Arxiu d'etiquetes: TNC

– Roda de premsa – L’APLEC DEL REMEI – TNC – (rp16) – 26.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Ahir dilluns, vaig tornar al TNC a la presentació de L’APLEC DEL REMEI, malgrat que nosaltres la veurem aquest mateix divendres i en tornarem a parlar aquí ben aviat.

L’Aplec del Remei, una obra de Josep Anselm Clavé, que va escriure l’any 1858 i que va ser la primera sarsuela en llengua catalana; es va estrenar al Liceu aquell mateix any i es va tornar a programar l’any 1864. Des d’aleshores no s’ha tornat a representar mai més i ha caigut en l’oblit, perquè la partitura es donava per perduda, fins que el procés de digitalització del fons històric que guarda el Liceu, la va treure de nou a la llum.

roda-de-premsa-laplec-del-remei-tnc-voltar-i-voltar-1

Hem de fer l’aplec del Remei” va ser una de les primeres coses que va dir en Xavier Albertí quan va trepitjar el TNC com a director artístic… i ho ha aconseguit i a més a més la dirigeix, (bé, no és del tot cert, perquè en realitat serà la famosa directora Wanda Pitroeska ); la dramatúrgia va a càrrec de Josep Maria Miró i comptarà amb un repartiment de 5 cantants lírics, dos actors, el Cor de les Glòries Catalanes i l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC.

Es podrà veure del 29 de setembre al 2 d’octubre a la Sala Gran i aquesta estrena marca la inauguració oficial de la temporada 2016-2017 del TNC; serà una oportunitat excepcional per descobrir aquesta pedra angular del patrimoni català, amb 43 músics i cantants a l’escenari.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – DAURRODÓ (🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 30/06/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem tingut el Blog abandonat durant un parell de setmanes, però la causa ha estat justificada, perquè l’Imma i jo hem gaudit d’unes vacances extraordinàries, coneixent a fons l’illa i l’estat de ISLÀNDIA, en un recorregut de gairebé 4.000 quilòmetres, que hem fet conduint un 4×4 (un Mitsubishi Outlander, nou de trinca).

Islàndia - catarata Guldfoss - 1

ISLÀNDIA és un estat que es va independitzar de Dinamarca l’any 1.918 i que tan sols amb 331.000 habitants, i amb una superfície de 103.000 km², ha aconseguit ser un dels països mes pròspers d’Europa(Catalunya en te 7.600.000 habitants i 31.895 km²). A què esperem nosaltres, els catalans, a construir el nostre estat propi i a deslliurar-nos de les incapacitats d’un estat espanyol que pretén retenir-nos com en una presó ?

Islàndia - cavalls - 1

Ha estat un viatge realment fascinant, que algun dia intentaré explicar en aquest Blog.

__________________________

Tornem a ser per aquí, tot just quan comença el Festival Grec de Barcelona, al que dedicarem el nostre temps el més intensament possible.

Malauradament ahir, tot just arribar del viatge, vàrem anar al Teatre Nacional de Catalunya, a veure el nostre primer “Grec” i el resultat va estar un absolut desengany, perquè DAURRODÓ ens va decebre moltíssim.

El que s’anuncia com “Una insòlita desfilada d’objectes vius”, a nosaltres ens va semblar un desconcertant seguit de narracions mal embastades, basades en llegendes i faules al·legoriques, a les quals no vàrem trobar ni el lligam ni el sentit… o potser és que no vàrem acabar d’entendre el treball dels seus autors, en Joan Baixas i en Cildo Meireles, que de ben segur existeix i que malauradament no hem pogut captar.

Un espectacle de teatre visual i d’objectes que porta al teatre un dels artistes plàstics més rellevants del moment. Humor, poesia i una mirada atenta al món contemporani.
L’espectacle comença en un espai no convencional en el qual el públic es mou mentre observa peces de l’artista plàstic Cildo Meireles, com ara Pano da roda o Not to be or not to be, eis a questao, entre d’altres. A continuació, tot es converteix en teatre gràcies al llenguatge i a les tècniques escèniques del qui va ser director de la companyia Teatre de la Claca, Joan Baixas, que es caracteritza per l’ús de la pintura i la manipulació de titelles, i que, en aquesta ocasió, ens endinsa en un univers de simbolismes del seu imaginari tan particular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot comença amb un passeig dels espectadors per una mena de “performance” circular al voltant de l’espai escènic, on es poden veure als objectes que després formaran part de la representació. En Joan Baixas a continuació més o menys ens intenta explicar de què va tot plegat i no se’n surt, en cometre errors de lectura dels fulls que portava preparats.

Després ens explica com el riu Amazones s’endinsa en l’oceà amb un xoc d’aigües brutal, malgrat que per una bona estona les seves aigües estaran separades… i per això separa les dues graderies d’espectadors en les que ells mateixos són vistos i es veuen com si fossin els mateixos actors de l’espectacle. Una separació que ja hem pogut veure en diverses ocasions en els espectacles de la Fura dels Baus i que no és en absolut innovadora.

