Arxiu d'etiquetes: Temporada Alta

– Teatre (103) – Temporada Alta – BATTLEFIELD (Camp de Batalla) – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Municipal de Girona – 25.11.2016 … i (rp41)

BATTLEFIELD (Camp de Batalla)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat divendres 25, vàrem tornar a viatjar a Girona per tercera vegada en una setmana, per tal de poder assistir a l’estrena de la producció BATTLEFIELD signada per Peter Brook i Marie-Hélène Estienne, el que vol ser una versió abreujada del mil·lenari poema èpic indi Mahabharata.

Únicament han estat tres representacions a les quals hem pogut assistir en aquesta edició de Temporada Alta, però de ben segur que la temporada vinent ens podrem implicar més, perquè segurament l’Imma també estarà jubilada i tindrem molta més llibertat per poder viatjar, sense dependre dels horaris laborals.

battlefield-roda-de-premsa-temporada-alta-voltar-i-voltar-6

Però aquesta vegada un dia abans, vaig tenir la sort de poder assistir a la roda de premsa d’aquest espectacle, que es va celebrar a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelones. És la desena vegada que Peter Brook presenta un espectacle a Temporada Alta. En la presentació estan presents tres dels actors, Jared McNeill, Carole Karemera i Ery Nzaramba, així com el compositor i intèrpret de la música de l’espectacle, el japonès Toshi Tsuchitori; únicament ha fallat Sean O’Callagham, que no ha pogut assistir per una indisposició sobtada.

Fa trenta anys Peter Brook ja va presentar una primera versió del poema, en una producció de nou hores, que també es va poder veure a Barcelona al Mercat de les Flors. Ara, presenta un muntatge més essencial i intens de 70 minuts, per respondre, amb l’esperit d’avui en dia, a les preguntes que planteja la nostra existència. Perquè, com diuen els indis, tot està contingut al Mahabharata i si no hi apareix és que no existeix.

Com indica l’autor, El Mahabharata no és un simple llibre, ni una gran sèrie de llibres, és una immensa tela que cobreix tots els aspectes de l’existència humana. Hi trobem totes les nostres qüestions vitals, d’una manera que és alhora contemporània i urgent. Fa molts mil·lennis que el Mahabharata ens ensenya, sempre inesperadament, com obrir els ulls al que la realitat exigeix.”  Peter Brook, amb més de 60 anys sobre els escenaris, és sens dubte un dels directors més prolífics i amb més èxit del panorama teatral europeu.

battlefield-temporada-alta-2016-2

Un espectacle amb el què hem pogut connectar des del primer moment, malgrat que s’ha representat en llengua anglesa, sobretitulada en català. Una proposta escènica que aconsegueix condensar el llibre indi del Mahabharata, a partir de uns pocs personatges en el transcurs de 33 anys, després d’una guerra en el que han perdut la vida milers o milions de persones, com acostuma a passar al llarg de tota la història de la humanitat….. i ara mateix mentre estic escrivint aquest apunt.

Continua llegint

– Teatre (100) Temporada Alta – PRIMER ÁLBUM (🐌🐌🐌🐌+🐚) – escales de Sant Domènec – Girona – 22.11.2016

PRIMER ÁLBUM

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa força temps que Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor van encetar una tasca d’investigació en un racó del Barri Vell de Girona. Una tasca que han dut a terme durant tres mesos conversant amb veïns del barri per treure a la llum històries i objectes tancats durant anys en calaixos, armaris o vells arxivadors.

El resultat ha estat aquest PRIMER ÁLBUM que ens presenta “El Solar, Agencia de Detectives de Objetos“.

Shaday Larios de la companyia Microscopía i Jomi Oligor de la companyia Hnos. Oligor, van presentar fa un parell d’anys el seu treball conjunt “La máquina de la soledad” que nosaltres no hem tingut l’oportunitat de veure tot i que es va programar al Mercat de les Flors. Ara s’han unit a Xavier Bobés al que seguim d’ençà que vam veure en la seva producció “El rei de la soledat” l’any 2013 i que ens va acabar d’enamorar amb “Cosas que se olvidan fácilmente” que hem vist al gener d’aquest any.

girona-investigadors-objectes-_0067

Aquesta és la seva primera col·laboració. Els tres han treballat individualment en el camp de la poètica dels objectes, la memòria que aquests acumulen i la seva possibilitat de transmetre-ho damunt un escenari. Els seus processos creatius transiten entre l’oníric i el documental, la fantasia i la vida, la micrología i la fragilitatEn els últims anys treballen conjuntament fent visibles les càrregues emocionals i documentals d’objectes en aparença insignificants, objectes oblidats. Es relacionen amb les persones i amb l’entorn buscant els secrets amagats o arraconats en la memòria.

