriure sobre “Els oficis del Teatre”; en total són unes altres: 18
També hem explicat les rodes de premsa en les que hem estat presents: 41
Per altra banda hem escrit la nostra opinió d’un total de 24 concerts al que hem pogut assistir aquesta temporada, la majoria dels quals a l’Auditori amb l’OBC.
Per la qual cosa, relacionades amb les Arts Escèniques i la música, han estat un total de … 246 + 18 + 41 + 26 = 331 cròniques
Destaquem ara les 34 propostes que han aconseguit la nostra màxima valoració de 5 cargols “voltaires”… per nosaltres, l’excel·lencia.
2016/07/19 – Teatre – Grec2016 (234) – EL PREU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Goya
2016/07/16 – Dansa –Grec2016 (231) – WRITING GROUND / BIOPHONY – Alonzo King Lines Ballet (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec
2016/07/15 – Teatre (229) – CAÏM I ABEL (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya
2016/07/03 – Teatre (216) – Grec2016 – DE STILLE KRACHT (La força oculta) – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌)
2016/06/02 – Teatre (202) – EL PROFETA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre
2016/05/28 – Teatre (197) – QUI BONES OBRES FARÀ (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita
2016/05/07 – Teatre (179) – MARIA ESTUARD (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia
2016/05/06 – Teatre (178) – VICTORIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran
2016/04/28 – Teatre (169) – AS YOU LIKE IT (Al vostre gust) (🐌🐌🐌🐌🐌) – National Theatre – Cinemes Icaria Yelmo
2016/04/23 – Circ /Dansa (165) – SAPIENS ZOO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Animal Religion – Mercat de les Flors
2015/10/17 – Teatre (32) – MOLT SOROLL PER NO RES – (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran
2015/10/14 – Teatre (29) – YOU SAY TOMATO (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) – Sala Muntaner
2015/10/02 – Teatre (24) – BLUF(🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett
2015/10/01 – Teatre (23) – THE BLIND POET (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) – (inauguració del Festival TNT Terrassa) – Teatre Principal Terrassa
2015/09/24 – Teatre Musical (19) – BALLA AMB MI – (🐌🐌🐌🐌 ) – Al Maldà
2015/09/16 – Teatre (16) – MARITS I MULLERS (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) – La Villarroel
2015/09/13 – Dansa (12)- LOS CUERPOS(🐌🐌🐌🐌 ) – Fira de Teatre de Tàrrega
2015/09/08 – Teatre (03) – PROYECTO SOMBRA (🐌🐌🐌🐌 ) de Masa Confusa – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22
2015/09/05 – Teatre (02) – ANDRÉ y DORINE (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Poliorama
Una molt bona temporada teatral, que difícilment serà superada. Nosaltres continuarem assistint al màxim de representacions d’Arts escèniques que estiguin al nostre abast.
Tal dia com avui, ara fa 4 anys vàrem començar a escriure aquest Blog.
La nostreintenció inicial, al crear el Blog “Voltar i Voltar”, va ser per tal de poder fer cròniques sobre els nostres viatges. VIATJAR per nosaltres sempre ha estat el primer i més important incentiu per continuar endavant i d’alguna manera compensar la rutina del nostre dia a dia, tancats dins d’una oficina.
La realitat és que el blog s’ha acabat convertint en un espai on expliquem les nostres vivències culturals, per tal d’intentar promocionar el Teatre, la Música, l’Òpera, la Literatura, la Dansa, les Exposicions… i tot el que ens apassiona en el nostre dia a dia; pensem que almenys a nosaltres, el món de la “Cultura” ens ha estat útil per sortir de la rutina i encarar la vida cada matí amb una mica més d‘ il·lusió.
Us animem avui, com fa quatre anys a “Voltar i Voltar” el més possible ….. No és cert que “no tenim temps”…. és un “auto engany” que ens fem a nosaltres mateixos ….. és simplement mandra. Ara que estem vius, és el moment de moure’ns el més possible, de xafardejar el món i també el nostre entorn més proper, de deixar-nos sorprendre per coses que semblen petites i insignificants. Ja tindrem temps per descansar més endavant…. i molt.
