Arxiu d'etiquetes: Vall del Colca – Perú

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – VALL DEL COLCA – CRUZ DEL CÓNDOR – 2019.09.27 (crònica 20)

Avui ens llevem a les 5 del matí i quan sortim a esmorzar el termòmetre marca dos graus. Ens acompanyen amb cotxe al poble de YANQUE per esperar al petit bus i a la guia que ens acompanyarà bona part del dia, en una excursió compartida al llarg de la Vall del Colca fins a la CRUZ DEL CÓNDOR.

Els joves de la població ens ofereixen per passar l’espera unes danses tradicionals, quan encara no són les set del matí.

Un cop han arribat els viatgers de la resta d’hotels, farem un recorregut d’uns 45 minuts en bus que ens porta a la CRUZ DEL CÓNDOR, amb unes vistes increïbles.

Hem sortit d’hora per arribar els primers al mirador on s’espera que veurem volar els còndors, malgrat que no està mai assegurat. Efectivament a la poca estona van arribant la resta de turistes i el lloc comença a semblar-se a les rambles de Barcelona; és el que té la massificació del turisme en aquesta part del país, que contrasta moltíssim amb la tranquil·litat del nord del Perú.

Agafem bon lloc a primera fila al costat mateix de l’abisme, que cau en vertical 1200 metres als nostres peus. En un moment determinat sembla que les capes d’aire calent comencen a pujar i fa que desenes de còndors comencin a sobrevolar en aquest meravellós escenari “teatral” dels Andes. Segons la guia tenim molta sort, perquè ella feia molts dies que no veia tants còndors volant i a més a més el temps assolellat ens acompanya.

La CRUZ DEL CÓNDOR a la Vall del Colca, és un mirador situat a 3.800 metres d’altura i és conegut pels peruans com “Chaglla”. En aquest punt hi ha dos miradors, un a la mateixa alçada que ens deixa el bus i l’altra està situat uns metres més al fons del congost.

Com ja hem dit anteriorment, el dia és esplèndid i tenim la sort de veure volar forces còndors. Planegen per sobre dels nostres caps.

Impressionant. Absolutament fascinant.

El còndor (vultur gryphus) és l’ocell carronyer, no marí, de major envergadura del planeta, i el seu nom procedeix del quítxua kuntur. Els adults arriben a mesurar fins a 142 cm d’altura, i de 270 fins a 330 cm d’envergadura amb les ales desplegades, i pesen d’11 a 15 kg els mascles i de 8 a 11 kg les femelles.

És també un dels ocells que vola a majors altures, el còndor andí pot volar utilitzant els corrents tèrmics ascendents verticals d’aire càlid i poden aconseguir fins als 6500 metres d’altitud després pot planejar per centenars de quilòmetres gairebé sense moure les ales esteses, ja que el còndor consumeix molt poca energia i gràcies al seu dens plomatge pot suportar climes gèlids. És un símbol nacional de l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador i el Perú.

Després farem una altra parada on podrem caminar al llarg del penya-segat durant força estona … i encara una altra a la part on la Vall del Colca s’eixampla. Al davant nostre els Andes. Ara la calor és espectacular.

En una de les parades a prop del poble d’Achoma podem provar el “Colca Sour“, una beguda alcohòlica típica de la regió a base del suc de cactus acabat de tallar i alcohol, que ens preparen a la nostra vista. Es barreja tot i se serveix fred amb gel.

És fort de “collons”, però entra bé i ens agrada força. Tenim la sort de poder-lo degustar asseguts gaudint d’unes vistes meravelloses de la Vall.

Més tard parem al poble de MACA on fem un tomb per la plaça d’Armes i l’església de Santa Ana.

Al poble de CHIVAY, on ja vam parar fa un parell de dies, ens porten a dinar a un restaurant bufet. Nosaltres anem a fer un tomb i comprem el primer suèter d’alpaca pel Miquel. Ara sabem que va ser la millor compra de tot el viatge…. tant de bo haguéssim comprat un parell més.

