Arxiu d'etiquetes: Teatre Tantarantana

– Teatre – TUBERÍAS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.11.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 96)

TUBERIAS (temp. 17/18 – espectacle nº 96)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Vam conèixer en Mai Rojas a la Sala Fènix l’any 2015 quan vam anar a veure la seva proposta “La leyenda del fauno y el viaje” dos peces de teatre gestual i mim  que es presenten juntes, i que ens va enlluernar. El mateix any, a la Sala Tantarantana vam veure “Cada recuerdo tiene su canción” i ara fa uns mesos a la Badabadoc hem pogut gaudir de “Game over”.

Ens hem convertit en uns fidels seguidors de Mai Rojas i les seves propostes escèniques ens fascinen; malgrat tot encara no havíem tingut l’oportunitat de veure TUBERÍAS i hem aprofitat la programació que ha fet el Tantarantana dins del VIII Cicle de Companyies en Xarxa. Aquesta proposta és el resultat de la unió creativa de dues companyies: Todozancos, especialitzats en el circ i la manipulació d’objectes i Mai Rojas y Los Escultores del Aire, especialitzats en teatre físic i mim.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Todozancos és una companyia formada a Barcelona l’any 2006 a partir de les inquietuds artístiques dels seus creadors especialitzats en la disciplina de xanques. En les seves propostes fusionen les tècniques de teatre-circ, la improvisació del teatre de carrer i la manipulació d’objectes apostant per la gestualitat com a idioma universal.

Mai Rojas, nascut a Costa Rica l’any 1980, va fundar la seva companyia Los Escultores del Aire l’any 2013, formada per artistes provinents del Cirque du Soleil, està especialitzada en teatre físic i utilitza el llenguatge del mim corporal com a base de creació dels seus espectacles.

Continua llegint

– Teatre – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.10.08  (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS (temp. 17/18 – espectacle nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes després del que havíem intuït a la roda de premsa i de llegir algunes opinions, ahir diumenge vam fer cap al Tantarantana per veure aquesta proposta, creació col·lectiva de “José y sus Hermanas“.

Set joves actors de l’Institut del Teatre han constituït aquest col·lectiu, ells són Francesc CuéllarAlejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no s’ensenya a les escoles.

Què significa per ells la figura de Franco?

Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Sis dels set actors (ahir no va actuar Gemma Polo) es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’inici de l’espectacle ens fan reflexionar sobre els edificis, i ens parlen concretament de la “fredor” de l’edifici de l’Institut del Teatre, on han passat estudiant quatre anys de la seva vida; comenten, com pot influir en nosaltres l’arquitectura que han construït uns altres, una arquitectura que ens condiciona, formant-nos i deformant-nos. Hi ha edificis que es deixen habitar, que et conviden a formar part de la seva història. D’altres t’expulsen i mai deixaràs empremta a les seves parets. Per sort, també hi ha edificis que promouen la calor de la comunicació humana.

Ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país.

Continua llegint

– Roda de premsa LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS – Teatre Tantarantana – 2017.10.04 (temp. 17/18 – RdP 014)

Roda de premsa – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS –  (temp. 17/18 – RdP nº 14)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres, després de l’intens dia viscut dimarts amb la vaga general a Catalunya, intentem tornar a la normalitat i assisteixo a la roda de premsa de la producció teatral LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS, una creació col·lectiva que es representarà al Tantarantana des de avui nit d’estrena, fins al 29 d’octubre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tal com comenta Julio Alvarez, director artístic del teatre, aquesta és una obra, sens dubta, molt adient al moment polític i social que estem vivint, tot i que el fet de programar-la ara és pura coincidència.

El Tantarantana s’ha interessat sempre per tot el relacionat amb l’epoca negre del franquisme i la transició; en aquests moments, ser capaços de fer aquesta mirada, i que aquesta la facin uns joves que no ho han viscut, encara la fa més interessant. Una visió des del Teatre, del què ens està passant, relacionat amb el lloc d’on venim i sota l’òptica d’uns joves que encara no han fet els 30 anys.

És un treball que inaugura el projecte “Talent IT” de l’Institut del Teatre i que segons ens explica Jordi Fondevila és un segell, una marca de qualitat que l’Institut dóna als projectes que han sorgit de processos docents i que tenen prou qualitat, que tenen talent professional i que poden estar en contextos professionals.

