Per fi l’autèntica inauguració del GREC2014. La inauguració que els teatraires i la gent que estimem la CULTURA, estàvem esperant.
Curiosament les multituds d’autoritats del dia anterior…. avui desaparegudes, i això que se sabia a priori que amb moltes probabilitats aquesta representació marcarà amb lletres d’or aquest GREC2014; potser es que a aquestes autoritats l’únic que els interessa es fer acte de presencia i que se’ls vegi en un acte cultural, que sempre dona catxet …. i fer relacions amb d’altres de la seva estirp, però no els interessa pas assistir a una obra de teatre en llengua original sobre titulada…. per molt renom que tingui la Companyia de teatre neerlandesa. Llegir 4 hores, per aquest tipus de gent, es massa feina…. i es que clar, deuríem d’entendre que no estan acostumats a treballar massa.
A la temporada passada, dins del Grec 2013 ja van donar la campanada aquesta companyia neerlandesa, Toneelgroep Amsterdam, amb l’extraordinari espectacle TRAGÈDIES ROMANES, que ens va deixar, a tots els que vàrem tenir la sort de veure’ls, absolutament enamorats de la seva tasca. (veure la crònica)
Ara ens porten una nova producció, aquesta vegada una obra escrita a l’any 1943 per l’autora russa Ayn Rand (1905-1982) …. THE FOUNTAINHEAD (La Deu), que va ser estrenada a holanda fa poques setmanes i que viatjarà al Festival de Teatre d’Avinyó els pròxims dies; d’aquesta novel.la es va arribar a fer fins i tot una pel·lícula, EL MANANTIAL, va ser el títol a l’estat espanyol, protagonitzada per Gary Cooper i Patricia Neal. Us deixo un enllaç per si voleu veure-la …
Sembla ser, per les poques critiques que he pogut llegir, que el text (millor dit… l’argument) d’aquesta obra, no ha acabat de fer el pes a aquests opinadors; potser esperaven una segona part de Tragèdies Romanes, amb mes sang i fetge de emperadors romans. A mi, ja m’ha estat be que escollissin un text mes actual i tan complex com aquest que toca tants aspectes de la nostra societat… i … SI, a mi si m’ha captivat aquest argument i molt; m’ha interessat des de la primera escena, de les quatre parts que es divideix la representació, amb una durada aproximada de quatre hores, incloent un entreacte. Tragèdies Romanes es irrepetible, si… però no ens podem quedar aturats en aquell moment, segurament “màgic”, i a mi m’agrada que aquest grup de gent torni a investigar en l’art de presentar a escena un text interesant.
Què ha de fer un creador, mantenir-se fidel als seus ideals o trair-los per tal d’assegurar-se l’èxit? Cal sacrificar-se pels principis propis o sobreviure adaptant-se a les exigències de la comunitat?