Arxiu d'etiquetes: Vanessa Segura

– Teatre (208) – FAIRFLY (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 15.03.2017

FAIRFLY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

La Calòrica és una companyia de teatre creada l’any 2010 per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Després de “Sobre el fenomen de les feines de merda” i “el Profeta” aquesta és la tercera i última participació de la companyia dintre del Cicle de Companyies Independents en Residència del Teatre Tantarantana,  EL CICLÓ.

Nosaltres també hem pogut veure i gaudir de dues produccions més de la companyia, “Bluf” que vam veure a la Sala Beckett l’any 2015 i “La Nau dels Bojos” al Mercat de les Flors en 2013.

FAIRFLY, i sempre segons el nostre punt de vista, es tracta d’una de les millors propostes que hem vist aquesta temporada, i en portem unes quantes; això encara té més valor, quan pensem que estem parlant d’un tipus de teatre de petit format i sense el pressupost amb què conten altres produccions de grans Teatres,

Fairfly és un espectacle sobre la bombolla de l’emprenedoria i sobre la distància entre allò que ens proposem i allò que acabem fent cada vegada que comencem un projecte col·lectiu.

Quatre amics, dues parelles, treballen a la mateixa empresa i s’enfronten a la decisió de l’obertura d’un ERE que segurament els afectarà. Estan reunits intentant trobar una resposta contundent per defensar els seus drets. La conversa va derivant i es plantegen crear la seva pròpia empresa. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? Volen canviar el món.

Continua llegint

– Teatre – L’ÚLTIMA NIT DEL MÓN (🐌🐌🐌🐌) – Sala Flyhard – 11/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’ÚLTIMA NIT DEL MÓN

La Sala Flyhard acaba la temporada amb un text de Llàtzer Garcia inspirat en tres relats de tres autors de literatura de ciència-ficció: Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont.

Un petit menjador amb tots els elements en blanc, inclosos marcs dels quadres, ampolles i fins i tot l’equip de música que acompanyarà bona part de l’espectacle.

L'ultima nit del mon - Sala FlyHard

Xavi Gardés que cinc minuts abans ens ha facilitat les entrades que haviem comprat per internet feia poca estona, assoleix el paper de narrador i ens recorda la famosa sèrie de televisió “Dimensió desconeguda” creada per Rod Serling del qual ens ensenya una foto. Ens aconsella desconnectar del món real tot apagant els mòbils i ens diu que hem d’estar preparats per qualsevol cosa per molt inversemblant que sembli. Ens diu que el món real queda fora de la sala i que nosaltres acompanyarem els personatges i les seves històries ….. un començament prou inquietant …..

Continua llegint

– Presentació TERRATS en Cultura 2016 – Antiga Fàbrica Damm – 18/04/2016

Ahir vàrem assistir a la presentació de la temporada 2016 de “TERRATS en Cultura“, a la seu de l’antiga Fàbrica Damm, en un ambient divertit i força esbojarrat, amb la presència com a presentadora de Mireia Gubianas, que nosaltres vàrem descobrir l’any 2013 al TNC, amb “No parlis amb estranys” i posteriorment l’any passat, en una cèlebre actuació en solitari a “Adela” a La Villarroel.

Presentació TERRATS 2016 - 1

Entremig també van intervenir l’actriu Vanessa Segura, que nosaltres hem vist treballar fa poquíssim en “Mars Joan” al Tantarantana….. i molt especialment de Las Glórias Cabareteras, que gairebé al final de la Gala ens van conèixer i es van declarar públicament fans del “Senyor Cargol” i van reivindicar que elles volien aconseguir que “Voltar i Voltar” els atorguessin molt aviat els nostres 5 cargols Voltaires.

Continua llegint

– Teatre – MARS JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 31/03/2016

Emmarcat en el “CICLÓ” (segon Cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona) hem pogut gaudir d’aquesta proposta de la companyia DARA TEATRE amb dramatúrgia i direcció d’en Roc Esquius.

Roc Esquius és el director i dramaturg de les 3 obres de la companyia: “IMe” (2014-2016), “El catalon d’una nit d’estiu”, guanyador del Festival Píndoles 2015 i aquesta “Mars Joan”. Podeu veure la nostra valoració de “iMe” en aquesta crònica del juliol del 2015.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de crear un espai estable de creixement artístic on fer teatre de contingut contemporani i proper amb el públic. Treballen com a companyia des del principi, amb una línia pròpia i ocupant-se de tot el que envolta una obra de teatre, des del vestuari a l’escenografia, les llums o la música.

El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l’envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l’única possibilitat. Però el Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l’allunyen de la felicitat. Així que s’apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics. Mars Joan no parla d’un altre planeta, no parla d’un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.

Continua llegint

– Teatre – ENLLOC, ARIZONA (***1/2) – Àtic22 – 25/02/2014

Feia temps que havíem sentit parlar d’aquesta Sala però no la coneixíem pas.

ÀTIC 22, es tracta d’una Sala que està situada en el ultim pis del mateix edifici que el Teatre Tantarantana. Un quart d’hora abans estem a la porta i ens estranya força que no obrin la porta fins passats ben bé 10 minuts de l’hora en què hauria de començar la representació.

La pujada a la Sala és “espectacular”, a traves d’una escala de ferro, exterior a l’edifici.  Ens reben els mateixos actors i ens acompanyen per tal de què escollim les cadires de fusta plegables per veure l’espectacle… ens indiquen que tenim a la nostra disposició beguda (cervesa i vi), que ens podem servir nosaltres mateixos col·laborant amb 50 cèntims d’euro per cada got.

L’ambient és diferent a tot el que hem conegut fins ara en el mon Teatraire…. ple de joves per tot arreu,… petons, abraçades, com si la majoria fossin coneguts de tota la vida; això fa que sobretot al principi ens sentim una mica fora de lloc…… però ens agrada.

cartell-ENLLOC ARIZONA

La Sala bastant gran, allargassada, diàfana…. han col·locat cadires plegables per tot arreu; el presideix una enorme “A” que és el símbol d’Àtic22; sembla mes aviat un espai industrial reconvertit en un nou espai on es pugui assajar qualsevol espectacle d’arts escèniques;  les entrades s’han de reservar prèviament i avui estan exhaurides;  per el que sembla si no tens reserva prèvia és difícil trobar entrades pel mateix dia, ja que la capacitat màxima son tan sols de 40 localitats.

Sembla ser que en un ambient on preval la gent  jove, queda bé començar mitja hora desprès de l’hora prevista…. no m’acostumo i això que deuria ja estar mes que acostumat… ja que els meus fills fan el mateix.

Enlloc, Arizona 2-imp

Avui venim a veure ENLLOC, ARIZONA.

Es tracta d’un recull de tres peces curtes, que varen sorgir en la primera edició del “3 al 9”, un concurs de textos curts, organitzat per “Curts de Teatre”, a l’Atic22.  Tan sols amb 70 minuts podem veure les petites produccions:

Continua llegint