Arxiu d'etiquetes: Toni Guillemat

– Teatre – VAIG SER PRÒSPER (Recordant la Tempesta) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 2018.04.06 (temp. 17/18 – espectacle nº 242)

VAIG SER PRÒSPER (Recordant la Tempesta) (temp. 17/18 – espec. nº 242)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Tempesta va ser l’última gran obra de Shakespeare publicada l’any 1611, que narra la història de Pròsper, Duc de Milà i la seva filla Miranda desterrats a una illa deserta. El duc és un mag que desencadenarà una tempesta per venjar-se, i entra en contacte amb l’altre món.

Aquesta obra serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per fer una exploració de la naturalesa de la senectut humana. Com ens van comentar a la roda de premsa, després de “HAMLET” i “ROMEU i JULIETA”, la companyia tanca, amb aquesta proposta, una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal.

Una proposta on la coralitat, la cançó, l’escenografia mutant i la vivència ritual conjunta amb l’espectador formen part del llenguatge escènic. Una posada en escena propera al teatre-dansa.

VAIG SER PRÒSPER O RECORDANT LA TEMPESTA ens parla d’un home vell que en un altre temps fou pròsper. Una casa que en una altra època fou esplendorosa Una filla. Runes de memòria per a desenterrar. Vestigis d’un passat cert. Fabulacions per a evitar l’oblit …

Continua llegint

– Teatre (153) – GERONIMO STILTON Gran retorn a Fantasia – Teatre Condal (🐌🐌🐌) – 13.01.2017

GERONIMO STILTON

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

GERONIMO STILTON va néixer l’any 2000 de la mà de l’escriptora italiana Elisabetta Dami per a nens de 6 a 12 anys. Des d’aquella data s’han publicat més de 200 títols entre les diferents col·leccions de llibres i han estat traduïts a 35 idiomes. Còmics, sèries de televisió, club de fans, concursos i un munt d’activitats al voltant d’aquest personatge nascut a Ratalonia. Una gran part del èxit d’aquests llibres radica en què contenen diferents olors segons els personatges que van apareixent i una cal·ligrafia i estètica d’acord amb el que va succeint. També presenten jocs i jeroglífics que els petits lectors han de resoldre.

Geronimo Stilton és el rosegador més famós de la literatura infantil, periodista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més venut a Ratalona, capital de l’illa dels Ratolins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Divendres vam fer cap al Teatre Condal convidats a veure aquest musical dirigit per Lluís Danés, amb música de Xavi Lloses i llibret d’Enric Llort.

Molts nens expectants que anaven parlant del personatge i del que veurien i un silenci total en començar, únicament reaccionant a les preguntes que els hi feien des de l’escenari.

Una innovadora posada en escena, que a nosaltres, adults, se’ns acabarà fent una mica reiterativa, ja que està fonamentada en projeccions d’imatges que recreen l’entorn en què es desenvolupa cada una de les proves que ha de resoldre Geronimo Stilton. Les projeccions es fan sobre unes estructures amb forma de formatge que en un inici representa la casa del ratolí, mil·limètricament encaixades i d’una gran plasticitat.

Continua llegint

– Teatre – ROMEU I JULIETA (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 11/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dia 11 era nit d’estrena a la Seca d’aquesta producció que va ser estrenada a Tarragona el passat mes d’abril. En entrar a la sala els 9 actors de la jove companyia Projecte Ingenu estaven fent l’escalfament. Una elasticitat brutal dels seus cossos i una complicitat entre ells era força visible.

Ens esperaven dues hores de teatre amb la revisió d’un clàssic dels clàssics, Romeu i Julieta de William Shakespeare versionada i dirigida per Marc Chornet.

Romeu i Julieta - La Seca

Després d’abordar Hamlet de la mà de Raimon Molins, Projecte Ingenu continua amb l’obra shakesperiana amb aquest muntatge protagonitzat per Carlos Cuevas i Clàudia Benito.

Projecte Ingenu és un grup de treball i recerca sobre el fet actoral i la teatralitat. Resident a la Nau Ivanow neix de la voluntat d’un grup de joves actors i creadors de treballar a la recerca permanent d’un model d’actor contemporani.

Romeu i Julieta és la història d’un primer, i últim, amor. La història de dos joves per desprendre’s del llegat d’odi que no els deixa estimar, que no els deixa estimar-se.

Continua llegint

– Teatre – VREMYA MUSEI (🐌🐌🐌) – El Maldà – 08/04/2016

Tal com vam comentar a l’entrada de la roda de premsa a la qual vaig assistir, aquest espectacle és una creació signada pels dos intèrprets Jordi Font i Toni Guillemat, a partir del seu projecte de final de carrera a l’Institut del Teatre que girava envers el concepte de l’espera.

