Arxiu d'etiquetes: TNC

– Teatre (233) – A TOTS ELS QUE HEU VINGUT (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 07.04.2017

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una entretinguda història escrita per Marc Rosich, per encarreg del TNC. Tal com ens va explicar a la roda de premsa, en aquell moment feia molt poc que havia esclatat “el cas Pujol” i va pensar que aquest podia ser el fil conductor de la seva proposta.

La Magda Casals de Clarà, un paper fet a mida per a l’extraordinària Mercè Aránega, és una dona de la burgesia que viu en un pis de l’Eixample de Barcelona i que s’ha quedat vídua fa molt poc. Ella és mestressa de casa i el seu marit era un comercial de l’Enciclopèdia Catalana.

L’esclat de l’escàndol al voltant del Jordi Pujol fa que senti la necessitat d’insultar i dir paraulotes per poder treure la seva rabia davant de l’engany que ella creu, ha patit per part del seu admirat i estimat Jordi. Això provoca que convidi a pujar a casa seva un sensesostre que sap molt d’insultar, una bona i divertida interpretació d’en Carles Gilabert, sobretot a la primera part de l’obra on es produeixen moments realment divertits.

A partir d’aquesta decisió, a priori difícil d’entendre, apareixen les filles de la Magda (Montse Esteve i Àurea Márquez), la seva germana (Lurdes Barba) i una neta (Mireia Pàmies) provocant tota mena de situacions més o menys aconseguides.

Hem trobat un pèl exagerada i ridiculitzant la forma en què es presenta el “procés”, amb la preparació de l’onze de setembre; potser és el punt que menys ens ha agradat, ja que des del nostre punt de vista s’han volgut manipular i ridiculitzar sentiments que compartim molts catalans, és a dir, voler esdevenir un estat lliure, fora de la mediació d’un estat que ens menysprea culturalment i ofega econòmicament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entenem que es tracta simplement d’una visió irònica del director, però en aquest punt creiem s’hauria d’haver profunditzat el problema d’una manera molt més seriosa.

Continua llegint

– Roda de premsa – A TOTS ELS QUE HEU VINGUT – TNC – 03.04.2017 (rp89)

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

… i de la Sala Atrium al TNC, on es feia la presentació de la nova proposta de Marc Rosich, un text que ell mateix ha escrit i que també dirigeix. Va ser un encarreg que li va fer el director del TNC Xavier Albertí ara fa un parell d’anys per la Sala Petita. Feia pocs mesos que havia esclatat el cas Pujol, i va pensar que aquest fet podria ser un bon inici per desenvolupar la trama.

És estiu. La Magda, la senyora gran que viu en un «davants i darreres» de l’Eixample, porta dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L’ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l’home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada. Encara no sap que l’expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l’envolta.

Marc Rosich en el dossier de premsa descriu a la perfecció el perquè d’aquesta obra, de la que extrec alguns paràgrafs:

Volia que la meva nova peça es construís al voltant del magnetisme de l’actriu Mercè Aránega, amb qui havia treballat per primer cop en aquella mateixa sala en Mort de Dama; d’altra banda, volia que la meva proposta no defugís de parlar de la nostra realitat recent i que, tenint com a eina principal l’humor, funcionés com a mirall deformat de les nostres darreres vicissituds com a país.

I justament d’aquí ve el títol, manllevat dels versos d’un dels temes bandera de la nostra Núria Feliu, “Ja us he reconegut”, amb la intenció que tots ens veiem en certa manera reconeguts en la fauna nostrada que corre amunt i avall del passadís del pis de l’Eixample on he centrat l’acció de la peça.

Continua llegint

– Roda de premsa – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – TNC – 17.02.2017 (rp70)

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Una roda de premsa atípica, perquè acostuma a presentar-les el director del TNC, Xavier Alberti, però divendres no hi era a la taula de presentació. De sobte s’encén una pantalla de televisió i apareix ell en una gravació prèvia, per dir-nos que en aquell precís moment està al quiròfan, per fer-li una petita intervenció sense importància. Ha volgut estar present encara que fos virtualment.

la-senyora-florentina-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-2A la taula presidencial tota la companyia està present i es Sergi Belbel el primer que pren la paraula, ja que ell dirigeix aquesta nova versió de LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER, un clàssic de Mercè Rodoreda.

A la Barcelona de principis del segle xx, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.

la-senyora-florentina-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-3

Segons les paraules d’en Sergi Belbel:

És una llàstima que Mercè Rodoreda no hagi escrit més obres per al teatre. Aquesta que ara us presentem, i que va ser rescatada per la gran Rosa Novell fa més de vint anys, és segurament el seu text teatral més reeixit.

Continua llegint

– Teatre (180) – EL SOMNI DE GULLIVER (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers i (rp65) – 10.02.2017

EL SOMNI DE GULLIVER

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Ahir divendres al matí estava convocat a la roda de premsa d’un espectacle catalogat pel Teatre Nacional de Catalunya com a espectacle familiar, i també a la primera representació per escoles de EL SOMNI DE GULLIVER de Roland Olbeter. Una producció recomanada a partir dels 10 fins als 101 anys.

Es tracta d’una òpera mecanitzada creada i dirigida per Roland Olbeter, col·laborador habitual de La Fura dels Baus i de Marcel·lí Antúnez, pel que ha dissenyat tota mena de sorprenents instal·lacions sonores i mecàniques.

el-somni-de-gulliver-tnc-3

Una instal·lació espectacular en la que no veiem cap persona física al llarg de tota la representació i on tot funciona mecànicament a partir d’un sofisticat sistema de programes informàtics, que fan moure una sèrie de titelles combinades amb audiovisuals amb aparença tridimensional, que acompanyen a la música i les veus d’una òpera contemporània en català, que vol ser una entrada d’aquest gènere per a la gent jove.