Com el dia abans vàrem tenir representació operística al Liceu, no ens va quedar mes remei que matinar per tal de que el pont no s’escorcés massa; sortim de casa carregats amb un munt de “persi…”, segurament moltes mes que quant viatgem durant tot un mes seguit… i es que com vas amb el cotxe…. Pensem que trobarem molta circulació de sortida, ja que al nostre carrer tot son cotxes carregant trastos, però la sorpresa és que la circulació és molt fluida i a quarts d’onze fem la nostra entrada per terres del Ebre tot travessant el pont antic d’Amposta.
Fem una petita parada a Sant Carles de la Ràpita, al port per començar la tanda de fotos del cap de setmana. Un munt de vaixells ancorats al port esperant que algú els tregui a fer un tomb…. a “voltar i voltar” per mar obert.
This slideshow requires JavaScript.
Arribem a l’hotel “Marjal allotjaments” (****), situat a Poble Nou del Delta, on passarem les tres següents nits … i es que aquesta vegada no ens hem estat de res i hem reservat “la suite” que disposa d’una gran terrassa i dos espais diferenciats amb vistes al Montsià i als camps d’arròs del Delta …i un enorme jacuzzi, al bany. L’hotel es veritablement una meravella i te tant sols 7 habitacions amb espais comuns decorats amb exquisidesa, digne d’admirar.
This slideshow requires JavaScript.
Les vistes des de la sala de lectura impacten…. i es que sembla que està situat al ben mig dels arrossars….. es poden veure un munt d’aus de tota mena i les postes de sol son bellíssimes. A tot això el tracte del propietari, fa que es sentis millor inclús que a casa. La nostra valoració es de 4 estrelles sobre 5. Molt i molt recomanable !!!
Ens dirigim a la Caseta de Fusta que ja trobem tancada (avui dia 1 de maig tanquen a la una) i demanem informació per fer excursions pel parc. Decidim dinar al restaurant L’Estany (***) que està ple, però ens fan un forat al bar i dinem força bé uns xipironets i gambetes i un arròs de rap i escamarlans. mmmmm
Avui és l’aniversari del nostre fill i el truquem al punt de llevar-nos. Abans que obrin, a les set del matí ja estem davant de la companyia de cotxes de lloguer on ens donen un Nissan de color negre. Tornem a l’hotel a carregar les maletes i fer el chek-out pertinent i sortim rumb al Parc Nacional de Yosemite on arribem sense problemes al punt de les dotze. En l’hotel ens diuen que no tindrem habitació fins a les tres de la tarda i que si volem, podem esperar…. sortim espitats amb les maletes dins del cotxe i una mica desorientats davant de totes les possibilitats de rutes que se’ns ofereix dins del parc.
El Parc Nacional de Yosemite cobreix un àrea de 3.081 km² i s’estén a través dels vessants orientals de la cadena muntanyenca de Sierra Nevada, a Califòrnia, Estats Units. És visitat per uns 4 milions de persones cada any. Va ser denominat Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1984 i és reconegut internacionalment pels seus penya-segats de granit, salts d’aigua, rius cristal·lins, boscos de sequoies gegants i la gran diversitat biològica (prop del 95% de l’àrea del parc és una àrea salvatge). El parc té en terme mitjà una elevació de 600 a 4000 metres.
This slideshow requires JavaScript.
El primer que fem es fer una paradeta per menjar un sandwitch que portàvem preparat i decidim anar al Mariposa Grove, el parc de sequoies gegants més important i més gran de Califòrnia.
Deixem el cotxe al pàrking i agafem un autobús gratuït que ens porta a la mateixa entrada del parc i allà comprem una ruta que es fa en una mena de trenet descobert i que té una durada d’una hora i mitja. És una mica car, ja que ens costa 26 dòlars per cap però desprès valorarem que realment pagava la pena.
Al assabentar-nos de què sota el nom de la Sala FLYHARD, s’estrenava una nova proposta ideada per JORDI CASANOVAS (director de la FlyHard), sense saber res mes, varem còrrer a comprar les entrades pel primer dia que teníem l’agenda lliure.
IMMENS ERROR !!! Sembla que la crisi que afecta també al Teatre i molt…. fa que es recerqui fer ingressos fàcils amb productes (teatrals???), absolutament comercials, sense cap contingut i venuts aprofitant el bon nom de vuit dels millors autors d’avui en dia a Catalunya….. i sobretot aprofitant vendre el “producte” de forma enganyosa, utilitzant la marca “FlyHard”.
