Arxiu d'etiquetes: Tilda Espluga

– Teatre – SIMONE (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.01.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 177)

SIMONE (temp. 17/18 – espectacle nº 177)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte teníem previst anar a la sessió “golfa”, a la Sala Muntaner i vam decidir fer “doblet” anant primer a veure SIMONE l’obra de Daniela Feixas dirigida per Ramon Simó i que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts.

El nou espectacle de la companyia Q-ars Teatre (l’Anna Güell n’és cofundadora amb Mercè Anglès) reivindica la igualtat de gènere amb tres personatges interpretats per les actrius Tilda Espluga, Anna Güell i la mateixa Daniela Feixas.

En paraules de la seva autora “l’obra és una reflexió sobre el fet que ser dona és una construcció social, tot i ser també una realitat biològica de la que encara en som esclaus.”

This slideshow requires JavaScript.

En escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia, en cap cas, que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social.

El ministre de justícia Simó (magnífica interpretació de Tilda Espluga) ha desaparegut el dia que el Parlament ha d’aprovar una sèrie de lleis, promogudes per ell, que perjudiquen obertament la llibertat de les dones.

Però de fet, Simó està amagat, un fet inexplicable ha fet que no s’atreveixi a assistir a la sessió davant dels diputats, de la nit al dia el seu cos d’home s’ha transformat en un cos de dona. La seva nova realitat física el converteix en una amenaça real pels interessos del seu partit ultra conservador.

Continua llegint →

– Roda de premsa SIMONE – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2018.01.23 (temp. 17/18 – RdP 057)

Deixa un comentari

Roda de premsa SIMONE – (temp. 17/18 – RdP nº 57)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir dimarts 23 de gener, estàvem convocats a una Roda de premsa a l’hotel Internacional de les Rambles, on acostuma a presentar els seus espectacles la Sala Muntaner.

Davant nostre els quatre protagonistes de SIMONE, el director de la proposta Ramon Simó i les tres actrius que la interpreten, Anna Güell, Tilda Espluga i Daniela Feixas, aquesta última és també l’autora de l’obra.

Daniela ens explica que en aquesta ocasió ha volgut parlar de què significa ser “dona” a la nostra societat. La primera idea li va sorgir fa bastants anys, en un moment de profunda ràbia, quan per televisió va veure a l’exministre de justícia Manuel Gallardón, que pretenia fer revocar la llei de l’avortament que s’havia aprovat temps enrere.

En la ficció de SIMONE, el ministre de justícia Simó, el dia que ha d’aprovar al parlament el seu nou paquet de lleis clarament perjudicials per a les dones, inexplicablement ha desaparegut. Un fet inexplicable i per ell gravíssim, ha fet que ell no s’atreveixi a assistir a la sessió davant dels diputats… i és que aquella nit anterior en aixecar-se a les fosques a fer pipi a casa seva en arribar al servei, s’adona que li ha desaparegut el penis i que s’està transformant físicament en una dona.

La seva nova realitat física el converteix en una amenaça real pels interessos del seu partit ultra conservador… i a més a més sap que en el fons ningú del seu entorn és de fiar, sobretot la seva dona, la Rosa, que té ambicions polítiques tant o més grans que les seves.

En escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia en cap cas que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social.

Continua llegint →

– Teatre – QUI BONES OBRES FARÀ (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 28/05/2016

2 respostes

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, dissabte a la tarda, ple de gom a gom. Ens esperen tres hores de teatre, d’esplèndid teatre.

A partir de textos de Txèkhov, Pep Tosar ha escrit un text que te com a rerefons “la Gavina” i com a base “l’Hort dels cirerers” tal com ens va explicar ell mateix a la roda de premsa.

Una “família teatral” ha estat treballant en una sala de teatre durant més de 35 anys i estan a punt de ser desnonats per falta de pagament del lloguer de la sala. Com a comiat estan assajant una nova versió de “la Gavina”. Tot i que el productor els hi insisteix, ells no estan disposats a fer teatre comercial per poder mantenir la sala.

En paraules del mateix autor el Teatre ha de lluitar amb la comercialitat del cinema i la televisió i sobretot amb la immediatesa que exigeix un públic nascut en una nova cultura més consumista on tot caduca quan tot just a acabat de néixer.

El repartiment d’aquesta producció ha estat un luxe, començant pel mateix Pep Tosar que interpreta a Txèkhov i que al mateix temps que ens explica moments de la seva vida i de la seva mort, serveix de fil conductor de tota la història i fa una mica de veu de la consciència de tots plegats, actors i espectadors.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre – BARTOLOMÉ ENCADENADO (***) – Teatre Grec – 18/07/2014

2 respostes

El nostre ultim espectacle dins del recinte del mateix Teatre Grec, el vàrem viure aquest divendres passat 18 de juliol; es tracta d’una obra teatral que el propi festival Grec ha encarregat al dramaturg José Sanchis Sinisterra, i per tant s’estrena en aquest marc incomparable que guarda la nostra estimada muntanya de Montjuïc. La idea és que el Festival Grec, cada any, encarregarà una obra a un dramaturg diferent i aquest deurà escriure una peça teatral sobre un tema contemporani.

Bartolome encadenado – Grec2014 – fotografia de Josep Aznar

En José Sanchis Sinisterra, s’ha basat en l’antic text de “Prometeu encadenat“, que es tracta d’una tragèdia de l’antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Esquil i que data del segle IV aC. L’obra tracta del mite d’un tità… Prometeu, que havia enganyat els déus fent que rebessin la pitjor part de qualsevol animal sacrificat i els éssers humans, la millor; a més a més, havia robat el foc per donar-lo als mortals i per això fou castigat per Zeus, a través del seu missatger Hermes.

En aquest cas el personatge és Bartolomeu, que s’encadena a dalt d’una columna o pilastra inacabada d’un pont, a més de 7 metres d’alçada, amb la intenció de provocar amb aquesta acció i el seu posterior suïcidi davant dels mitjans de comunicació, la denúncia d’un sistema capitalista salvatge que ha abocat als essers humans més febles a la catàstrofe econòmica i a la pròpia desintegració de la dignitat humana; vol d’aquesta manera, retornar als humans allò que els déus polítics i econòmics els neguen.

Continua llegint →