Arxiu d'etiquetes: Víctor Álvaro

– 135 – Teatre Musical – POE, EL CABARET MACABRE (🐌🐌🐌) – Almeria Teatre – 2018.12.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 103)

POE, EL CABARET MACABRE (temp. 18/19 – espectacle nº 103)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Per celebrar els 20 anys de trajectòria de la companyia Gataro, han triat una peça del teatre musical contemporani, un dels musicals més celebrats del repertori de Dagoll Dagom. Es tracta de POE amb llibret de Joan Lluís Bozzo i música d’Óscar Roig que va ser estrenat al teatre Poliorama l’any 2002.

Víctor Alvaro, és l’ànima de l’Almeria Teatre i creador de la companyia teatral Gataro. Un projecte artístic que va néixer l’any 1998 de la mà d’ell mateix i de Savina Figueras. Una companyia que ha aixecat espectacles de disciplines escèniques diferents: de teatre de text, de màscares, de gest, de dansa i musicals. De creació pròpia o d’autors nacionals i internacionals.

This slideshow requires JavaScript.

Víctor Alvaro ha adaptat aquest musical, que també dirigeix, a una versió més propera al cabaret i l’ha reconvertit en un musical de petit format on es permet incloure alguns tocs humorístics. Amb música en directe, que des d’un petit piano interpreta Miquel González,(acompanyat en alguns moments per un violoncel que toca l’actriu Aina Vallés), cinc són els actors protagonistes que se’n surten amb prou solvència i molta empenta.

En aquest musical, els amants de Poe poden reconèixer fragments i referències a “La caiguda de la casa Usher”, “El pèndol de la mort” o “La bóta d’amontillado” entre d’altres.

Nosaltres no vam veure l’obra original i per tant no podem dir si aquesta adaptació s’allunya molt o no d’ella. POE, EL CABARET MACABRE és una proposta fresca que es dirigeix a l’espectador i ens fa entrar des del minut zero en la trama que proposa.

Continua llegint →

– 129 – Teatre Musical – CIUTAT DE GESPA (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.12.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 098)

1 resposta

CIUTAT DE GESPA (temp. 18/19 – espec. nº 098)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimecres al Teatre Maldà per veure la nova creació de Joan Vázquez “CIUTAT DE GESPA”.

Després de l’èxit aconseguit amb “Paquito forever” (espectacle dedicat a la figura del bailaor, cantaor i transformista Paco Alonso), “Ciutat de gespa” és, en paraules del mateix Joan Vázquez a la roda de premsa, “un viatge a la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“.

L’obra uneix en aquesta proposta a dos grans poetes de la literatura universal, el poeta nord-americà Walt Whitman (1819-1892) i el poeta espanyol Federico Garcia Lorca (1898-1936).

Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple crack del 29, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental (havia trencat la seva relació amb l’escultor Emilio Aladrén) i de la traïció que creu ha rebut per part de Salvador Dalí i Luis Buñuel, que han rodat “Un perro andaluz (Un chien andalou)”, segons Lorca en una clara referència a ell. Els dos artistes i amics havien criticat obertament la qualitat del seu “Romancero gitano”.

A Nova York, Lorca està preparant una conferència, però no troba les paraules adients, ja que en aquell moment travessava per un una crisi artística i, personalment, tenia molts dubtes per resoldre.

75 anys abans, Walt Whitman gaudeix d’una vida plena sense preocupacions.

Encara que Lorca i Whitmann mai van poder coincidir als EUA -pertanyien a èpoques diferents- sí que coexisteixen en aquest muntatge.

Les dues històries s’entrellacen quan un nen li fa una pregunta a Whitman, una pregunta que li farà trontollar els seus principis i afectarà profundament l’existència de Lorca.

És de suposar que Garcia Lorca coneixia la poesia de Whitman abans d’arribar a Nova York i li va dedicar un poema en el seu llibre “Poeta a Nova York”, aquesta “Oda a Walt Whitman” …. podeu veure-la clicant en aquest ENLLAÇ …

Continua llegint →

– Teatre – PAQUITO FOREVER (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Almeria – 2017.10.05 – (temp. 17/18 – RdP 016 i espectacle nº 55)

Deixa un comentari

PAQUITO FOREVER (temp. 17/18 – RdP 016 i espectacle nº 55)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Paco Alonso va ser un bailaor, cantaor, actor i transformista que va néixer a Barcelona i va començar la seva carrera al Paral·lel dels anys 50.