Van crear El Solar, definit com una agència de detectius d’objectes, una oficina de recerca portàtil, que es dedica al treball de camp, a una labor etnogràfica amb les persones i les seves pertinences; i a com, a través d’aquestes, es reflecteix la història singular i col·lectiva d’una petita comunitat.

Les agències de detectius són petites habitacions de secrets”.

El detectiu és com el mag, fa aparèixer o desaparèixer. I ell mateix apareix i desapareix”.

Fruit de la feina d’investigació que han dut a terme a Girona ens parlen d’una fusteria des de mitjan segle passat fins al dia d’avui a través de tres generacions. Estan sorpresos de la gran receptivitat que han trobat en la gent gran “Nosaltres, interessats a saber més del seu passat, i ells, a explicar-ho“.

Estem convocats a Girona, al carrer de la Llebre a les 21 hores de dimarts dia 22 de novembre, davant del despatx de l’agència de detectius, local que abans ocupava la fusteria Sureda. Som 45 persones que tindrem l’oportunitat de saber el resultat d’aquesta àrdua investigació. D’allà ens traslladem a un espai, a la pujada de les escales de Sant Domènec, un local que en si mateix és passat i és present, que respira historia, vivències quotidianes, un espai que te ànima. Un espai màgic.

Continua llegint

– Teatre (99) – Temporada Alta – DE WELWILLENDEN (Les Benignes) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Municipal de Girona – 20.11.2016

DE WELWILLENDEN (Les Benignes)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El Festival Temporada Alta va estrenar aquest dissabte passat DE WELWILLENDEN (Les Benignes), muntatge que posa en escena l’obra del mateix títol de l’escriptor Jonathan Littell, estatunidenc que escriu en francès i viu a Barcelona i que va guanyar el premi Goncourt amb aquesta obra l’any 2006. Nosaltres vam assistir a la segona i última representació que va tenir lloc diumenge al Teatre Municipal de Girona.

Sens dubte estem davant de l’adaptació d’una novel·la que ha marcat una època, per la controvèrsia que va generar la seva publicació, en presentar un narrador que no es penedeix de res. Max Aue és un home corrent que va presenciar l’horror i en va formar part. La història d’un oficial nazi que, com si escrivís les seves memòries, relata el que va fer i el que va veure durant la Segona Guerra Mundial. Un personatge de ficció que era un oficial de les SS.

les-benignes-temporada-alta-1

Guy Cassiers ha adaptat les més de 1.000 pàgines del llibre amb la col·laboració de dues companyies europees de gran prestigi, l’holandesa Tonnelgroep d’Ivo van Hove i la flamenca Toneelhuis. Segons diu vol acostar al públic les parts més fosques del passat col·lectiu amb l’objectiu de continuar vigilant el present.

Hans Kesting és Max Aue que es reivindica com un ésser tan normal com nosaltres, i en el seu llarg monòleg inicial ens vol explicar el perquè de la seva intervenció en aquesta guerra. Ell, és un oficial de les SS membre d’un grup encarregat d’exterminar jueus i comunistes. Ha ascendit amb esforç fins al rang més alt de les SS. És llicenciat universitari i qüestiona la solució final adoptada pel règim nazi no pas per la crueltat emprada, ni per l’aberració implícita en voler exterminar un poble per la seva religió, sinó per la seva conveniència o racionalitat en ares a aconseguir una major productivitat a les fàbriques alemanyes i per la possible “utilitat” d’algunes de les persones que eren eliminades.

Continua llegint

– Teatre – INFORME PER A UNA ACADÈMIA (***1/2) – Espai Lliure – 09/05/2014

Tornem al Teatre Lliure … i tornem a reivindicar de nou… i aviso…. no ens cansarem…. de reclamar el nom d’ANNA LIZARAN per una de les sales del Teatre Lliure, a poder ser a la Sala on ella va treballar durant una bona part de la seva vida…. el Lliure de Gràcia.

Aquest cop assistim a una de les primeres representacions al “espai lliure” de un text de Kafka.. a partir del qual  s’ha creat aquesta producció, ”Informe per una acadèmia”.

Els escrits de Kafka van causar poc interès fins després de la seva mort. Durant la seva vida, va publicar només uns quants contes i mai no va acabar cap de les novel·les, llevat de “La Metamorfosi”, considerada una novel·la curta.  El text en el que s’han basat per crear aquest “informe…” es gairebé una narració a la inversa de “La Metamorfosi”, ja que es tracta d’un simi que perd la seva llibertat quan es apressat per l’home  i l’única sortida factible que troba es convertir-se en home.

ivan_benet

Ivan Benet

Aquest simi és conscient de la seva manca absoluta de llibertat i es veu obligat a triar la millor sortida possible,…. es per això per tant, que es va convertint en home. Una sortida gens fàcil, que sense l’ajuda de l’alcohol hagués estat impossible…. es convertirà en “intel.ligent” precisament perquè es veu obligat a escollir.

Continua llegint