Arxiu d'etiquetes: Tennesse Williams

– Teatre – UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG (🐌🐌🐌 + 🐚) – Sala Muntaner – 27/01/2016

Ens feia especial il·lusió poder veure aquesta nova proposta de la companyia Les Antonietes, perquè ens han agradat molt les ultimes produccions que ens han presentat; aquesta també ha estat força satisfactòria especialment per les seves magnífiques interpretacions i per una senzilla però acurada posada en escena; malgrat això també hem de dir que NO ens ha agradat gens aquesta Un tramvia anomenat desig - Sala Muntaner - cartellversió tant i tan resumida d’Oriol Tarrasón, ja que considerem que l’ha deixat simplement en l’esquelet del seu argument, malmetent molts dels excel·lents diàlegs que conté l’obra original, i per tant no acabant d’aprofundir en l’interior dels personatges, com caldria fer, per entendre el perquè del seu comportament… i és precisament això, el que no ens acaba de convèncer.

Així com nosaltres no som massa amants d’anar a menjar als locals on se serveix “fast food”, encara ens agrada menys que se serveixi aquesta mena de “fast teatre” en un intent de fer-ho segurament més comercial i d’aquesta manera arribar més fàcilment a un públic que no està massa disposat a aguantar assegut al teatre les més de 3 hores que pot durar la seva versió original. Potser està massa propera per nosaltres l’extraordinària versió que ens va oferir l’any passat el National Theater de Londres i que vàrem poder veure subtitulada al cinema a la nostra ciutat, de la que també en el seu dia, vàrem escriure una crònica que us deixem enllaçada aquí.

Continua llegint

– Teatre al cinema – A STREETCAR NAMED DESIRE (🐌🐌🐌🐌🐌) (Un tramvia anomenat desig) – en diferit des del Young Vic Theatre de Londres – Cinemes Yelmo Icaria – 15/01/2015

Teatre al CinemaSom assidus als cinemes Yelmo Icaria per tal de veure produccions operístiques en directe des del MET de NY, però ara i per sort nostra, han començat a retransmetre grans produccions teatrals del National Theater de Londres; de moment, aquí a l’estat espanyol es projecten en diferit i no pas en directe com si es fa en molts països de tot el món; veient la resposta del públic (dues sales plenes a Barcelona), d’aquest primer cicle de 4 obres, estem segurs que la temporada vinent es projectaran moltes més produccions i en directe.

D’aquest primer cicle, ja vàrem poder veure FRANKENSTEIN el passat mes de desembre i vàrem quedar tan impactats per la seva grandíssima qualitat, que a la sortida vàrem comprar entrades per dues de les representacions, que per sort encara no teníem aquells dies ocupats per altre esdeveniment.

2015/01/img_0105.jpgAquest passat dijous estàvem de nou, doncs, als Yelmo per tal de veure una obra de Teatre que coneixem prou bé, UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG, (a streetcar named desire), però que teníem ganes de veure’l representat per una companyia de Londres … i com ja us podeu imaginar, vàrem comprovar de nou, que el Teatre londinenc està a hores llum, del que podem veure en directe a casa nostra…. i això que no ens podem queixar pas, ja que gaudim potser del millor Teatre que es realitza a l’estat espanyol.

Enveja sana del Teatre que es produeix a Londres, però molt contents de què almenys gràcies als mitjans d’avui en dia, podem gaudir d’alguna de les seves representacions, encara que sigui projectada en H.D a una pantalla de cinema.

A “un tramvia anomenat desig“, Tennesse Williams, com ja sabeu tots ens explica una història d’amor i de desamor, que posa cara a cara la fredor de Stanley Kowalsky i la “innocència” quasi malaltissa de Blanche Dubois. I és que, en la seva condició de mestre del teatre americà, Tennesse Williams no descriu personatges, sinó que crea veritables éssers humans carregats d’impulsos, egoismes i tendreses. Brots de vida trasplantats al paper, a l’escenari o a una pantalla de cinema.

Continua llegint

– Teatre – EL ZOO DE VIDRE (*****) – Teatre Goya – 17/05/2014

Passem pàgina del últim conflicte d’ahir, produït en un intent barruer de silenciar la nostra opinió com espectadors, quan aquesta opinió no agrada o no és convenient als interessos econòmics dels que es consideren afectats. Continuem doncs amb la voluntat d’explicar el que fem, el que veiem i donant la nostra opinió com espectadors dels esdeveniments culturals, als que tenim la sort de poder assistir.

zoo-de-vidreDissabte tot just sortim de Cincómonos, ens apropem al bar del CCCB per tal de fer un cafetó abans de continuar la sessió doble de Teatre… i passem d’un esdeveniment que no ens agrada gens a un altre que compensa amb escreix el mal gust de boca de l’anterior i que valorem amb la màxima puntuació de cinc estrelles. Es tracta de EL ZOO DE VIDRE, un clàssic del Teatre del segle XX i que està considerada per molts, com una de les obres mestres de Tennesse Williams.

De fet es considera una obra semi autobiogràfica de l’autor. L’argument tracta de l’abisme existent entre el món que es vol veure i la realitat, a través del retrat d’una família del sud dels Estats Units el 1930, capitanejada per una mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta.

Continua llegint