Comprem també una mica de fruita i després el mateix taxi del matí ens torna a l’hotel.

No podem deixar d’anar als banys termals on tornem a passar bona part de la tarda, descansant i prenem un Pisco Sour, mentre parlem amb altres hostes de diferents països. Després una dutxa, una estona de relaxament a l’habitació abans d’anar a sopar al restaurant de l’hotel.

Avui també ens retirem a dormir d’horeta.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 19, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 21, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – VALL DEL COLCA – 2019.09.26 (crònica 19)

Com vam explicar a la ressenya anterior varem planejat aquesta etapa del viatge de manera de poder estar tranquil·lament tres dies a la VALL DEL COLCA i de passada acostumar-nos a viure a alçades de més de 3.500 sobre el nivell del mar; és per això que avui tenim un dia de “relax” al COLCA LODGE, un hotel/Spa preciós, en el terme municipal de YANQUE.

Però nosaltres el “relaxament” no l’entenem pas sense fer cap activitat física i és per això que després d’esmorzar organitzem una caminada per apropar-nos al conjunt arqueològic d’UYO UYO, que va pertànyer al poble collagua, una civilització preincaica que es va assentar a la Vall del Colca.

Es caracteritza per ser una ciutadella amb quatre sectors: dos sectors urbans, un sector agrícola i un sector religiós amb el cementiri

Va ser edificat el 1.300 d.C. i va estar habitat fins a l’arribada dels espanyols que el van incendiar amb els seus habitants a dins. Sentim vergonya de ser descendents d’una civilització que va arrasar les cultures existents al que ells denominaven el “nou món”

no serà la primera vegada durant el viatge, que sentirem vergonya per les massacres i tot el que van arribar a fer durant el “descobriment”; cal dir però, que ningú ens ho retraurà durant els 45 dies que vàrem estar visitant els dos països. 

Estem absolutament sols dins del complex i podem passejar al nostre gust, amb tranquil·litat, després de la forta pujada que hem hagut de fer per arribar..

Tornem a baixar pel mateix camí i després ens adonem que l’entrada “oficial” estava una mica més endavant a la mateixa carretera. Hem entrat i sortit del lloc per un camí “alternatiu”. La jugada involuntària ha fet que la visita ens ha sortit gratis.

Seguim caminant per la carretera fins al poble de YANQUE, per arribar hem hagut de baixar fins al riu, travessar-lo per un pont i accedir al poble per unes escales de pedra.

Ens sorprèn molt la sobtada erupció del volcà Sabamcaya (5,975 metres d’altura), el mateix que el 16 d’agost del 2016 va arrasar tots els pobles dels voltants. Per sort aquesta vegada no vam veure res més que fum.

En arribar a la magnífica plaça d’Armes, presidida per l’església de la Immaculada Concepció, ens asseiem a prendre un “jugo” i a descansar una mica. Després fem la passejada per la plaça i entrem dins l’església.

Continuem la carretera fins a l’encreuament del pont on ens desviem per trobar, més a baix, el pont de color verd que ens porta directament al nostre lodge.

Hem fet un recorregut circular magnífic. Han estat deu quilòmetres de caminada a 3.600 m d’altura i estem satisfets, ja que, encara que hem notat que ens costava força mes caminar, hem superat la prova amb nota.

Abans d’anar a dinar, (avui hem encarregat barbacoa al costat dels banys termals), anem a visitar la granja d’alpaques del mateix hotel.

El dinar molt bo, però una mica excessiu de quantitat i també de preu; ens ha costat força introduir tant menjar dins del nostre estómac, potser ha influït l’alçada, però també les cadires sense respatller molt i molt incòmodes.

Després, ens anem a descansar una mica a l’habitació i tornem a la tarda a gaudir dels banys termals. Diuen que no és convenient estar massa temps dins dels banys calents, però estem sols i ens trobem tan a gust que ens passem en remull mitja tarda.

El Miquel aprofita per fer-se un massatge de pedres calentes. Estem cansats i decidim no sopar. Demà toca matinar força.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 18, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 20, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–