Reconegut a casa nostra pel seu personatge de Paquito en el musical “Flor de Nit” i per la seva intervenció a les sèries televisives de Dagoll Dagom “Oh! Europa” i “Oh! Espanya” on formava parella amb el seu inseparable Eugeni Solé.

Vint-i-tants anys més tard Paquito ha tornat als escenaris amb una nova pell i una nova veu per recuperar la vida i històries d’aquesta estrella nascuda al Paral·lel, que encara brilla, per donar ales a aquesta nova “Wandering Star” que es Joan Vázquez.

PAQUITO FOREVER és un musical de nova creació escrit per Fran Arráez, amb cançons originals de Gerard Alonso i coreografía de Beàlia Guerra, basat en la història real de Paco Alonso.

Paco Alonso va “néixer ballarí, ni nen ni nena, ballarí” i tota la seva vida va estar exercint l’ofici debutant en el cos de ball del Gran Teatre de Liceu. Va viure la seva professió com si fos la seva vida però mai va obtenir el reconeixement que mereixia.

Va recórrer tot el món ballant i cantant amb les revistes més famoses, els ballets més aclamats i els artistes més emblemàtics del seu temps, instal·lant-se a Nova York I vivint amb una llibertat sexual que aquí no podia tenir.

Joan Vázquez ja va interpretar el paper de Paquito a “FLOR DE NIT, El CABARET” en la versió que es va representar en aquest mateix teatre. Paco Alonso havia mort tres setmanes abans de l’estrena.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (302) – LES VÉRITABLES AVENTURES DE DON QUICHOTTE DE LA MANXA (🐌🐌🐌🐌) – Almeria Teatre – 15.07.2017

Deixa un comentari

LES VÉRITABLES AVENTURES DE DON QUICHOTTE DE LA MANXA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta que hem anat seguint en el seu periple canadenc durant els mesos de febrer i marc d’aquest any en el teatre Périscope de Quebec, amb un èxit de públic espatarrant, amb totes les localitats exhaurides per les 19 representacions que es van poder fer. També a principis d’aquest juliol, del 7 al 9, s’ha pogut veure al Festival de Teatre Clàssic d’Almagro. Ara ha estat programada per fi a Barcelona, dins del Festival Grec i es podrà veure al Teatre Almeria fins al dia 6 d’agost.

Un joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles, que va néixer al marc de l’International Performance Arts Meeting (IPAM) del Grec Festival de Barcelona, gràcies a la sintonia entre el quebequès Philippe Soldevila i Víctor Álvaro, principals responsables de les companyies Sortie de Secours i Gataro (aquesta última resident a l’Almeria Teatre de Barcelona), a les quals s’afegeix l’experiència en teatre de titelles dels també quebequesos Pupulus Mordicus.

Aquest espectacle, segons ens han informat, ha representat gairebé dos anys de preparatius i feina. Un gran repte pels catalans Victor Alvaro i Savina Figueras (Gataro) que mai fins ara havien treballat amb titelles en els seus espectacles.

Una proposta que ha escrit i dirigit en Philippe Soldevila, que ens ofereix una multiplicitat brutal de recursos teatrals i que és representat en tres idiomes: francès, castellà i català (a Canadà, el quebequès), que simultaniegen damunt de l’escenari en funció de quin dels personatges parla o de quin dels actors pren la paraula. La pantalla incorporada a l’escena va traduint al francès o al castellà segons convingui. Una lectura viva, entremaliada i àgil d’un clàssic de la literatura espanyola.

Continua llegint →

– Teatre Musical (116) – FLOR DE NIT, El Cabaret (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Almeria Teatre – 07.12.2016

Deixa un comentari

FLOR DE NIT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Teníem moooooooltes ganes de veure aquesta versió del musical FLOR DE NIT, que va produir Dagoll Dagom en el seu dia i que es va estrenar l’any 1992.

Encara no entenem el perquè ens vàrem perdre aquesta versió en petit format, que es va atrevir a fer la companyia Gataro, i que es va representar els anys 2014 i 2015; ara no ens ho hem pensat ni dues vegades per veure-la a la seva reposició, novament a l’Almeria Teatre….. i encara menys sabent que va aconseguir un premi Butaca el 2015.

Flor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil. I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer.

Un cop contextualitzat, podem dir que Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat acollida a casa seva per en Quimet (Lluís Canet), un revolucionari idealista que es guanya la vida com pot. Entre ells dos, nomes hi ha companyonia i amistat fins que irremeiablement desemboca en un altra cosa. D’altra banda un poeta, Sebastià Reynals (Lluis Parera) un assidu del cabaret i que té a la Coloma (Marta Capel), una de les noies, com amant, s’encapritxa de Rosa i aconsegueix seduir-la. Un argument molt complet i ben estructurat, una tragèdia amarada de música.

