Txalo Toloza-Fernández |

Festival TNT – TIERRAS DEL SUD (temp. 18/19 – espectacle nº 037)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Després de veure l’inici de “EL BOSQUE“, ens dirigim al Teatre Alegria per veure TIERRAS DEL SUD que és la segona part de la trilogia escènica documental Pacifico, i de la que vam poder veure la primera #EXTRAÑOS MARES ARDEN, al Festival TNT 2016, i una segona versió l’any 2017 a Escena Poblenou.

Pacifico és una proposta de Txalo Toloza-Fernandez i Laida Azcona Goñi, centrada en l’estreta relació entre la barbàrie sobre els pobles originaris llatinoamericans, el seu territori i la seva gent, les noves formes de colonialisme i la cultura contemporània.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A TIERRAS DEL SUD, concretament, l’acció es centra entre les grans fortunes estrangeres que es donen cita a la Patagònia argentina, com la dels grans empresaris Italians Carlo i Luciano Benetton o Ward Lay, actual president de PepsiCo, amb la barbàrie sobre el territori ancestral mapuche en un conflicte que té més de 100 anys d’antiguitat i va néixer amb la Conquesta del Desert.

Què uneix a l’industrial tèxtil italià Luciano Benetton amb l’actual president de l’Argentina Maurici Macri I a aquest últim amb els famosos cowboys estatunidencs Sundance Kid i Butch Cassidy? I a Ted Turner, amo de la CNN, amb el petit clan maputxe dels Curiñanco? I a la corona anglesa amb Sylvester Stallone?

Les respostes a tot això es troben aquí, a milers de quilòmetres d’Estats Units o Europa. Aquí, al sud del sud, en els límits australs d’Amèrica, a la regió més despoblada d’Argentina. Aquí, entre grans llacs cristal·lins i enormes pics nevats, entre Los Andes i l’Atlàntic. A Puelmapu.

La Patagònia Argentina és la regió més despoblada del país i està reclamada pels clans mapuches, als quals es va arrencar de les seves terres a foc i sang.

Una peça de teatre documental que ha comportat una gran tasca d’investigació dels creadors, que han viatjat pel territori argentí recollint testimonis del vandalisme que ha sofert la població mapuche autòctona, per part de l’imperi Benetton. Una població que el dia d’avui continua en lluita, reclamant inútilment, per mitjans legals el que els pertany i ocupant tímidament unes terres que són seves.

Continua llegint →

VOLTAR i VOLTAR, per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

FESTIVAL TNT -Terrassa Noves Tendències – Primera jornada –

El Festival TNT -Terrassa Noves Tendències ja fa 9 anys que treballa per fer creació contemporània a la ciutat de Terrassa i fer-la visible arreu.

Es tracta d’una de les propostes escèniques més ambicioses, innovadores i agosarades del panorama teatral al nostre país. La seva base és una programació orientada a descobrir nous horitzons i adreçada a la “gran minoria” i a la “petita majoria” d’amants del teatre i les arts escèniques que busquen gaudir i explorar nous llenguatges i combinar les diferents disciplines artístiques.

Un festival de creació contemporània que rastreja els nous creadors i aposta per ells tot cercant les tendències del moment i, alhora, promou que aquest tipus de creacions vegin la llum coproduint espectacles (aquest any, el TNT ha coproduït 13 espectacles).

Enguany la programació del festival conté 30 espectacles (5 internacionals i 6 de la resta de l’Estat) i 43 funcions solament en 4 dies, del 29 de setembre a l’1 d’octubre programació d’adults i el darrer dia, 2 d’octubre el TNT Kids, un cicle pensat expressament per als més petits.

Ja us vàrem parlar en aquest Blog, quan es va presentar el Festival a principis de setembre a la premsa i vaig poder assistir…. llavors vaig publicar aquesta crònica.

Ara, nosaltres hem assistit a algunes de les representacions dels tres primers dies, comprant les entrades via internet per 8 espectacles + 1 que és d’accés lliure i gratuït. Escriurem una crònica per cada una d’aquestes jornades, amb les nostres valoracions.

– Teatre (35) – TNT – PACÍFICO #3 EXTRAÑOS MARES ARDEN – Sala Maria Plans de Terrassa (🐌🐌🐌+ 🐚)

Es tracta d’un projecte escènic audiovisual viu, proper a un poema documental, que utilitza la videocreació per indagar en la relació entre el desert d’Atacama, el més antic i àrid del món, i els cossos que l’habiten. Un desert tan immens com les barbàries que hi han succeït.

L’espectacle parla dels habitants que van sobreviure a les contínues atrocitats perpetrades en aquesta àrea geogràfica i que, lluny de fugir, van decidir quedar-se i fer del desert el seu últim refugi possible.