Arxiu d'etiquetes: Teatro del Barrio

– Teatre (228) – MASACRE (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 31.03.2017

MASACRE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

MASACRE, Una breve historia del capitalismo español, forma part del recorregut “Guerra i pau” d’aquesta temporada del Teatre Lliure, recorregut que continuarà amb La maternitat d’Elna i Cúbit.

La companyia Teatro del Barrio ens va portar EL REY la temporada passada, una proposta que ens feia mirar, de forma diferent, la transició espanyola. Ara ens porten una mica més enrere en el temps i ens presenten, cronològicament, la història del capitalisme espanyol des de l’inici del segle XX fins als nostres dies.

Alberto San Juan escriu, dirigeix i interpreta aquesta proposta oferint-nos un altre capítol de la seva visió sobre els esdeveniments polítics més recents del nostre país. Amb el segell d’identitat de la companyia, ja que es tracta de teatre de denúncia.

Marta Calvó acompanya en l’escenari a Alberto Sant Joan, en un viatge a 1939 per tornar a caminar des de llavors fins avui. Aquesta vegada, amb els ulls oberts.

Qui governa, a Espanya? En quina mesura el poder polític se subordina o no a l’econòmic?

Qui té el poder econòmic, a Espanya? Per què el tenen? Des de quan? Com l’han aconseguit?

Quina influència ha tingut el poder econòmic en el poder polític durant els cicles successius de la nostra història recent?

Aquestes preguntes són l’origen de Masacre.

En aquest relat, teatralment lliure però amb voluntat de rigor informatiu, veiem un trosset de la vida d’una parella de classe mitjana i, intercalades, un seguit d’escenes que, en ordre cronològic, repassen sumàriament la història del capitalisme espanyol de l’inici del segle XX a través d’alguns protagonistes com Emilio Botín, José María Escrivá de Balaguer, Esther Koplowitz, Carlos March, Ana Botella, José María Aznar…

En paraules del mateix autor aquesta obra pretén entendre com s’han format, d’on vénen, els principals nuclis de poder econòmic actuals i fer un recorregut des d’enrere. Quin paper han jugat en el franquisme, en la República, en la Transició, en l’etapa González, en la d’Aznar…

Continua llegint

– Teatre – EL REY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 13/03/2016

EL REY,  és una altra de les produccions foranies que el Teatre Lliure ha programat aquesta temporada. Moltes expectatives generades pel boca-orella i pels comentaris llegits al nostre grup de Facebook ” Teatre – l’opinió dels espectadors – Arts escèniques”, expectatives que no han quedat decebudes.

EL REY,  és la cinquena producció del Teatro del Barrio, una cooperativa de teatre nascuda, com proclamen a la seva pàgina web, per una necessitat política de participar en el moviment ciutadà que està construint una altra forma de conviure. Ha nascut de la necessitat d’estar en contacte amb la realitat, la necessitat de saber que està passant i de conèixer el que va passar per poder canviar el que no ens agrada.

EL REY - Teatre Lliure 1

Este teatro nace del hambre de realidad” La realitat per molt terrible que esdevingui pot ser transformada …. sempre que sigui coneguda …..

S’han marcat l’objectiu de programar obres amb una ferma intenció de parlar de la història passada i present amb un clar to humorístic. Volen parlar de com poden influir en el curs de la història la banca, grans empresaris, mitjans de comunicació o partits polítics. I parlar de la capacitat dels interessos privats per dominar la vida de tots els ciutadans i de la submissió del poder institucional davant d’aquests interessos privats. I volen fer-ho en clau d’humor per contrarestar la lletjor del que volen explicar.

D’aquesta mateixa companyia ja vam poder veure RUZ- BARCENAS la temporada passada.

Quin paper ha jugat la monarquia a Espanya en els últims quaranta anys?? Per a complir quines finalitats?? Quins són els objectius de la monarquia espanyola de cara a les pròximes dècades??

EL REY és una ficció amb un personatge central que s’anomena Joan Carles I. Un home que, a l’epíleg de la seva vida, cau del cim al soterrani. Si més no, simbòlicament. Un home que, segons sembla, ja no serveix. Tot i que va fer molt de servei. Però, en què? A qui?

Continua llegint