Tot un luxe, que en un teatre petit i amb escasos recursos econòmics la música sigui en directe, presidint en certa manera al centre de l’escenari tota la representació, amb incorporació del pianista (Gerard Alonso) com un personatge més, l’Adelaida….. i un parell de músics més.

El petit espai i suposem que els minsos recursos econòmics disponibles obliga al desdoblament d’alguns dels actors en més d’un personatge, però el conjunt no es ressent pas i al contrari, ens ofereixen un bombonet, un musical de petit format esplèndid.

Continua llegint →

– Teatre (45) – L’HABITACIÓ DEL NEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Almeria – 03.10.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’HABITACIÓ DEL NEN –

Ens feia molta il·lusió veure aquesta nova adaptació de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet que ens va impactar molt quan la vam veure, al Lliure de Gràcia, ara farà 13 anyets de res, amb un cast per no oblidar, encapçalat per Emma Vilarasau i Pere Arquillué.

I la veritat és que també ens feia una certa por pel record extraordinari que teníem.

I doncs bé, hem sortit molt satisfets del resultat d’aquesta proposta.

Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l’aniversari del seu fill. Des del balcó contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l’edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. Però un imprevist, una més que evitable distracció, sacsejarà la vida d’aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual.

A la roda de premsa, en Víctor Alvaro que és el director del Teatre i director d’aquesta proposta, va explicar el perquè va decidir tornar a programar-la i dirigir-la personalment.

Amb el propòsit de fer un homenatge al seu amic Pepitu (Josep Mª Benet i Jornet), que pateix la malaltia d’Alzheimer volien des de la seva companyia GATARO, estrenar l’ultima obra que va escriure en Pepitu… “L’ESTIU CREMA” però la manca de finançament per portar-la a escena els va fer pensar en L’HABITACIÓ DEL NEN on els recursos necessaris eren inferiors i per tant assumibles.

L’Habitació del nen és una obra inquietant sobre les relacions de parella i l’amor filial. Ens explica una història on el misteri i les emocions hi són presents tota l’estona, on estem atrapats en la visió contraposada de dues maneres d’enfocar la vida.

El fill s’ha esverat en recordar que avui és el seu aniversari, portarà caramels a l’escola i el regal que li fan els pares li agrada d’allò mes. És un nen somiador i imaginatiu.

Un matrimoni encara jove, amb un fill petit, en una situació econòmica que s’intueix bona i una relació sentimental estable. La felicitat. I de sobte un incident, una distracció i la realitat s’esquerda. Què ha passat en el curs de l’incident?

Continua llegint →

– Teatre Musical – LA GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN (***1/2) – òpera bufa de Offenbach – Teatre Gaudi – 26/01/2014

2 respostes

Sorpresa majúscula del treball d’aquesta nova companyia teatral que es presenta amb el seu primer espectacle davant del públic. La Cia. Bratislava està composada per tan sols cinc joves, el director musical al piano en directe i quatre actors que es buiden literalment al escenari amb un seguit de corredisses per anar canviant de personatge una vegada i un altre, amb una vitalitat envejable.

Teatre musical de petit format, presentat d’una manera força desenfadada i divertida, on els personatges es reconeixen segons la cassola de cuina, pot, motllo de fer pastissos o qualsevol estri de cuina que utilitzin com a barret.

Les cançons traduïdes al català per la pròpia companyia i cantades quasi be “a cappella”, sense amplificació i amb l’únic acompanyament d’un piano en directe. Es tracta d’una opereta amb musica de Jacques Offenbach i llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy.

Val a dir també que l’adaptació tant en dramatúrgia com en les propies cançons del espectacle esta realitzada per ells mateixos.

La historieta es el de menys…. es tracta d’una crítica al mon militarista. La protagonista de tot plegat és “la gran duquessa de Gerolstein” que fa anar de corcoll a tots el soldats dels que s’encapritxa i que fa sevir la guerra com a simple divertiment.

La gran duquessa de Gerolstein es va estrenar a l’any 1867 al Théâtre des Variétés de París, tot coincidint amb l’Exposició Universal. A la seva estrena van assistir l’emperador Napoleó III; Eduard VII d’Anglaterra, el tsar Alexander II de Rússia, l’emperador d’Àustria Francesc Josep i Otto von Bismarck de Prússia, entre d’altres. Va ser estrenada a Londres mesos després a Nova York. La gran duquessa de Gerolstein avui en dia, es representa poc.

Continua llegint →