Arxiu d'etiquetes: Vincenzo Bellini

– Òpera – I CAPULETI E I MONTECCHI (🐌🐌🐌🐌) de Vincenzo Bellini – Gran Teatre del Liceu – 20/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Avui m’han estalviat feina al Liceu, ja que no hauré de buscar a la xarxa uns Cargols adients per finalitzar aquesta crònica, ja que ells mateixos han promocionat aquest espectacle operístic ni més ni menys que amb aquest vídeo… sembla fet a posta pel Blog (són uns copions !!!)…

I CAPULETTI E I MONTECCHI és una òpera italiana en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani basat en la història de Romeu i Julieta, pres més de fonts italianes que no directament de l’obra de Shakespeare. Es va estrenar l’11 de març de 1830 al Teatro La Fenice de Venècia.

El drama de Romeu i Julieta, o la seva llegenda, ha estat una font inesgotable d’inspiració al llarg de tota la història, adaptacions i noves versions s’han succeït en totes les èpoques. Felice Romani, el llibretista de Bellini per a aquesta òpera, es va inspirar en les narracions de Luigi da Porto i de Matteo Bandello, però molt menys en el drama shakespearià.

Una de les peculiaritats que té aquesta òpera és que el paper de Romeo, ho interpreta una dona, en el nostre torn d’abonament, va actuar la magnifica Joyce DiDonato, que juntament amb la seva parella a escena, Patrizia Ciofi que interpretava a Giulietta, va ser sense cap mena de dubte el millor de la nit. Les millors protagonistes possibles que ens va fer conèixer per primer cop aquesta òpera d’una música realment extraordinària.

Continua llegint

– Òpera – NORMA (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu i Cinemes Bosque – 11 i 17/02/2015

Feia molt de temps que no veiem l’òpera NORMA ni en directe (al Liceu no la representen des de l’any 2007), ni en cinemes i ara que resulta que la interpretaven al “nostre” Gran Teatre del Liceu, va i no entrava dins del nostre torn d’abonament…. quina mala sort !!! Però als “Voltaires” se’ns va ficar al cap d’anar-hi, peti qui peti… i ara resulta que en el transcurs d’una setmana l’hem vist dues vegades. La primera el dia 11 de febrer al Liceu i en directe, en una de les butaques sense visió, encara que aquestes localitats permeten veure la representació a través d’una petita pantalla individual. La segona vegada el 17 de febrer des de la pantalla dels cinemes Bosque, en la magnífica retransmissió que es va efectuar des del Liceu a un fotiment de cinemes de mig mon. Curiosament ens va costar més cara l’entrada del cinema que la del Liceu !!!

Norma Liceu 2015 - 3

Norma és una bellíssima òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani. Va ser estrenada al Teatre de La Scala de Milà el 1831. A Catalunya s’estrenà al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 1835; al Gran Teatre del Liceu no va fer-se fins al 16 d’octubre de 1847, mig any després d’haver-se inaugurat.

El paper del personatge protagonista, Norma, es considera com un dels més difícils del repertori de soprano. En el segle XX poques cantants el van poder interpretar amb èxit. Destaquen les interpretacions de Rosa Ponselle, en els anys 20, Joan Sutherland i Maria Callas en els anys 50 i 60. A finals del segle es va imposar la interpretació de Montserrat Caballé.

No sols és l’obra mestra i més coneguda de Bellini, sinó la més universal i la que millor aguanta el pas dels anys. L’enlluernadora ària casta diva és una de les grans peces del bel canto, i una dura prova per a qualsevol soprano que es preï.

Continua llegint

– Òpera – LA SONNAMBULA (*****) de Vincenzo Bellini – Gran Teatre del Liceu – 14/02/2014

Ahir divendres 14 de febrer, va ser una nit memorable; per nosaltres un dels moments en què hem gaudit mes de l’Òpera des de fa molt i molt de temps i crec que molta gent ahir pensava el mateix; ahir al final de forces aries tant les protagonitzades per Patrizia Ciofi, com les de Juan Diego Flòrez, es va haver de parar momentàniament l’espectacle perquè els aplaudiments i els “bravos” van durar forces minuts.  Sembla ser dons, que hem tingut la gran sort de què els dos protagonistes principals ja estaven en plena forma, desprès dels constipats que sembla els van deixar una mica fora de joc.

somnambula

Aquest any 2014, desprès de prendre els 12 grans de raïm, el primer que varem fer és veure per TV, aquesta mateixa Òpera, amb la mateixa producció però des de Paris amb uns altres protagonistes; a la nostra crònica de llavors, també valorada en 5 estrelles, ja varem dir que l’òpera de Bellini era bellíssima i que la posada en escena era excel·lent i espectacular.

LA SONNAMBULA; The Royal Opera,No entenem pas com alguns crítics poden desacreditar una posada en escena de les millors que hem vist mai al Liceu, amb el feble argument de què la representació de l’escena de l’habitació del compte es representa al bell mig del saló principal.  No deuran ser massa teatraires i voldran que tot se’ls doni mastegat com en el cinema. Tampoc els agrada que es traslladi al segle XX a un hotel al mig dels Alps… i és que estem en el de sempre… alguns voldrien que el Teatre es moris representant-se de la mateixa manera que es va concebre l’obra original…. un greu error, que va en contra de la supervivència del propi Teatre i encara mes de l’Òpera.

Si hi ha en la crònica operística de Barcelona, gairebé bicentenària, un títol que mereix ocupar-hi un lloc destacat, aquest és sense cap mena de dubte La sonnambula de Bellini. L’estrena de l’obra al Teatre de la Santa Creu és recordat com un esdeveniment apoteòsic. Un èxit sense matisos que es va tornar a repetir quan va ser presentada al Gran Teatre del Liceu.

Continua llegint