Una crònica que sortirà a la xarxa massa tard, ja que MEDEA A LA CARTA ha estat al Teatre La Vilella durant algunes setmanes i ahir dissabte va ser l’últim dia que es va poder veure. Ha estat culpa meva de no afanyar-me suficient, per a veure aquesta producció durant les primeres representacions que varen començar a mitjans de novembre.

Es tracta d’un espectacle de petit format, de fet sense escenografia i tan sols amb una sola intèrpret, Esther Freixa i Ràfols; ja fa 7 anys que s’està representant, encara que majoritàriament no es fa gaire en espais teatrals i si molt sovint en cases particulars; malgrat aquesta forma curiosa de presentar-la davant del públic, també s’ha pogut veure a diversos Festivals d’Europa, Líban, Mèxic i Veneçuela.

Malauradament aquesta producció teatral està dividida en quatre parts, i encara que es diu que cada una d’elles té “entitat pròpia”, jo personalment crec que per jutjar-la com cal, s’hauria de poder veure sencera i això pràcticament no és possible, ja que en cada sessió únicament es poden veure dues de les quatre peces teatrals.

Com cada una d’elles té una durada que ronda tan sols uns 15 minuts, hauria de ser possible poder veure en una mateixa tarda/nit totes elles, encara que aquesta visió s’hagués de veure en dues sessions, si cal pagant una nova entrada. En el meu cas únicament vaig poder veure la primera i la quarta/última d’aquestes parts, del que vol ser una mirada, una aproximació a Medea, constituint una reflexió sobre el cos femení en la seva intimitat i el seu entorn sociocultural.

Continua llegint →