per MIQUEL GASCÓN …
Dos dies seguits de Teatre; aquesta vegada anem a descobrir un monòleg de Tortell Poltrona al Teatre, on va nàixer ja fa molt anys la nostra afició Teatraire… el Lliure de Gràcia.
La paraula GRIMÈGIA se la va inventar el pintor Isidre Nonell a finals del segle XIX; venia a significar “disbauxa“, més aviat amb connotacions sexuals. Va fer-se molt popular durant bona part de segle XX i va adquirir també un significat mes lleuger, el de “gatzara“.
És en aquest últim sentit, el de gatzara, que el pallasso Tortell Poltrona afronta el tema de la gran Dama… la MORT, amb una immensa alegria desmitificant aquest tema com poques persones al llarg de la història ho han sabut fer. El pallasso ha estat avisat de què ha arribat la seva hora de començar el “gran viatge” cap el mes enllà, i es presenta a la sala del Lliure amb una immensa alegria, fent fins i tot aplaudir al public perquè el viatge que tothom al nàixer te predestinat… a ell ja li ha tocat el moment de començar a realitzar la gran aventura, el seu gran viatge.
Rere un parell d’intents frustrats de sortit d’aquest món a traves d’una escala en mig de l’escenari, que l’enlairarà al transport que el durà al mes enllà….. molt mes lluny que la Xina, com diu ell, li toca esperar el moment precis i ho aprofita per mostrar-nos el que es porta d’aquesta vida i per xarrar amb el public i fer-lo riure com sempre ha fet al circ.
I evidentment ho aconsegueix, arrenca el riure fàcilment d’un public adult, però també de nanos petits, i això em va impactar perquè es tracta d’un tema que a priori és difícil fer-ho entendre a nens petits; quant vaig entrar a la sala i els vaig veure, vaig pensar… els seus pares no s’han informat bé de què tracta l’espectacle… s’han equivocat i el nanos patiran. Al meu costat tenia un nen d’uns 7 anys que literalment es pixava de riure i les seves riallades m’encomanaven immediatament.
