EL PESO DE LOS MUERTOS de Víctor del Árbol –
Per Imma Barba –
Fa un temps vaig llegir “Abans de gairebé tot“i ara he volgut llegir aquesta novel·la, la primera que va escriure Víctor del Árbol i que m’ha agradat molt. Una novel·la que no es podia trobar enlloc i que ara ha estat reeditada per una altra editorial. He llegit doncs la primera i l’última, escrites amb deu anys de distància entre ambdues. Ara caldrà llegir les intermèdies …
EL PESO DE LOS MUERTOS, és una història explicada en dos moments, l’any 1975 just a les acaballes del franquisme i la mort del dictador, i l’any 1945, quan la nostra protagonista, Lucia, era una nena. La trama principal és l’actual, però s’entrellaça continuadament amb la trama del passat.
Lucia, viu a Viena, allunyada físicament de tot el que va ser el seu passat, però mentalment lligada a ell. Al setembre del 75 una trucada telefònica d’un antic amic, Octavio Cruz, la fa decidir que ha arribat el moment d’enfrontar-se a tots els fantasmes del passat i viatja a Barcelona acompanyada de l’Andreu, el seu marit.
Franco agonitza, però encara existeixen persones com el moro Ulises, comissari de policia, que es creu amb tots els drets sobre les persones perquè ostenta el poder de la por. La trobada entre tots dos serà inevitable.
A la presó Modelo, resideix des de fa tres dècades Liviano, potser l’única persona capaç de reconstruir la veritable història del general Quiroga i la seva dona Amelia al començament de la dictadura, la de Nahúm Márquez, la del pare de Lucía i, com no, la seva pròpia existència, en un duel entre l’amor i el turment.
Abans de gairebé tot és una història complexa en la qual no t’endinses fins avançada la lectura, i que no pots deixar un cop t’han atrapat els personatges. De fet, són dues històries que s’acaben trobant.