VREMYA-MUSEI - El Malda

Accedim a la sala i veiem dos homes asseguts, van d’uniforme i s’han quedat adormits, sembla que el temps no passa i ells esperen que acabi la nit i comenci el dia. Sona música a una petita radio i ells … esperen.

Estem davant d’una proposta de teatre de gest i mímica i al llarg de la representació, només escoltarem algunes paraules en un rus que tampoc ho és, però, és evident que no calen les paraules per entendre el que ens expliquen.  Amb una gestualitat molt marcada i una mímica que beu de les fonts d’en Charles Chaplin o Jacques Tati provoquen tota una serie de situacions que ens fan riure i ens fan passar una bona estona.

VREMYA MUSEI - El Maldà - 1

Continua llegint

– Roda de premsa – VREMYA MUSEI – El Maldà – 06/04/2016

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa d’un espectacle on les paraules gairebé sobren i és que VREMYA MUSEI es tracta d’una proposta de teatre de gest i mímica…. i les poques paraules que escoltarem seran en un rus fictici, però suficient entenedor perquè els espectadors entenguin ràpidament el seu significat.

L’espectacle va néixer a partir d’un projecte de final de carrera a l’Institut de Teatre on Jordi Font (especialitat de Teatre físic i visual) i Toni Guillemat (interpretació de teatre de text), en el que van compartir experiències i sinergies per començar a treballar en aquest projecte; en un principi havien pensat fer-ho en un espai obert i sense paraules, però posteriorment les seves companyes d’Institut, Alba Macfarlane i Helena Torres (graduades d’escenografia), es van incorporar amb ells per formar la companyia Voltäla… i els van convèncer de què segurament seria més adient representar-ho en un lloc tancat, fins que entre tots va anant sorgint la idea de fer-ho en un museu a Rússia.

VREMYA MUSEI - EL Maldà - 1

L’objectiu era fer un treball de creació barrejant diferents disciplines a partir del concepte de L’ESPERA, prenent com a referència noms com Samuel Beckett, Jacques Tati o Charles Chaplin… a partir dels seus exemples ha permès a la Companyia abordar el tema de “l’espera” des de diferents conceptes, perspectives i òptiques.

Continua llegint

– Teatre – MARIA ROSA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 22/01/2016

MARIA ROSA, un espectacle que forma part de l’Epicentre Guimerà, és la revisió d’un clàssic d’Àngel Guimerà en versió i direcció de Carlota Subirós.

En paraules de la pròpia directora Guimerà presenta un món de polaritats radicals –masculí i femení, ingenuïtat I perversió, atracció i rebuig, la blancor més pura I la negror més tenebrosa… L’ànima fosca i l’ànima lluminosa s’oposen amb cruesa. Però en aquesta oposició absoluta es produeix justament el transvasament, l’alquímia essencial: en la llum apareix la tenebra, en la violència apareix la tendresa, en la ignorància apareix la lucidesa.

Maria Rosa - TNC 1

Maria Rosa és un drama social i amorós inspirat en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la població.

Un triangle format per la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que treballen plegats en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa es casarà amb l’Andreu i veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de Ceuta on morirà. Més endavant el Marçal, culpable real de l’assassinat es casa amb la Maria Rosa. Quan ella esbrini la veritat es produirà el drama.

Continua llegint

– Teatre – LA PARTIDA o còctel de gambes (**) – La seca espai Brossa – Sala Leopoldo Fregoli – 02/02/2013

per MIQUEL GASCÓN

A vegades t’equivoques en l’elecció d’un espectacle, i aquesta és una d’elles. Ens varem deixar “sorprendre” per una obra d’en Albert Mestres i l’espai on es representava, LA SECA .Sabíem que era una comèdia vodevilesca delirant sobre “ser català”, tal com deia l’anunci que ens va arribar via email; ens ho volíem passar bé i no ens ho varem pensar gens per anar-hi.

La partida o còctel de gambes 123El que no sabíem i ens varem assabentar en el mateix teatre al llegir el programa de ma, que el text de l’obra que anàvem a veure era en quatre llengües: català, holandès, francès i anglès…. i això d’entrada ens va destrempar. Nosaltres coneixem el francès a banda del català, però desconeixem totalment l’holandès i tenim 4 nocions d’angles i això no ens va permetre seguir-ho amb facilitat.

Crec que el fet de què la producció sigui en quatre llengües hauria de ser una advertència prou important alhora d’informar abans de la compra de les entrades.  No és just posar-ho en lletra petita i a la contraportada del programa de ma…. i encara mes quant l’espectacle no es tradueix amb subtítols.

La Partida o Còctel de gambes és una comèdia vodevilesca en la qual, amb un peculiar llenguatge, es fonen les converses amb els pensaments dels personatges. Una parella catalana, la Mireia i el Pere, convida una parella holandesa, la Lena i el Max, a sopar a Barcelona.

Continua llegint