Nosaltres vàrem assistir ja a la primera gran manifestació “autoritzada“ de la Diada, després de la mort del dictador, l’any 1976….
…. i que NO es va deixar fer a la ciutat de Barcelona, però si tolerar a Sant Boi del Llobregat. D’això fa una pila d’anys i encara avui, tinc imatges inesborrables a la memòria que no crec que arribi a oblidar mai, mentre sigui viu.
Però a partir del recurs d’inconstitucionalitat que va engegar el PP contra l’estatut d’autonomia, una vegada retallat al màxim i fins i tot quan ja estava aprovat pels parlaments de Catalunya i també pel de l’estat espanyol……i el més important ratificat pels vots dels catalans a les urnes…el tribunal “constitucional”, format per membres recusats i caducats en el seu mandat, en una maniobra vergonyant recolzada pel partit “nacionalista espanyol, hereu del franquisme”, va aconseguir anul·lar en bona part el que els catalans volíem i havíem votat…
…. i llavors es va obrir la Caixa dels trons…
A partir d’aquell moment, molts catalans, entre ells nosaltres, no creiem en els tribunals de l’estat i creiem que el pacte de convivència més o menys tolerats entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol, es va trencar i es va fer miques, per sempre mes. Des de llavors, l’independentisme a casa nostre va créixer exponencialment i any rere any el poble de Catalunya ho ha expressat cada vegada que ha estat convocat per dir-ho clar i fort……
…. i ho diem amb tota la tranquil·litat i sense pors, però sobretot pacíficament a pesar de la incomprensió, les amenaces i els insults que ens arriben de moltes parts de l’estat, del que molts, com nosaltres, ja fa temps que considerem no formem part d’ell, almenys de forma voluntària.
Per tant va ser el PP que va obrir la Caixa dels trons i més tard quan se’n va donar de la gran “cagada”, ja no va voler fer marxa enrere (segurament qüestió de testosterona)…. i va entrar en una carrera de despropòsits per intentar aturar un TSUNAMI, que li ha acabat de passar per sobre. Després va buscar el suport de l’altre gran partit majoritari a l’estat, el PSOE…. i ells van caure de quatre potes.
Cada any,i cada 11 de setembre, el poble de Catalunya demostra la seva voluntat de llibertat, la seva voluntat de deixar de pertànyer a un estat que ens ofega, perquè ens veu com un perill vers als seus plans d’uniformitat el voltant de la cultura de Castella (que no espanyola). El poble de Catalunya està fins al capdamunt d’imposicions, com si els catalans fóssim una colònia que s’ha de sotmetre al que es decideixi des de la capital de l’estat…. i el poble de Catalunya ha dit:
…PROU, ha dit… FINS AQUÍ HEM ARRIBAT. VOLEM SER i SEREM LLIURES, per tal de decidir per nosaltres mateixos el que ens interessa com a poble sobirà, sense l’aval d’un poder que ens vol sotmetre per la força i que ens menysprea com a poble.
