Festival TNT 10 anys – Tercera jornada (matí) (temp. 17/18 – espect. nº 45 a 47)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Matí de dissabte 30 de Setembre, tercera jornada del Festival TNT; malgrat que no estava previst que aquest fos pas l’últim dia, els esdeveniments provocats per les càrregues repressives de la policia espanyola de l’1 d’octubre, va fer que la direcció del Festival cancel·les totes les representacions previstes pel passat diumenge.
Aquest matí de dissabte arriba el nostre fill que actualment viu i treballa a Estocolm, per poder VOTAR en el Referèndum d’autodeterminació, en un viatge llampec de poc més de 24 hores; és per això que l’Imma decideix anar a rebre’l a l’aeroport, i per tant deixa d’assistir a les tres representacions que teníem previstes al matí; a la tarda tornarà a reincorporar-se al Festival, per veure les ultimes quatre representacions que teníem previstes.
- TEATRONIKA (Robots) (🐌🐌🐌) – Teatre Principal (Sala Cúpula) (temp. 17/18 – espectacle nº 45)
La primera proposta del dia és un experiment escènic per a quatre robots.
Tres robots humanoides Nao són els protagonistes de la representació. Un projecte de la Universitat Pompeu Fabra i amb un guió format per obres guanyadores d’un concurs de Ràdio 3 i peces del màster universitari d’Arts Digitals de la UPF.
L’objectiu d’aquesta proposta és acostar la robòtica al gran públic.
Teatronika explora el terreny de les arts interpretatives des de la perspectiva tecnològica i posa especial èmfasi en les capacitats actorals dels robots i les màquines.
En entrar a la Sala veiem tres robots petits que de moment estan aturats en espera que comenci l’espectacle; Beatriz i Martí ens expliquen el treball que han realitzat per poder realitzar aquest apropament de la robòtica al Teatre, ens expliquen totes les articulacions que posseeixen els robots i la feinada informàtica i de treball de so, que els ha representat per poder portar a terme aquest projecte.
Els espectadors veurem diverses peces curtes, on els mateixos petits robots ens explicaran el seu funcionament tècnic, per passar a continuació a representar diverses peces curtes escrites expressament per Hugo Álvarez, Gerard Freixes, Roc Parès i Àngel García-Cerdaña.
Em quedo gratament sorprès del que han aconseguit, inclús en aconseguir que les expressions dels ulls, del cap i de tot el cos, s’assemblin el màxim possible als moviments dels humans. Els petits robots em van transmetre fins i tot tendresa i va arribar un moment que vaig deixar de pensar que eren simples màquines amb veu sintetitzada, per intentar seguir les històries que estaven representant.
Crec que és un pas més del gènere de teatre de titelles, però aquesta vegada no manipulades manualment sinó amb un complex programa informàtic.
Vaig sotir de la sala satisfet, per la qualitat de la representació i crec que s’ha obert un nou camí per aquest gènere de teatre de titelles, amb un gran futur.
Idea i realització: Martí Sánchez-Fibla
Direcció escènica: Beatriz Liebe
Autors de les obres representades: Hugo Álvarez, Gerard Freixes, Roc Parès, Àngel García-Cerdaña
Robots de la UPF: Capri, Dani, Xavi i Leo
Escenografía, electrònica i suport tècnic: Alex Escuredo \ Veu: Àngel García-Cerdaña
Idioma: castellà
Durada: 35 minuts
_________________________
THE LAST CABARET (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muncunill (temp. 17/18 – espectacle nº 46)
Una aproximació al tabú de la mort amb una dotzena de “taüts cabareters” que componen la instal·lació. Una acció-performance amb música en directe i presentada de manera interactiva i on cada espectador experimenta en primera persona amb cada taüt.
Kiku Mistu proposa un acte de reconciliació amb la vida a través d’aquests dotze taüts redissenyats i transformats en objectes quotidians. El temps, la vanitat, la culpa, l’atzar, l’amor, l’hedonisme i el carpe diem són alguns dels motius temàtics que acompanyen el recorregut.
Acceptar la mort com a quelcom intrínsec en l’ésser humà
Hem de morir per néixer
Un espectacle que en bona manera poden participar els espectadors, quan es permet escollir alguns del “fèretres” per tastar algunes experiències, com per exemple “viure” en persona el traspàs de la vida a la mort d’una manera festiva (entrant en un taüt per una banda i sortir per l’altra), o prendre una copa de cava i uns bombons al taüt-taula, ficar-se dins d’un taüt-jacuzzi, maquillar-se en un taüt-tocador, viatjar en un petit taüt-cotxe, fer un parell de jugades al taüt-casino….