No explicaré pas totes les històries, però sí que aquestes intenten parlar de territoris, fronteres i separacions territorials fetes per interessos externs; també metafòricament parla de nosaltres mateixos que seguim com si fos “la pastanaga” el poder dels diners i dels mitjans de comunicació, especialment el de la televisió.

La part que potser és més salvable de l’espectacle, és la faceta plàstica de l’última història, amb un joc de “titelles” gegants, en el que es converteixen els 5 intèrprets d’aquesta representació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Esperem que aquest decebedor inici del Festival Grec, no sigui la seva pauta general i ben aviat gaudim amb les representacions que veurem en aquests pròxims dies, especialment les dels espectacles internacionals que ens fan moltíssima il·lusió.

Joan Baixas i Cildo Meireles
Direcció: Joan Baixas
Interpretació: Al VíctorAndreu MartínezIsabel PlaLaura CalvetXavi Estrada
Col·laboració a la dramatúrgia: Gloria Rognoni

Cargol trencador

– Concert teatralitzat – NAUFRAGS – Deu de Veu (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 09/04/2016

Aquest dissabte passat va ser l’últim concert del cor DEUDEVEU (a darrera hora, va haver-hi un segon concert l’endemà)… aquell cor que va triomfar fa tres anys al programa/concurs “Oh Happy Day” guanyant la primera edició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malgrat que alguna vegada havíem seguit aquest programa per TV3, no és pas un tema que ens apassioni gaire, encara que reconeixem que s’ho han treballat molt i ho han fet força bé, durant aquests tres anys de la seva existència i si mes no, han tingut un gran ressò entre una bona part del públic de Catalunya.

Continua llegint

– Teatre – LA NATURALESA I EL SEU TREMOLOR (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Espais del TNC i Exteriors, itinerant – 20/02/2016

Aquest espectacle el vàrem haver d’ajornar fa uns mesos, ja que vàrem creure que no era convenient haver-ho de fer amb l’Imma asseguda a una cadira de rodes, malgrat que el TNC ens va assegurar que tenien preparada una ruta alternativa per aquests casos, la qual cosa és molt d’agrair.

La naturalesa i el seu tremolor

Aquesta proposta està basada en el pensament filosòfic dels homes, que per mitjà de la lògica i el raonament, cerquen donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l’home en la naturalesa, i també en els principis relacionats amb el pensament, l’acció i la realitat.

Es tracta d’un passeig interactiu, en el que als espectadors se li subministra uns auriculars per poder disfressar la realitat que els envolta, mitjançant un comandament itinerant que és dirigit per una persona que camina al costat dels participants d’aquesta experiència. Tot comença amb els espectadors asseguts a unes grades, als jardins al costat de la sala Tallers; escoltem pensaments filosòfics que des del nostre punt de vista són força confusos o almenys massa profunds per la majoria de la gent de carrer com nosaltres.

Continua llegint

– Roda de premsa – BÍTELS PER A NADONS – TNC – 18/02/2016

Ahir al matí, vaig poder assistir a una roda de premsa molt especial, rodejat de famílies amb nens molt petits; era la presentació d’un espectacle que abans d’estrenar-se al Teatre Nacional de Catalunya, ja té totes les localitats exhaurides, per les 15 representacions que havien previst.

Bítels per a nadons - Roda de premsa TNC - 7

BÍTELS PER A NADONS, és un espectacle d’una durada de poc més de 30 minuts, que està pensat per ser interpretat davant de nadons de fins a 3 anys i les seves famílies. Hem pogut veure una petita mostra del que serà l’espectacle abans de la roda de premsa i encara que sembli mentida, crec que a tots els presents ens ha fascinat, i molt especialment en veure la reacció dels marrecs, com a poc a poc s’anaven integrant a l’espectacle sense gens de por, observant amb els ulls ben oberts els músics que els oferien un petit recull de les melodies dels Beatles.

Albert Vilà ens presenta la Companyia “La petita Malumaluga” de la que ell forma part i la dirigeix al costat d’Eva Vilamitjana; ens explica que va ser fundada en 2011 i que des de l’inici tenien molt clar que volien treballar amb un públic que anava de 0 a 6 anys i totes les produccions que han realitzat fins ara ha estat així. Amb BÍTELS volien fer un espectacle que encara que estigués dedicat als nadons, al mateix temps agrades a totes les edats i per això van escollir un tema universal: els Beatles.

Continua llegint

– Teatre – FUM (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 26/12/2013

El dia de Sant Esteve a la tarda, ens varem apropar de nou al TNC i descansem una mica del batibull de dinars familiars i gastronomia gairebé forçada, tal i com es fa amb els ànecs per aconseguir un fetge mes gran.  Tornem dons una mica a la normalitat i al que mes ens agrada…. el Teatre.  Aquesta vegada anem a veure l’obra FUM, escrita i dirigida per Josep Maria Miró i Coromina.