El procés docent va ser dirigit per la Silvia Ferrando (Responsable de l’Àrea de Recerca i Innovació) i ella mateixa ens comenta que l’obra deriva d’un procés de creació on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no es parla a les escoles, parlar dels rastres del franquisme en l’actualitat. Quins rastres queden dels 40 anys de dictadura ?

Continua llegint

2017.09.26 – Teatre – AZERBAIJAN (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana (temp. 17/18 – espectacle nº 34)

AZERBAIJAN (temp. 17/18 – espectacle nº 34)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Tantarantana organitza el VIII Cicle de Companyies en Xarxa (del 26 de setembre al 26 de novembre) que apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat.

Julio Álvarez, el director artístic del teatre, es qüestiona l’objectiu d’aquesta proposta que representa un gran esforç, i també salvar moltes dificultats per donar a conèixer el treball de companyies poc conegudes a casa nostra. En el seu escrit (al dossier de premsa del Cicle) conclou que el teatre és un espai de reflexió, des de l’humor, des del record, des de l’emoció, per tal d’entendre millor la nostra realitat…. D’això tracta aquest cicle, de poder escoltar veus en altres idiomes, amb altres maneres de fer. Veus properes que ens ajudin a tirar endavant. Una aposta clara per la reconciliació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 AZERBAIJAN és la primera proposta d’aquest cicle i ve de la Comunitat Valenciana de la mà de la Sala Ultramar i de Mertxe Aguilar que n’és també l’autora del text i una dels dos intèrprets.

L’obra ens planteja una relació de parella, una relació entre un ebenista i una biòloga, una relació plena d’abismes i d’esperances. Però el text va més enllà de la relació entre aquestes dues persones, ens parla de la incapacitat de prendre decisions fermes, ens parla de la immobilitat, de la incomprensió, de la necessitat d’estimar i de ser estimat sense renunciar al que som, al que fem i sense deixar de somiar en el que volem ser.

Continua llegint

– Teatre (335) – CLAQUÉ O NO (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – 31.08.2017

CLAQUÉ O NO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta proposta teatral ens feia especial il·lusió després d’informar-nos del tema què tractava a la Roda de premsa del passat 16 d’agost. A més a més teníem previst assistir a la seva estrena l’endemà, però uns assassins que van deixar Barcelona trasbalsada, ho van impedir…. Amb tota seguretat una tarda/nit que tots nosaltres no oblidarem mai, malgrat que al cap de poques hores la ciutadania va saber reaccionar amb valentia amb el crit “No tenim por”.

Evidentment la seva estrena va ser ajornada i les funcions previstes es van cancel·lar durant un parell de dies.

Per sort, la vida continua i tots nosaltres intentem tornar a la normalitat. Ahir nit, últim dia d’agost, vàrem voler veure-la, abans de tancar la nostra valoració d’aquesta temporada 2016-2017, ja que de fet és un espectacle que pertany al “El Cicló 16/17” (Cicle de Companyies Independents en Residència), programa artístic del Teatre Tantarantana.

Aquesta proposta, és el 5è espectacle de la companyia DARA.

CLAQUÉ O NO, és una comèdia sobre les professions, vocacions, intuïcions i canvis de rumbs laborals que moltes vegades, no entén ningú.

Una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida.

Continua llegint

– Roda de premsa CLAQUÉ O NO – Teatre Tantarantana – (rp114) – 16.08.2017

Ahir al matí, vaig acudir a la que serà la meva última roda de premsa d’aquesta temporada 2016/2017.

A l’escenari de la Sala Baixos22 del Teatre Tantarantana, la companyia DARA va presentar el seu 5è espectacle, amb el títol de CLAQUÉ O NO, una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida.

Aquesta nova proposta de la companyia Dara, s’engloba dins del III Cicle de Companyies independents en residència al Tantarantana (El Cicló), després que la temporada passada, també a “El Cicló” vàrem poder veure el seu espectacle MARS JOAN (març 2016) i també una nova versió el febrer del 2017.

En aquesta 3ª edició de El Cicló, han format part a més a més de Dara, les companyies Cia Casa Real, La Calòrica, Companyia Ignífuga i Col.lectiu La Santa.

