Arxiu d'etiquetes: Teatre Tantarantana

– Teatre – ALPENSTOCK (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.12.17 (temp. 17/18 – esp. nº 140)

ALPENSTOCK (temp. 17/18 – espectacle nº 140)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest muntatge de la companyia Obskené obre al Tantarantana la quarta edició d’El Cicló (Cicle de Companyies Independents en Residència), un projecte impulsat pel teatre barceloní des del 2014 per donar suport a col·lectius teatrals actius i emergents, que treballen de forma independent i autogestionada.

I tal com ens van comentar a la roda de premsa, amb aquesta obra s’inicien les celebracions commemoratives del 25è aniversari del Teatre Tantarantana.

La companyia Obskené va néixer a mitjans de 2008 amb ganes d’arriscar en projectes de creació innovadors. D’aquesta companyia hem vist tres produccions, “FUENTEOVEJUNA”, “MANIFESTA” i “DE CARENES AL CEL” i amb aquest muntatge ha optat per una comèdia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ALPEN-STOCK és un text d’un autor contemporani francès, Remi de Vós traduït per Mònica Bofill i Ramon Minoves i adaptat per la mateixa Mònica i Ricard Soler, que és qui la dirigeix.

Continua llegint

– Roda de premsa ALPEN-STOCK – Teatre Tantarantana – 2017.11.30 (temp. 17/18 – RdP 043)

ALPEN-STOCK –  (temp. 17/18 – RdP nº 43)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dijous passat novament vaig poder assistir a un parell de rodes de premsa; la primera al Teatre Tantarantana per presentar la primera de les propostes del Cicló, que inicia així la seva quarta temporada. Ho fa de la mà de la companyia OBSKENÉ que entra a formar part d’aquest cicle per primera vegada, amb ALPEN-STOCK

Ferran Murillo director adjunt de la Sala, a l’inici de la Roda de premsa ens parla dels tres primers anys del cicle, una experiència que el primer any va ser força dura pel desconeixement de la relació que s’havia de tenir entre les cies participants i el Teatre, però que vist des del moment actual, els resultats han estat magnífics i evidents.

Les Cies que han participat en el Cicló han sortit ja de la comoditat de l’aixopluc de la Sala i han començat a fer representacions per arreu. Cal remarcar, el premi Butaca que ha aconseguit la companyia La Calòrica amb el seu FAIRFLY .

A més a més, el Tantarantana acaba de fer 25 anys i per tant aquesta temporada ha de ser molt especial; durant el mes de gener en tindrem notícies.

Continua llegint

– Teatre – VIAJE AL FIN DE LA NOCHE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.11.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 114)

VIAJE AL FIN DE LA NOCHE (temp. 17/18 – espectacle nº 114)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Emmarcat en el VIII Cicle de Companyies en Xarxa del Teatre Tantarantana, tenim l’oportunitat de veure VIAJE AL FIN DE LA NOCHE, tercera i última peça del Proyecto 43-2 sobre el procés de pau a Euskadi, la memòria col·lectiva i la convivència amb l’ALTRE.

María San Miguel és la creadora d’aquesta iniciativa artística i pedagògica, amb la finalitat d’utilitzar el teatre com una eina pel diàleg i la convivència. Teatre documental sobre el procés de pau a Euskadi.

La primera de les peces del projecte, anomenada “PROYECTO 43-2” va ser estrenada el febrer de 2012. Un treball fet a partir d’entrevistes amb els protagonistes reals dels fets per tal d’entendre la realitat social actual d’Euskadi.

En 2015 s’estrena la segona de les peces de la trilogia “LA MIRADA DEL OTRO” que nosaltres vam poder veure la temporada passada en aquesta mateixa sala. En aquesta proposta ens van fer partícips de les trobades entre víctimes d’ETA i dissidents de la banda, trobades que van tenir lloc a la presó de Nanclares de la Oca (Àlaba).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

VIAJE AL FIN DE LA NOCHE ens presenta dues persones que han viscut la violència en el país basc des de dos punts totalment oposats. María San Miguel és la filla d’una persona assassinada pels GAL i viu amb dolor l’absència del pare. Alfonso Mendiguchía  (quina veu !!!), és el fill d’una persona assassinada per ETA i viu amb dolor l’absència de la mare.

Desgranen els seus records de quan encara hi eren, i els seus personatges són tan reals, tan convincents que patim amb ells l’absència dolorosa del pare i de la mare.

Continua llegint

– Teatre – TUBERÍAS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.11.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 96)

TUBERIAS (temp. 17/18 – espectacle nº 96)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Vam conèixer en Mai Rojas a la Sala Fènix l’any 2015 quan vam anar a veure la seva proposta “La leyenda del fauno y el viaje” dos peces de teatre gestual i mim  que es presenten juntes, i que ens va enlluernar. El mateix any, a la Sala Tantarantana vam veure “Cada recuerdo tiene su canción” i ara fa uns mesos a la Badabadoc hem pogut gaudir de “Game over”.