L’òpera és un gènere que des de sempre ha intentat transmetre emocions i per tant sembla difícil a priori que un munt de pistons mecànics, que han estat reciclats de mecanismes industrials, puguin aconseguir arribar a transmetre emocions en un teatre en el que no es veuen éssers humans…. però curiosament veient la reacció dels joves a la sala, ho aconsegueixen amb escreix.

Continua llegint

– Teatre (161) – EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ – TNC – Sala Petita (🐌🐌🐌) – 21.01.2017

EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dissabte tornem a la Sala petita del TNC amb una certa por d’avorrir-nos per un text que pensem pot arribar a ser inabastable per nosaltres; es tracta de EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ de Bernard Marie Koltès, un duel dialèctic i vital entre dues persones ben diferents, entre dos mons que estan en les antípodes, entre el representant de la foscor i el que prové de la llum, entre el Dealer (venedor) i el Client.

Vaig poder assistir a la roda de premsa i allà em vaig adonar que el que veuríem en els pròxims dies, no es tractava d’una representació a l’ús i que segurament caldria revisar després en una lectura més pausada, un text que ja intuïa llavors molt metafòric, …. per poder descobrir tots els significats que amaga dins seu.

en-la-solitud-dels-camps-de-coto-2

A l’hora fosca en què les persianes dels comerços ja s’han tancat, dos desconeguts es troben clandestinament per dur a terme una transacció que posarà en joc les seves identitats i acabarà posant en risc alguna cosa més que la satisfacció de les intencions secretes de cadascú. La força del desig a través dels laberints imprevisibles del llenguatge, en un dels duels més emblemàtics del teatre contemporani.

Una proposta dirigida per en Joan Ollé, traduïda per Sergi Belbel, i interpretada pels actors Andreu Benito (el Dealer) i Ivan Benet (el Client); és la primera vegada que el TNC programa una obra d’aquest autor.

Continua llegint

– Roda de premsa – EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ – TNC (rp52) – 13.01.2017

EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Segona roda de premsa del passat divendres, … de El Maldà al TNC, on es presentava EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ, una obra de l’autor Bernard-Marie Koltès, amb direcció de Joan Ollé i traducció de Sergi Belbel, representada pels actors Andreu Benito i Ivan Benet. És la primera vegada que el TNC programa una obra d’aquest autor i ho fa amb un brillant duel dialèctic.

A l’hora fosca en què les persianes dels comerços ja s’han tancat, dos desconeguts es troben clandestinament per dur a terme una transacció que posarà en joc les seves identitats i acabarà posant en risc alguna cosa més que la satisfacció de les intencions secretes de cadascú. La força del desig a través dels laberints imprevisibles del llenguatge, en un dels duels més emblemàtics del teatre contemporani.

en-la-solitud-dels-camps-de-coto-tnc-1

En cap moment es parla a l’obra ni de sexe ni de drogues, malgrat que la trobada dels dos homes es fa en un barri perifèric, de nit i en un indret molt solitari. “Si estàs aquí a aquestes hores de la nit, és que estàs recercant alguna cosa…. i jo te les puc oferir totes“, li diu l’home “fosc” (Andreu Benito) a l’home “llum” (Ivan Benet)…. aquest últim amaga un desig ocult.

Continua llegint

– Teatre (130) – A CORT OBERT (🐌🐌) – TNC – Sala Tallers – 15.12.2016

A CORT OBERT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Com abonat del TNC fa uns dies vaig rebre la invitació per anar a veure la representació de A COR OBERT (Un viatge coral a l’interior de Descabelladas), i no m’ho vaig pensar dues vegades, perquè tot el que sigui Teatre i Arts Escèniques, com molt bé sabeu, m’és impossible negar-me a veure de què es tracta, malgrat que en aquesta ocasió sabia ben poc d’aquest projecte portat exclusivament per dones.

descabelladas

“Descabelladas” és un projecte que, des de 2010, desenvolupa tallers de desdramatització dirigits a dones afectades de càncer i altres malalties cròniques, amb la intenció d’anar més enllà del drama buscant el sentit de l’humor i la visió amorosa sobre la pròpia situació.

Es treballen diferents disciplines escèniques, amb predomini del moviment natural i consciència corporal, el clown, el joc teatral i el cant; tot de la mà d’Isabel Díaz, Teresa Urroz i Alícia Martel, professionals de les arts escèniques i creadores del projecte.

Des de 2013 s’han incorporat al projecte dones amb diversitat funcional i altres característiques. Això ha fet créixer “Descabelladas” en capacitat d’integració, de convivència, d’acceptació, de ganes de superació i d’aprenentatge sobre les limitacions autoimposades.

a-cor-obert-tnc-voltar-i-voltar-1

Haig de confessar que al principi, aquesta proposta que s’ha programat dins del “Projecte Social” del TNC, em va desconcertar una mica, perquè no trobava el lligam entre les diferents escenes del que estava veient a l’escenari, perquè en realitat no té un argument lineal i realista. Un grup de dones, amb moltes ganes de viure i passar-s’ho bé, malgrat la malaltia que pateixen o alguna incapacitat personal…. però demostrant que amb voluntat i ganes, tot és possible.

Continua llegint