Sorpresa majúscula de bon Teatre.
Aquesta vegada en un petit espai Teatral que vàrem descobrir fa relativament poc temps; es tracta de Àtic22 i està justament a les golfes del Teatre Tantarantana. Cap espectacle que hem pogut veure fins ara en aquest espai ens ha decebut…. i es per això que sovint sense saber massa del que es tracta, reservem entrades.
Dimecres 21 de maig vàrem tornar a anar, per veure la representació de….. EL ESPERANZA, escrita i dirigida per Quique Culebras; el text s’intercala amb tota normalitat el castellà i el català, com normalment es fa aquí a Catalunya molt sovint.
Es tracta d’un amor furtiu entre dos homes; l’un parla en castellà … l’altre en català… s’estimen i cada un d’ells parla amb la llengua que sent com a pròpia i amb la que es troba mes còmode… i no cal dir que s’entenen perfectament. Segurament aquest fet, fora de Catalunya ni es compren ni tampoc es considera normal…. “ …. Si los dos saben hablar espanyol, …. ¿ que les cuesta hablarlo con normalidad en sus relaciones ?; els nacionalistes espanyols no es que no entenguin aquest fet …. es que no ho volen entendre…. no els interessa pas i es que es creuen que la seva llengua es superior a la resta. “ Con lo fàcil que es decir queso…. i va y dicen “formatge”.
Els dos homes s’estimen, encara que un d’ells esta casat amb una dona i te dos fills… i viu una doble vida, es egoista perquè no es vol despendre de cap de les dues vides que te en paral·lel. L’altre es en realitat el que se l’estima de debò i admet aquest doble joc gairebé com si es tractes d’un fet normal. La representació comença una nit prenadalenca, el 23 de desembre, en la que celebren en secret la Nit bona amb 24 hores d’antelació….. cada any es veuen obligats a celebrar-ho per avançat…. i es que la Nit Bona oficial, un d’ells la te que viure amb la seva família oficial.
