Arxiu d'etiquetes: UN DIA QUALSEVOL

– 367 – GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2019.07.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 283)

GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (temp. 18/19 – espectacle  nº 283)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes vam anar ahir a La Villarroel per tal de veure la nova proposta de Les Antonietes, UN DIA QUALSEVOL, emmarcada dins del Festival Grec 2019.

El passat dia 31 de maig ens va ser presentada en la roda de premsa del Festival Grec “Companyies Catalanes” (vegeu aquella ressenya), i ens van comentar que amb aquesta obra de creació pròpia, la companyia celebra els 10 anys dalt dels escenaris.

Les Antonietes va néixer en 2007 amb Maria Ibars i Annabel Castan. L’any 2009 es va incorporar Oriol Tarrasón que és des d’aquell moment el director habitual. Nosaltres hem vist moltes de les seves propostes com “Othello” (La Seca 2018), “Mambo” (El Maldà 2016), “Un tramvia anomenat desig” (Sala Muntaner 2016),”Somni americà” (Lliure de Gràcia 2015), “Stockmann” (Sala Muntaner 2014) i “Vània” (Espai Lliure 2014). (clicant sobre els títols en vermell es podrà veure la ressenya corresponent).

UN DIA QUALSEVOL és una comèdia creada i dirigida per Oriol Tarrasón que mostra el debat que apareix quan ens fem grans: viure intensament fins a l’últim moment, … o be deixar-se arrossegar pel desenllaç previsible. L’ajudantia de direcció és de Martí Torras Mayneris.

A la residència Bon Repòs, els dies se succeeixen un darrer de l’altre, i un dia qualsevol és llarg i avorrit. Els seus hostes viuen pendents dels dinars i de les pastilles. Juguen al dòmino o fan figuretes de plastilina. L’Ernest (Quimet Pla) i el Mateu (Pep Ferrer) són dos dels avis que comparteixen habitació i discuteixen constantment. Una rutina que només s’altera quan un dels avis mor o si entra un de nou a la residència.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit, fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant. 

Solange és l’Imma Colomer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ella i les seves ganes de viure provocarà una reacció en els dos amics que els farà sortir de la rutina en la qual viuen i alterarà el normal funcionament de la residència amb la complicitat encoberta de la Rosa (Annabel Castan), una de les cuidadores.

Continua llegint

– 296 – Roda de premsa GREC Festival – Companyies Catalanes – Palau de la Virreina – 2019.05.31 (temp. 18/19 – RdP 049)

GREC Festival – Companyies Catalanes (temp. 18/19 – RdP nº 049)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir divendres al Palau de la Virreina es va celebrar la primera roda de premsa on el director del Festival Grec, Cesc Casadesús, va presentar els primers 6 espectacles, en una agrupació sota l’etiqueta de “Companyies Catalanes“.

A la sala estaven presents bona part dels que participen d’una manera o altra en cada un dels espectacles. Es van presentar els següents:

  • 1 – PARADISOS OCEÀNICS d’Aurora Bertrana – adaptació i dramatúrgia: Josep M. Fonalleras, Direcció – Direcció Mònica Bofill – Interpretació: Mercè Aránega i Paula Blanco.

Mònica Bofill i Paula Blanco ens van presentar aquesta proposta que aplega les cròniques que Aurora Bertrana va enviar des de la Polinèsia entre el 1926 i el 1929 a diverses revistes. Aurora va viatjar a aquelles illes i es va quedar a viure durant un període de 3 anys. Les seves cròniques es van publicar en format de llibre l’any 1930, amb una excel·lent acollida i representa l’inici, a Catalunya, de la moderna literatura de viatges.

Les cròniques de Bertrana són una mirada femenina a un univers desconegut no pas des de la perspectiva d’un turista sinó com una aproximació a la realitat d’un poble que ha abandonat els seus referents lligats a la naturalesa i n’adopta d’altres, imposats pels colonitzadors.

La reedició de l’obra el 2017 ha facilitat un millor coneixement d’Aurora Bertrana, una dona que, ja en el seu moment, arrossegava una aura de modernitat (militant política, músic, implicada en un incipient feminisme) i que afegia a la seva habilitat com a narradora una sensibilitat poc comuna.

Es podrà veure al Teatre Akadèmia del 3 al 7 de juliol

Continua llegint