Arxiu d'etiquetes: Thomas Bernhard

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 2017.10.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 82)

PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) – 22a Mostra de Teatre de Barcelona – (temp. 17/18 – espectacle nº 82)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba –

Penúltima de les propostes presentades a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona al Teatre del Raval, la de “La Bombeta Companyia Teatral”, PEYMANN de Thomas Bernhard.

La Bombeta Companyia Teatral neix l’any 2009 amb estudiants d’El Timbal-Centre de formació i creació escènica, amb el desig de crear veritables projectes artístics que suposin un repte. Tenen la seva seu a Casa Orlandai on realitzen els assajos i les estrenes. Una companyia que treballa en equip, sent la creació i direcció dels projectes fruit de processos assemblearis.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PEYMANN (NO ÉS UNA COMÈDIA) és una dramatúrgia a partir de les peces breus de Thomas Bernhard, escrites després del nomenament, el 1986, del seu director d’escena Claus Peymann, com a director del Burgtheater a Viena.

Claus Peymann (1937) és un director de teatre alemany, un dels protagonistes de la renovació teatral en l’Alemanya dels anys 60-70. Ha apostat per autors nous, entre ells Peter Handke i Thomas Bernhard, i també ha intentat donar una nova vida als clàssics, interpretant-los des de l’actualitat.

Peymann tenia el somni de representar totes les obres de Shakespeare seguides en una sessió de llarguíssima durada, però va acabar representant en el Burgtheater únicament i de forma repetitiva, Hamlet.

Continua llegint →

– Teatre (158) – DAVANT LA JUBILACIÓ (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 19.01.2017

2 respostes

DAVANT LA JUBILACIÓ –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dijous sabíem que ens enfrontàvem a una llarga sessió de bon teatre i anàvem preparats. Magnífic autor. Magnífic director. Magnífics intèrprets. Fila 1 per no perdre cap detall del text ni de les interpretacions.

Però el que vam rebre va superar les nostres expectatives. Ho vam tenir tot. I una dosi afegida d’angoixa vital. Igual que Vera, una de les protagonistes, en sortir, necessitem imperiosament agafar aire.

DAVANT LA JUBILACIÓ és un text del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard i està inspirada en la història verídica d’un jutge nazi que, anys després de la guerra, i d’haver estat amagat durant deu anys al soterrani de casa seva, va aconseguir conservar la seva bona posició a força de mantenir ocults els seus ideals nacionalsocialistes. Viu amb les seves dues germanes, que son pols oposats d’una mateixa realitat. El jutge està a punt de jubilar-se i està angoixat per un futur abocat a l’aïllament en companyia.

davant-la-jubilacio-teatre-lliure-2

L’obra va néixer a partir de l’anomenat “cas Filbinger”. Hans Filbinger, primer ministre de Baden Wutemberg, va dimitir el 1978 quan es va fer públic que havia estat jutge de la marina hitleriana i que havia signat nombroses condemnes a mort. Aquesta peça es va estrenar l’any 1979 a Stuttgart i en català, es va estrenar a la Sala Beckett l’any 1996 dirigida per Rafel Duran i interpretada per Hermann Bonnín, Teresa Cunillé i Lurdes Barba.

Continua llegint →

– Teatre – EL PRESIDENT (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 15/11/2014

4 respostes

A partir de les primeres lectures de crítiques llegides a Blogs amics, ens van venir unes immenses ganes de veure el treball d’interpretació de la gran Rosa Renom; semblava gairebé que tota la resta era superflu i fins i tot, la segona part es tornava feixuga, reiterativa i sobrera.

En veure el passat dissabte EL PRESIDENT de l’autor Thomas Bernhard, a la Sala Tallers del TNC, ens vàrem adonar que cada espectador és un món, que cadascun valora coses diferents i que nosaltres no estàvem gens d’acord amb aquestes primeres apreciacions. La producció de la qual estem parlant és per nosaltres, potser la més rodona i millor compensada en tots els aspectes teatrals, de les que hem vist aquesta temporada.

Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressivament l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la mediocritat de la seva fragilitat real.

La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials, que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells mateixos.

Per començar, la direcció de Carme Portaceli ens ha deixat sense paraules…. un dels treballs millors que hem vist d’ella, a l’alçada d’aquell treball seu del 2012 també al TNC (Baixos Fons), que recordarem tota la vida, i curiosament formant tàndem també amb l’escenògraf Paco Azorín. En aquella ocasió la vàrem valorar amb les 5 estrelles, màxima puntuació a “Voltar i Voltar”, i ara amb aquest EL PRESIDENT ho tornem a fer. Nits com la que vàrem viure el passat dissabte, són la base per creure que el Teatre que es fa a Catalunya pot arribar a l’excel·lència i que és perfectament comparable amb les millors produccions a escala internacional.

Continua llegint →