Ja havíem vist un parell d’obres d’aquest autor, Gang Bang també al TNC a l’abril del 2011 i El principi d’Arquimedes a la Sala Beckett al juliol 2012Aquesta vegada, es tracta de FUM i ens agrada també molt com la segona.

La Rosa Tatuada - Teatre Nacional Catalunya 2

Dues parelles –una de jove i una que ja no ho és tant– coincideixen a l’hotel d’un país estranger, en el qual hi ha hagut un esclat de violència. Durant tres dies, es veuran obligades a estar-s’hi recloses, ja que s’han extremat les mesures de seguretat a la zona. L’Àlex i l’Eva acaben d’arribar al país, il·lusionats pel que els hi espera. En Jaume i la Laura fa anys que hi viuen confortablement i ara els han recomanat que és millor allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan es torni a obrir l’aeroport.

Aquesta trobada posarà de manifest els fràgils equilibris de quatre existències que es veuen abocades a una espiral de mentides i traïcions. El conflicte de l’exterior acaba semblant una anècdota circumstancial que tanmateix pesa com una llosa indefugible sobre aquestes identitats empeses a redefinir-se durant tres dies i dues nits. Cap d’ells té gaire clar cap on anirà la revolta que hi ha a fora, però tampoc la que ha començat dins seu.

La Rosa Tatuada - Teatre Nacional Catalunya 3

En realitat el que menys importa als personatges és el que passa fora de l’hotel… ni tan sols el conflicte armat per el que es troben tancats dins de l’hotel. Dins seu existeix un altre conflicte, el de la relació de parella, el de les mitges veritats…. el que desitjarien i el que tenen… la del desig sexual que no es pot fer realitat…. o si ?.

Continua llegint

– Teatre – TAXI … AL TNC !!! (** 1/2) – Teatre Nacional de Catalunya – 04/10/2013

Hem estat abonats, sempre, des de la inauguració del Teatre Nacional de Catalunya a l’any 1996. Però el quasi maltracte que les ultimes temporades han tingut amb els seus abonats, ens han deixat un mal sabor de boca. A vegades semblava que ells (els directius del TNC) ens feien el favor de deixar-nos ser abonats i per tant ser fidels seguidors de tot el que es representava al TNC, sense esperar les critiques.

Taxi, al TNCLa gota que va acabar d’omplir el got, va arribar la temporada passada, on els abonats que paguem per avançat i de cop totes les representacions, varem patir un greuge comparatiu (en realitat, un robatori), que personalment em va fer recapacitar si calia tornar a ser abonat.. Degut a la crisi i la falta de public, a mitja temporada van abaixar els preus d’alguns espectacles i aquesta rebaixa no es va aplicar als abonats que prèviament havíem pagat un preu molt mes alt. El resultat d’això… és que pel fet de ser abonat varem pagar mes que el preu oficial de taquilla, sense dret a res.

A mes a mes, la nova política d’abonaments que ha aplicat el nou director Xavier Albertí (màxim 8 espectacles), és la pitjor des de la inauguració. Com sempre avances tots els calerons i a canvi t’ofereixen un minso descompte del 23%, en lloc del 50% que podies aconseguir si compraves per avançat tots els espectacles.

És per això que ens costarà continuar sent fidels a aquest teatre i menys encara avançar els diners; esperarem a les ofertes que molt sovint es poden aconseguir, o en tot cas, anirem a l’obra que ens interessi molt el dia de l’espectador amb un 15% de descompte. Estic convençut que aquesta temporada la davallada d’abonats serà tristament espectacular… ja ho comprovarem d’aquí a uns mesos.

Un cop expresada la meva opinió /queixa, passem a parlar de la primera representació d’aquesta temporada, Taxi… Al TNC!!!

Taxi, al TNC - foto de Voltar i Voltar 1-imp

 Les varietats eren un calaix de sastre on cabia de tot. Des de cuplets psicalíptics, fins a grans exhibicions de plomes. Des de virtuosos de la música de serra, fins a domadores de puces.
Capaços de reunir a la platea una multitud de diversitats socials, els espectacles de revista van afavorir la invenció de noves sintaxis escèniques, les quals van contribuir decisivament a articular una cultura de masses que configura la Catalunya actual i que encara batega amb força en el nostre imaginari col·lectiu. Revisitant alguns materials produïts al Paral·lel durant la primera meitat del segle XX i fent-los dialogar amb la nostra actualitat, volem apropar-nos a revistes musicals com ¡Chófer… al Palace! o les més tardanes Taxi… ¡Al Cómico! i Taxi al Paralelo.

La meva valoració com veieu esta entre “passar l’estona” (**) i “em va agradar” (***)… i és que realment poques coses em van agradar de veritat.

Continua llegint