Ens hem convertit en uns fidels seguidors de Mai Rojas i les seves propostes escèniques ens fascinen; malgrat tot encara no havíem tingut l’oportunitat de veure TUBERÍAS i hem aprofitat la programació que ha fet el Tantarantana dins del VIII Cicle de Companyies en Xarxa. Aquesta proposta és el resultat de la unió creativa de dues companyies: Todozancos, especialitzats en el circ i la manipulació d’objectes i Mai Rojas y Los Escultores del Aire, especialitzats en teatre físic i mim.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Todozancos és una companyia formada a Barcelona l’any 2006 a partir de les inquietuds artístiques dels seus creadors especialitzats en la disciplina de xanques. En les seves propostes fusionen les tècniques de teatre-circ, la improvisació del teatre de carrer i la manipulació d’objectes apostant per la gestualitat com a idioma universal.

Mai Rojas, nascut a Costa Rica l’any 1980, va fundar la seva companyia Los Escultores del Aire l’any 2013, formada per artistes provinents del Cirque du Soleil, està especialitzada en teatre físic i utilitza el llenguatge del mim corporal com a base de creació dels seus espectacles.

Continua llegint

– Teatre – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.10.08  (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes després del que havíem intuït a la roda de premsa i de llegir algunes opinions, ahir diumenge vam fer cap al Tantarantana per veure aquesta proposta, creació col·lectiva de “José y sus Hermanas“.

Set joves actors de l’Institut del Teatre han constituït aquest col·lectiu, ells són Francesc CuéllarAlejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no s’ensenya a les escoles.

Què significa per ells la figura de Franco?

Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Sis dels set actors (ahir no va actuar Gemma Polo) es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’inici de l’espectacle ens fan reflexionar sobre els edificis, i ens parlen concretament de la “fredor” de l’edifici de l’Institut del Teatre, on han passat estudiant quatre anys de la seva vida; comenten, com pot influir en nosaltres l’arquitectura que han construït uns altres, una arquitectura que ens condiciona, formant-nos i deformant-nos. Hi ha edificis que es deixen habitar, que et conviden a formar part de la seva història. D’altres t’expulsen i mai deixaràs empremta a les seves parets. Per sort, també hi ha edificis que promouen la calor de la comunicació humana.

Ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país.

Continua llegint

– Roda de premsa LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS – Teatre Tantarantana – 2017.10.04 (temp. 17/18 – RdP 014)

Roda de premsa – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS –  (temp. 17/18 – RdP nº 14)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres, després de l’intens dia viscut dimarts amb la vaga general a Catalunya, intentem tornar a la normalitat i assisteixo a la roda de premsa de la producció teatral LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS, una creació col·lectiva que es representarà al Tantarantana des de avui nit d’estrena, fins al 29 d’octubre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tal com comenta Julio Alvarez, director artístic del teatre, aquesta és una obra, sens dubta, molt adient al moment polític i social que estem vivint, tot i que el fet de programar-la ara és pura coincidència.

El Tantarantana s’ha interessat sempre per tot el relacionat amb l’epoca negre del franquisme i la transició; en aquests moments, ser capaços de fer aquesta mirada, i que aquesta la facin uns joves que no ho han viscut, encara la fa més interessant. Una visió des del Teatre, del què ens està passant, relacionat amb el lloc d’on venim i sota l’òptica d’uns joves que encara no han fet els 30 anys.

És un treball que inaugura el projecte “Talent IT” de l’Institut del Teatre i que segons ens explica Jordi Fondevila és un segell, una marca de qualitat que l’Institut dóna als projectes que han sorgit de processos docents i que tenen prou qualitat, que tenen talent professional i que poden estar en contextos professionals.

El procés docent va ser dirigit per la Silvia Ferrando (Responsable de l’Àrea de Recerca i Innovació) i ella mateixa ens comenta que l’obra deriva d’un procés de creació on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no es parla a les escoles, parlar dels rastres del franquisme en l’actualitat. Quins rastres queden dels 40 anys de dictadura ?

Continua llegint

2017.09.26 – Teatre – AZERBAIJAN (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana (temp. 17/18 – espectacle nº 34)

AZERBAIJAN (temp. 17/18 – espectacle nº 34)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Tantarantana organitza el VIII Cicle de Companyies en Xarxa (del 26 de setembre al 26 de novembre) que apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat.

Julio Álvarez, el director artístic del teatre, es qüestiona l’objectiu d’aquesta proposta que representa un gran esforç, i també salvar moltes dificultats per donar a conèixer el treball de companyies poc conegudes a casa nostra. En el seu escrit (al dossier de premsa del Cicle) conclou que el teatre és un espai de reflexió, des de l’humor, des del record, des de l’emoció, per tal d’entendre millor la nostra realitat…. D’això tracta aquest cicle, de poder escoltar veus en altres idiomes, amb altres maneres de fer. Veus properes que ens ajudin a tirar endavant. Una aposta clara per la reconciliació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 AZERBAIJAN és la primera proposta d’aquest cicle i ve de la Comunitat Valenciana de la mà de la Sala Ultramar i de Mertxe Aguilar que n’és també l’autora del text i una dels dos intèrprets.

L’obra ens planteja una relació de parella, una relació entre un ebenista i una biòloga, una relació plena d’abismes i d’esperances. Però el text va més enllà de la relació entre aquestes dues persones, ens parla de la incapacitat de prendre decisions fermes, ens parla de la immobilitat, de la incomprensió, de la necessitat d’estimar i de ser estimat sense renunciar al que som, al que fem i sense deixar de somiar en el que volem ser.

Continua llegint