Arxiu d'etiquetes: UNA FAMILIA BALLA

– Teatre (222) – UNA FAMILIA BALLA (🐌) – Antic Teatre – 26.03.2017

UNA FAMILIA BALLA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’any 2015 una convocatòria pública buscava una família terrassenca per dur a terme un projecte pel festival TNT. L’anunci deia el següent:

L’artista Mariona Naudin busca una família de Terrassa que vulgui participar en un projecte escènic entorn de la família, la dansa i la música. No es busquen professionals de la dansa sinó persones a qui els agradi ballar o que hagin ballat durant la seva vida. La família seleccionada ha de comptar amb tres generacions (avi/àvia, pare/mare, nét/néta) i tenir una relació estreta amb la dansa i/o la música a nivell no-professional.

El procés constarà d’un taller de teatre gratuït i d’una setmana d’assajos i d’actuacions remunerades. Una família balla es presentarà en el marc del Festival TNT, de l’1 al 4 d’octubre

… I a l’octubre del 2015 la peça es va estrenar amb la família Frutós Nicolàs i amb un gran èxit de públic.

This slideshow requires JavaScript.

Dos anys després, l’Antic Teatre ha recuperat aquesta proposta protagonitzada aquest cop, per la pròpia família de les dos creadores: Mònica Almirall amb el seu pare Lluís Almirall i Mariona Naudín amb el seu pare Romà Naudin.

UNA FAMÍLIA BALLA és un projecte escènic que explora la possibilitat de modificar els rols i les jerarquies que heretem, i que sostenen la institució familiar. Un projecte que s’ha construït responen preguntes com ara Què passaria si en comuniquéssim amb els nostres familiars sense utilitzar el llenguatge?  Quins mecanismes es posarien en joc? Com es modificarien els nostres gestos més quotidians?

Dos pares i dues filles en escena ens reben vestits amb una granota taronja i cantant, dos músics els acompanyen, a l’escenari taules i cadires. Sangria a disposició de qui vulgui.

De cop i volta estan asseguts al voltant d’una taula, són presoners que parlen de com fugir de la presó en la qual estan, una metàfora de com sortir dels rols en els quals estan encasellats com a pares i com a filles. A partir d’aquesta escena desmunten la institució a través de la dansa i el cos. La filla assumeix el rol del pare i a l’inrevés.

Continua llegint