No m’ho podia creure o mes aviat no m’ho volia creure, divendres de la setmana passada, a mida que estava veient desenvolupant-se aquest espectacle operístic, assegut al 4art pis del Liceu, en unes localitats comprades molts mesos abans. Com es possible aconseguir fer d’una de les grans i mes ,conegudes òperes contemporànies, PORGY AND BESS, un espectacle absolutament decebedor ? Sembla a priori gairebé impossible, però va ser així, almenys el dia de l’estrena a Barcelona.
Porgy and Bess és una òpera amb música de George Gershwin i llibret anglès d’Ira Gershwin i DuBose Heyward, en el descriu la vida dels afroamericans a la fictícia casa Catfish Row, de Charleston, Carolina del Sud, a principis de la dècada del 1930. Porgy and Bess narra la història de Porgy, un home negre invàlid que viu als suburbis de Charleston, Carolina del Sud, i els seus intents de rescatar Bess de les urpes de Crown, el seu proxeneta, i de Sportin’ Life, el seu camell.
Originalment concebuda per Gershwin com una Òpera popular americana, Porgy and Bess va ser estrenada a Nova York a la tardor de 1935 e interpretada per un repartiment de cantants afroamericans amb formació operística. La música incorpora gran quantitat d’elements de la música popular americana, principalment blues i jazz, però en un esquema operístic clàssic. Gershwin la va considerar com la seva millor obra, però als Estats Units no va ser àmpliament acceptada com a vertadera òpera fins a l’any 1976, arran de la memorable producció de la Houston Grand Opera que incloïa la partitura completa (seguida nou anys després per l’estrena al Metropolitan Opera).
Actualment Porgy and Bess forma part del repertori operístic estàndard i s’interpreta arreu del món. Els personatges negres tenen papers cantats, mentre que els papers parlats corresponen als personatges blancs. La cançó “Summertime” (Estiu) és sense cap dubte el fragment més conegut de l’òpera, i s’ha interpretat de manera independent per nombrosos intèrprets.
Aquesta òpera, juntament amb “Carmen” va ser una de les responsables del meu inicial interès en el mon operístic; la he escoltat i vist en format cinema un munt de vegades i en tenia verdaderes ganes de gaudir-la en directe. Al Liceu no es representa des de juliol de 1982, o sigui 32 anys, cosa que sembla inversemblant… i ara que s’han decidit, malauradament han descartat la producció pròpia o compartida amb altres teatre d’òpera i han optat per la solució fàcil, es adir llogar-la a la Cape Town Opera Company, que sembla la interpreta sovint a Sud-àfrica.
El cert es que aquesta companyia, no està a la alçada d’un gran Teatre d’òpera i encara que es salvable el seu cos del Cor, els cantants dels principals protagonistes no tenen la veu necessària per fer-ho. El dia de l’estrena, Xolela Sixaba (Porgy), patia d’unes oscil·lacions a la veu, que ens van fer patir a tots els presents i encara gràcies que posseeix una agradable i potent veu de baríton, que deuria ser segurament extraordinària en altres temps; millor potser Nonhlanhla Yende (Bess), encara que tampoc per fer voltar campanes.
