Arxiu d'etiquetes: Toni Marsol

– 010 – Òpera – TURANDOT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – (temp. 19/20 – espectacle 002) – 2019.10.24

Deixa un comentari

TURANDOT (temp. 19/20 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.

L’última i pòstuma òpera de Puccini (1858-1924), acabada per Franco Alfano, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1926, és també el títol amb el qual debuta com a director d’escena aquest vídeo-artista. Una òpera que Puccini no va poder enllestir i que ens deixa la incògnita de saber que hauria passat, després de la mort de Liù, si Puccini hagués tingut temps d’acabar-la.

Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.

Va ser llavors i amb la mateixa òpera, ara fa 20 anys, que nosaltres ens varem abonar per tal de donar suport a la nova etapa del Liceu despres del malaurat incendi. Abans d’estar abonats però, teniem l’enorme sort de poder accedir a una llotja del trecer pis, que l’empresa on treballavem (Vitalicio Seguros), posava a la disposició dels treballadors. No recordem la data exacta de la primera vegada que varem aprofitar aquesta avantatge, però potser d’aixó ja fa gairebé 50 anys.

Ahir, abans d’entrar al Teatre observem que la façana ha estat totalment restaurada i ens permet observar, des del carrer Sant Pau, les vidrieres wagnerianes modernistes del Cercle del Liceu. Ara caldrà una actuació a l’interior on observem que cada vegada son mes les xarxes que cobreixen el sostre del Teatre.

Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.

Continua llegint →

– 120 –  Òpera – L’ITALIANA IN ALGERI de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.12.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 090)

Deixa un comentari

L’ITALIANA IN ALGERI (temp. 18/19 – espectacle nº 090)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres dia 14, tal com teníem previst vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per tal de veure L’ITALIANA IN ALGERI, dramma giocoso en dos actes, de Gioachino Rossini (1792-1868).

Tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat dia 5, feia 36 anys que aquesta òpera no es veia al Liceu, ja que l’última representació havia estat justament el 18 de desembre de 1982. Una òpera estrenada el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. L’estrena va obtenir un gran èxit, cosa que va propiciar succesives representacions a diversos llocs. A Roma, en 1815, l’obra es va rebatejar amb el nóm de  Il naufragio felice.

L’obra compta amb un llibret d’Angelo Anelli inspirat en un text anterior, del mateix nom, al que el compositor Luigi Mosca havia posat música.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’italiana in Algeri narra les peripècies d’Isabella, una dona que viatja fins a Alger a la recerca del seu amor Lindoro, que ha estat capturat pels turcs i venut com a esclau al palau de Mustafà, el bei d’Alger. Elvira, esposa del bei i rebutjada per ell, està obligada a casar-se amb Lindoro. Isabella acaba d’arribar a la platja acompanyada de Taddeo, enamorat d’ella. La comèdia està servida.

Una comèdia d’embolics que es desenvolupa en un espai ple d’arcs moriscos, de gelosies amb transparències i vistes al mar. Tot plegat conformen un serrall lluminós i càlid.

Continua llegint →