En aquesta sessió va aparèixer de sobte un dels grans cabareters de Barcelona, el gran Victor Guerrero, que va muntar una festa. Alumnes i actors que s’han format a l’Institut del Teatre participen d’una forma molt activa en el show…. en conec a alguns d’ells personalment i juguem tots plegats, espectadors i actors, de forma desinhibida.
Per donar per acabat l’espectacle, acabem ballant públic i actors entremig dels taüts, en un intent de desmitificar la mort i veure-la com un fet normal, ja que tots arribarem algun dia, vulguem o no.
M’ho he passat moooooolt bé i crec sincerament que paga la pena assistir a alguna de les seves representacions, que ja fa temps es van fent intermitentment a diferents ciutats del nostre territori.
Un enorme esforç de més de 6 anys de treball, el que han realitzat els seus creadors per aixecar aquest espectacle. Molt recomanable
Autoria: Kiku Mistu
Direcció: Kiku Mistu, Montse Colomé, Jordi Vidal
Intèrprets: Kiku Mistu, Amai Vecino, Alejandro Bordanove, Victor Guerrero + 12 col.laboradors locals
Direcció musical: Luis Year
Escenografía: Kiku Misto i Llorenç Corbella
Durada: 40 minuts
_________________________
- THE LIEDER (🐌) – Amics de les Arts (temp. 17/18 – espectacle nº 47)
És una peça de dansa ??? Això és el que diu el programa de mà del Festival.
Quan intentem entrar a la Sala ens donen a cada un de nosaltres un petit palet de fusta i ens diuen que el guardem per fer complir els nostres desitjos; ens diuen que sortim al carrer i davant la porta d’Amics de les Arts ens tenen 10 minuts en silenci a peu dret…. ens diuen que en silenci “meditem” i que pensem un parell de desitjos, un de personal i un de col·lectiu per intentar que es compleixi com més aviat millor.
Les instruccions que ens han donat per avançat és que després de la plantada, seguim a la persona que es posi en moviment i així ho fem; ens porta a una plaça de Terrassa i comencem a caminar voltant la plaça, tots en silenci i en la mateixa direcció i ens tenen caminant d’aquesta manera durant 45 minuts més, cada un al seu ritme.
Algunes persones comencen a sentir-se manipulades i se surten de la fila que giravolta insistentment la plaça sense descans; algunes altres ho fan per cansament; jo encara crec que haurà una sorpresa i per tant continuo fins al final girant i girant al voltant de la plaça; veiem que un dron està filmant el que estem fent; de sobte ens donen un senyal i en silenci tornem a la Sala d’Amics de les Arts.
Dins de la Sala seiem com podem, mentre que la majoria de gent continua girant també per l’interior de l’espai; mentres tant en mig de la Sala, una pianista està interpretant un “lied”, una mena de composició breu alemanya per a veu i piano…. escoltem potser com a molt uns 10 minuts.
The Lieder és el cos d’aquells que marxen i l’himne que ha d’arribar. Les accions de marxar i cantar en dimensions polaritzades. És la marxa i la composició d’aquest himne.
L’experiència de caminar junts i en silenci per un motiu comú desconegut i un desig personal i secret, a través d’un recorregut ple de senyals, buit de producció, ampli per a les revelacions.
En una pantalla surt la paraula “farigola” i una persona (vull creure que espontàniament) i utilitzant únicament aquesta paraula de forma repetitiva comença a tatarejar “Els Segadors”; la majoria de nosaltres el seguim i cantem cada vegada més fort el nostre himne, substituint la lletra de la cançó, per la paraula “farigola” de forma repetitiva.
Abans de sortir algú crida INDEPENDENCIA !!!
Crec sincerament que en aquesta proposta ens ha aixecat la camisa als participants. No diré pas que m’ho he passat malament, ja que almenys he caminat durant una hora i això sempre va bé, en uns dies que he abandonat el gimnàs, per tal de veure el nombre més gran de propostes teatrals.
Idea: Javier Cuevas i Sara Serrano
Il.luminació: Octavio Gómez \ Espai sonor: Javier Cuevas \ Video: Sara Serrano i Miguel Morales
Idioma: castellà
Durada: 80 minuts
