Toni Servillo |

Aquesta és una crònica que em fa molta mandra escriure-la i és que quan estàs veient un determinat espectacle i veus que no pots connectar en absolut i per altra banda t’adones que a tothom li ha agradat molt, penses que l’equivocat ets realment tu… i que potser no tens el dia.

De totes maneres, crec que no m’acaben d’agradar els treballs d’aquests dos germans, ja que al desembre del 2014 els vàrem veure per primera vegada i tampoc ens va acabar de fer el pes; en aquella ocasió es tractava de LE VOCI DI DENTRO i d’un text de Eduardo de Filippo que el vaig trobar força fluix… malgrat que l’actuació dels germans Servillo, en aquella ocasió em va agradar molt més que ara.

LA PAROLA CANTA no es tracta en realitat d’una representació teatral amb un argument que es pugui seguir amb un fil conductor; es tracta més aviat, de dos monòlegs que cada un dels germans fan en solitari i alternativament …. l’un recita textos en napolità i també en italià, desgranant poemes napolitans i també petits fragments de teatre… l’altre ens canta un recital de cançons napolitanes, sense tenir massa bona veu… i és que és actor i no pas cantant; cançons que a més a més, no estan traduïdes amb els imprescindibles subtítols, per tal de què els espectadors ens puguem assabentar del seu significat; nosaltres amb cara d’incredulitat per no acabar d’entendre gairebé res, envoltats per tot arreu d’italians que viuen a Catalunya; a poc a poc et sents una mica/molt estrany, en veure que riuen i aplaudeixen… i a tu el que veus no et diu res…. encara pitjor, no t’agrada gens, per molt que posis els 5 sentits en intentar-ho.

Continua llegint →

Una producció teatral en la que segurament, tenia posades masses il·lusions i que més aviat la vaig patir, assegut a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure…. i encara mes en veure l’entusiasme pel públic en acabar la representació.

Una de les primeres reserves del nostre abonament d’aquesta temporada al Teatre Lliure, varen ser pels quatre espectacles lligats d’alguna manera a la nostra estimada ciutat de Nàpols: el concert de Lina Sastre (Nilapolina) i tres obres de teatre, Le voci di dentro, Dolore sotto chiave (les dues de Eduardo De Filippo) i Manca solo la Domenica (de Silvana Grasso).

Ens agrada TOT el que fa referència a Nàpols, ciutat de la que estem enamorats, especialment d’ella mateixa, però també de la seva cuina, música, del seu entorn, costums, teatre …fins i tot dels seus famosos pessebres; per altra banda hem gaudit moltíssim amb representacions teatrals de l’autor Eduardo De Filippo; recordem ara mateix una sensacional “Dissabte, Diumenge i Dilluns” al TNC l’any 2002 i també “Natale in Casa Cupiello” a la Biblioteca de Catalunya l’any 2010.

El text de LE VOCI DI DENTRO, en canvi, m’ha semblat força més fluix i a mi quan el text no m’acaba d’agradar…. malament!!!… no se perquè, però desconnecto força i em costa molt valorar altres aspectes que de ben segur són remarcables.

Le voci di dentro, és l’obra amb què l’Eduardo, mantenint una atmosfera suspesa entre la realitat i la il·lusió, desgrana de manera profunda i decidida les consciències culpables dels seus personatges i, per extensió, del públic. L’Alberto Saporito, el personatge principal, somia que han assassinat un amic seu i creu que els seus veïns han comès el crim de veritat. Aquest crim estableix els obscurs mecanismes de la sospita i l’acusació, fins a arribar a l’autèntica “atomització d’una consciència culpable”, de la qual l’Alberto Saporito és alhora testimoni i còmplice tràgic, incapaç de fer res per redimir-se’n. L’Eduardo va escriure aquesta peça a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, dibuixant amb precisió un declivi de valors que havia de retratar la societat mundial de les dècades següents.

Una altra cosa és quan haig de parlar del magnífic director i intèrpret Toni Servillo, un dels artistes més reverenciats d’Itàlia i de tot Europa. Nosaltres el vàrem gaudir recentment a l’abril del 2014, treballant com a actor en la pel·lícula LA GRANDE BELLEZA (*****), que ens va agradar moltíssim.

Continua llegint →