UNA CASA A L’EST |

UNA CASA A L’EST –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

UNA CASA A L’EST, del Col·lectiu La Santa, és el primer espectacle de EL CICLÓ 2017, III Cicle de Companyies Independents en residència del Teatre Tantarantana.; A la crònica de la roda de premsa d’aquesta obra podeu veure quines són la resta de propostes d’aquest CICLÓ 2017.

Laura Mihon, l’autora del text, va arribar a Espanya el 1992 quan tenia 4 anys. Venien de Romania on la dictadura de Ceaucescu havia caigut feia tan sols 3 anys. Es van establir de forma temporal però es van acabar quedant. Laura es va criar a Espanya però mantenint una estreta relació amb el seu país d’origen on visitava anualment als seus familiars de Bucarest. Ha escrit aquesta obra, alimentant-se de la seva pròpia historia però també ha recollit part de totes les històries que li han explicat els seus pares i avis, viscudes per ells mateixos o els seus coneguts.

Malgrat tot, l’autora ha volgut posar l’accent en les relacions personals i els conflictes dels personatges que lluiten entre el fet de voler saber i el no voler saber, i no tant en el context històric… i per tant la narració que explica aquesta obra, transcorre en qualsevol dels països excomunistes.

Després de la caiguda del comunisme, un arxiver (excel·lent Pau Sastre) custodia milers de dossiers personals de l’època de la dictadura. Dos germans, Mònica i Florentin, fills d’emigrants del país i criats a Occident, tornen per buidar la casa familiar que els seus pares han decidit vendre perquè ja han pres la decisió de no tornar.

Continua llegint →

UNA CASA A L’EST – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Últim dijous de l’any, una bona data per presentar la primera proposta escènica del 3er Cicle de Companyies independents en residència “EL CICLÓ” al Teatre Tantarantana.

El director artístic del Teatre, Julio Álvarez fa la presentació d’aquesta tercera edició, en la que de nou es presenten els treballs de creació de 5 companyies: Cia. Casa Real, La Calòrica, Ignífuga, Dara i Col·lectiu La Santa, de les que ja vàrem poder veure les seves propostes en el segon cicle durant l’any 2016. Julio comenta que quan mira 3 anys enrere, a vista dels resultats obtinguts amb EL CICLÓ, a ell li dóna una mica de vertigen, per tot el que s’ha aconseguit i assegura que realment està molt satisfet.

Afirma que és un autèntic plaer veure el treball d’aquestes Companyies independents i autogestionades, des del moment zero, en el que inicien els seus projectes amb una pàgina en blanc, i com van omplint la seva nova creació fins a aconseguir portar a escena la seva proposta; viure això amb ells és fascinant; però al mateix temps el Teatre Tantarantana amb aquesta iniciativa es converteix en un espai de diàleg entre les diferents companyies que participen en el Cicle, i també amb la Sala i el seu públic, relacionar-se amb aquest últim abans, durant i després de l’espectacle.

Així doncs, un any més, les companyies comptaran amb espais d’assaig, producció executiva, acompanyament artístic, suport econòmic a la producció i suport per poder portar de gira els seus espectacles. Julio creu que el Teatre ha de ser un mirall de la societat i tractar els temes que ens afecten a tots nosaltres.

En aquesta tercera edició del CICLÓ, podrem veure els següents espectacles:

UNA CASA A L’EST – Col·lectiu La Santa – del 5 al 29 de gener del 2017

EN PROCÉS (encara sense títol) – La Calòrica (última de les col·laboracions amb el CICLÓ) – de l’1 al 26 de març del 2017

EL JUGADOR – Ignífuga – del 5 al 30 d’abril del 2017

EN PROCÉS (encara sense títol) – Cia Casa Real – del 3 al 28 de maig del 2017

EN PROCÉS (encara sense títol) – DARA – del 16 d’agost al 17 de setembre del 2017

_________________________

A continuació la Companyia Col·lectiu La Santa, va presentar UNA CASA A L’EST, amb la presència de bona part de l’equip artístic, encapçalat per la directora de la proposta i al mateix temps autora del text, Laura Mihon.

Una roda de premsa gairebé en família, en la que em vaig sentir molt a gust i molt proper als seus protagonistes, que a més d’una presentació del seu treball escènic, es va convertir en una xerrada d’amics, en la que vàrem poder explicar experiències viscudes en diferents dictadures del món…. també de la que vàrem patir aquí a casa nostra i que ells a causa de la seva joventut únicament han sentit a parlar als seus pares.

Continua llegint →