La temporada vinent deixen de formar part 3 d’aquestes companyies (les que he marcat en vermell); per aquest motiu es va obrir fa temps un concurs públic per escollir les 3 “noves” companyies que s’afegiran la temporada vinent i entre les 20 propostes presentades s’han escollit les següents: ObskenéEl Eje i El Martell.

La Roda de premsa es realitza en el mateix escenari, on podrem veure la representació de CLAQUÉ O NO, que s’estrenarà avui 17 d’agost. Estan presents Ferran Murillo, director adjunt del Tantarantana, Roc Esquius director i responsable del text i els dos actors Núria Deulofeu i Isidre Montserrat.

Roc Esquius comenta que el fet de programar-se a l’estiu, va condicionar una mica l’escriptura de l’obra i per això ha intentat que sobretot resultés “fresca” i divertida, malgrat que toca temes molt actuals derivats de l’actual crisi econòmica, malgrat que gairebé avui en dia ja no se’n parla de la mateixa.

Continua llegint

– Teatre (273) – VEN A FRAGUEL ROCK (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 04.05.2017

VEN A FRAGUEL ROCK  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dins de EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) que empara creacions de joves companyies amb una visió trencadora, la companyia Casa Real presenta al Teatre Tantarantana,VEN A FRAGUEL ROCK, la seva nova proposta.

La Cia Casa Real neix l’any 2011 com a punt de trobada entre professionals de les arts escèniques que compateixen la mateixa manera d’entendre el fet teatral.

Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos, els dos dramaturgs d’aquesta proposta ens van explicar a la roda de premsa que, quan buscaven el tema per construir el text van decidir parlar del “gènere” en el més ampli sentit de la paraula, en l’àmbit temàtic de construcció de gènere i d’identitat, i d’altra banda investigar les convencions del gènere negre en teatre. Aleshores van decidir unificar les dos vessants, gènere de ficció i identitat.

VEN A FRAGUEL ROCK, és una comèdia negra que fa servir les convencions del gènere detectivesc per a reflexionar sobre els conceptes d’identitat, rol i gènere. Una faula contemporània que explora la influència que tenen els estereotips de ficció a l’hora de construir-nos com a individus.

Continua llegint

– Teatre (235) – EL JUGADOR (🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – 16.04.2017

EL JUGADOR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Han estat 8 dies de relaxació cultural, almenys en el que fa referencia a les Arts escèniques, malgrat que pel país basc, no hem parat de visitar exposicions, museus, esglésies, poblets i ciutats, a banda i banda de la frontera política, que intenta separar en dos, la mateixa cultura basca.

Ahir diumenge de pasqua, un cop a casa, no dubtem de tornar al Teatre novament (ja teníem “mono”) i ens vam apropar al Tantarantana per veure la nova proposta de la companyia Ignífuga, de la que ja vàrem poder veure KOHLHAAS la temporada passada i FAM OCULTA l’any 2014, totes dues en aquest mateix teatre.

Com ja van anunciar a la Roda de premsa, ara amb EL JUGADOR aposten per tornar a versionar un text clàssic, amb una versió molt lliure d’Albert Pijuan, allunyant-se una mica de la complexitat tècnica de l’última proposta, en la que s’utilitzava la retransmissió de vídeo en directe, inclús fora de la sala, al carrer.

Malgrat tot, no descarten deixar d’utilitzar els mitjans audiovisuals, perquè aquí també apareix una pantalla de suport on van apareixent esdeveniments puntuals de la història europea, en un intent de lligar la història de Fiodor Dostoievski, amb l’actual destrucció dels ideals fundacionals de la comunitat econòmica Europea.

Continua llegint

– Roda de premsa EL JUGADOR – Teatre Tantarantana – 31.03.2017 (rp87)

EL JUGADOR – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Divendres al Teatre Tantarantana presentaven la propera producció, dins de la tercera edició de “El Cicló“, Cicle de Companyies independents en residència, després de la bona rebuda i enorme èxit del darrer espectacle del Cicle, que s’ha pogut veure a la Sala, FairFly.