Barrejant en una coctelera els següents ingredients: 8 autors, 3 actors, 2 directors, 1 responsable de la idea inicial = PRODUCTE COMERCIAL FALLIT. Això no és Teatre senyors !!!
Segons els anuncis:
I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella. Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.
En 70 minuts es poden veure 12 esquetxos que pretenen fer somriure??? criticar el mon de la TV ??? …. basats tots en programes i series televisives dels ultims anys. Si dividim 70 minuts entre 12 esquetxos surten 5 minuts i escatx de mitjana per cada esquetx. És tot el que han pogut treballar “teatralment” cada un dels autors ??? És ètic teatralment parlant, estafar 20 euros a cada un dels espectadors amb uns arguments tan poc treballats i tan minsos???
Avui ens toca conèixer Telegraf Hill, North Beach i Russian Hill.
El primer que fem és anar amb el tramvia al Pier 39 per tal de veure els lleons marins que ocupen unes plataformes del davant.
This slideshow requires JavaScript.
Hi ha molts i ens entretenim observant com s’agrupen en unes determinades plataformes en tant que altres plataformes i roques veïnes estan buides i com els mascles es barallen per tenir el seu lloc tirant al aigua al contrincant. Mentre les femelles i els petits prenent el sol sense immutar-se.
Agafem el bus que ens porta dalt de tot de Telegraf Hill per pujar a la Coit Tower des de on tenim unes vistes extraordinàries de San Francisco i que s’ha convertit en un dels referents de la ciutat. Un ascensor ens porta dalt i la llàstima és que els vidres de les finestres no estan gaire nets i les fotos, per força, no surten nítides. Aquesta torre va ser finançada per Lillie Coit en homenatge al cos de bombers de la ciutat.
This slideshow requires JavaScript.
Dins la torre, a la planta baixa, uns murals pintats l’any 1934 que representen la vida de California de l’època. Segons la guia i com a dada curiosa per un dolar l’hora, 25 pintors i 19 ajudants van decorar els murs de la torre. Les pintures són tan semblants entre elles que semblen fetes pel mateix artista, i van generar controvèrsia per alguns símbols comunistes que finalment van ser eliminats.
Es tot un luxe poder tenir a casa nostre aquest extraordinari quartet de corda, com a residents a l’Auditori de Barcelona; en aquest Blog ja hem fet alguna crònica dels seus concerts i per tant sabeu que gairebé no ens perdem cap concert d’aquest conjunt musical format per:
violins: Vera Martínez i Abel Tomás Realp
Violoncel: Arnau Tomás Realp
Viola: Jonathan Brown
En cinc concerts, ens interpretaran la INTEGRAL dels Quartets de FRANZ SCHUBERT (Viena 1.797 – 1.828). Es a dir, els 15 quartets que va compondre Schubert entre els anys 1.813 i 1.826 s’interpretaran en directe amb públic i s’enregistraran en vídeo en coproducció del segell Neu Records. Es un esdeveniment que almenys jo no havia viscut mai i crec que paga la pena viure’l en directe; el Quartet Casals ens ha ofert per aquesta ocasió gairebé un regal, ja que per tant sols 25 euros podem assistir als 5 concerts. (la compra individual de cada concert es de 15 euros).
Avui ens llevem d’hora i desprès d’esmorzar (en aquest hotel ho tenim inclòs) però curiosament no hi ha cafeteria i hem d’anar a l’habitació 507 i allà cadascú agafa el que vol i s’ho emporta a la seva habitació, sortim en direcció als anomenats districtes de Mision i Castro.
Castro es el barri homosexual de la ciutat i fem una volta seguint la ruta marcada en la guia. El col·lectiu gai ha restaurat les cases victorianes i las ha acolorit amb colors molt vius donant al barri un ambient festiu. Banderes amb l’arc de Sant Marti onegen de totes i cada una de las faroles de Market Street i de Castro Street. Per cert, les palmeres que estan al llarg de Castro Street van ser portades de las Canàries a la dècada dels 90.
This slideshow requires JavaScript.
Anem a visitar Mision Dolores de l’any 1791 i un dels edificis més antics de la ciutat. Visitem la capella, la basílica i el cementiri presidit per una estàtua de Fray Junipero Serra el fundador de les missions als EEUU.