Es tracta de EL JUGADOR, versió (molt) lliure de la novel·la de Fiódor Dostoievski, a càrrec de la companyia Ignífuga, de la que la temporada passada vàrem poder veure KOOLHAS.

Ens comenten que els ha vingut de gust tornar al Teatre de Text, deixant una mica al marge la tecnologia que van emprar en aquell espectacle, malgrat que aquí també fan servir una càmera per poder retransmetre a la platea el joc de taula; és per això que han treballat a partir d’una adaptació d’Albert Pijuan, que segons ell mateix, ha esquarterat el text de Dostoievski, precisament per ser fidel a l’esperit de la novel·la. Aquí “El jugador” és una dona, Aleksandra.

Els diners, sempre els diners…

Alekdsandra no ha vingut fins aquí per jugar. Aleksandra forma part de la comitiva que acompanya el president rus en la seva gira europea i ha quedat atrapada en una ciutat balneari a la frontera entre Bèlgica i Alemanya. Benvinguts a Roulettenburg, un balneari que de nit es transforma en un casino on totes les nacionalitats europees van a jugar-s’hi l’ànima. Gira la ruleta. Aleksandra està enamorada de Polina i no té on caure morta. Aleksandra vol que Polina l’estimi, si cal, cobrint-la amb monedes d’or. Gira i gira la ruleta. Aleksandra he de patir per ser feliç. Aleksandra ha d’apostar-ho tot i perdre-ho tot per sentir-se afortunada. La ruleta frena, s’atura. Zero.

  • Per què, Aleksandra, si no tens ni un cèntim i detestes el joc ?
  • Nosaltres, els russos, us entenem; però vosaltres, europeus, sou massa limitats per entendre’ns: jugo per explorar la dimensió de l’abisme…. jugo per estimar la vida.

Els ideals d’una Europa unida gràcies a l’herència cultural compartida i uns valors transversals basats en l’humanisme han desaparegut, per deixar tan sols unes estructures econòmiques que han convertit el projecte europeu en un pur acord mercantil entre elits, i ja ni tan sols polítiques, sinó més aviat econòmiques.

Continua llegint

– Teatre (224) – AMORODIOAMOR (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – 28.03.2017

AMORODIOAMOR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dimarts dia 28 vam poder veure aquesta producció dins del VII Cicle de Companyies en Xarxa al Teatre Tantarantana. Aquest cicle apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat. Enguany nou companyies ofereixen una mostra de les diferents tendències i maneres d’entendre l’experimentació en les arts escèniques. AMORODIOAMOR és una obra que utilitza el llenguatge teatral, la dansa i les arts visuals i un envolvent espai sonor, per explicar com es pot arribar a odiar a qui més s’ha estimat.

Entrem a la sala i tot just ocupar les nostres localitats, Greta (Maria Miguel) amb un barnús i sabatilles s’adreça al Miquel i l’abraça tot dient, “gracias por venir, estoy muy mal, me acompañas? ” …. i el fa pujar a l’escenari. Un moment després fa el mateix amb mi i ja ens veus asseguts a banda i banda dins l’escenari. Ens acompanyaran tres persones més. Per nosaltres, la quarta paret s’ha trencat abans de començar i restem a l’escenari durant tota la representació.

Una dona sola, un meló, una ruptura. Al llarg de tota una nit, Greta comparteix amb nosaltres els seus somnis no complerts, les pors que aguaiten des del passat i la més bella història d’amor que mai hagi viscut… Travessant tota una espiral de sentiments oposats, en una nit plena de romanç i odi, decepció i xampany, Greta comprendrà que no hi ha història d’amor possible si no s’accepta a si mateixa.

Mamarracho, feo, peludo, egoísta, amargado, rastrero, hijo de puta… ¡que se entere todo el mundo con quien he perdido los diez últimos años de mi vida! … Degollador de amor, ladrón, feo, falso, peludo, hipócrita…amb aquestes contundents paraules pronunciades des de la ràbia més intensa, comença Greta a explicar la situació en què es troba. Desesperada. Sola. Abandonada.

Greta, hostessa de l’AVE entre Madrid i Barcelona,  s’enamora perdudament de l’Albert, un periodista català que cada dimarts fa el mateix trajecte a bord d’aquest tren.

El que a ella li agrada és ballar.

Continua llegint